Edició de «Ductilitat»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Ductility.svg|thumb|Esquema de la resposta d'una barra cilíndrica de metal a una força de tracció de direcció oposta als seus extrems. (a) Fractura fràgil. (b) Fractura dúctil. (c) Fractura totalment dúctil.]] | [[Archiu:Ductility.svg|thumb|Esquema de la resposta d'una barra cilíndrica de metal a una força de tracció de direcció oposta als seus extrems. (a) Fractura fràgil. (b) Fractura dúctil. (c) Fractura totalment dúctil.]] | ||
| − | La '''ductilitat''' és una propietat que presenten alguns [[material]]és, com les [[aleació|aleacio]]ns [[metal|metàliques]] o materials asfàltics, els quals baix l'acció d'una força, poden deformar-se [[plasticitat (mecànica de sòlits)|plàsticament]] de manera sostenible sense trencar-se,<ref>{{Google books|TKwTAKb4e00C|Diseño sismorresistente de edificios – Luis M. Bozzo Rotondo, Alex H. Barbat|page=104}}</ref> permetent obtindre [[aram]]s o [[fil]]s de dit material. Als materials que presenten esta propietat se'ls denomina ''dúctils''. Els materials no dúctils es califiquen com [[fragilitat|fràgils]]. Encara que els materials dúctils també poden aplegar a trencar-se baix l'esforç adequat, este trencament | + | La '''ductilitat''' és una propietat que presenten alguns [[material]]és, com les [[aleació|aleacio]]ns [[metal|metàliques]] o materials asfàltics, els quals baix l'acció d'una força, poden deformar-se [[plasticitat (mecànica de sòlits)|plàsticament]] de manera sostenible sense trencar-se,<ref>{{Google books|TKwTAKb4e00C|Diseño sismorresistente de edificios – Luis M. Bozzo Rotondo, Alex H. Barbat|page=104}}</ref> permetent obtindre [[aram]]s o [[fil]]s de dit material. Als materials que presenten esta propietat se'ls denomina ''dúctils''. Els materials no dúctils es califiquen com [[fragilitat|fràgils]]. Encara que els materials dúctils també poden aplegar a trencar-se baix l'esforç adequat, este trencament només succeïx despuix de produir-se grans deformacions. |
En atres térmens, un material és dúctil quan la relació entre l'allargament llongitudinal produït per una tracció i la disminució de la [[secció (geometria)|secció]] travessera és molt elevada. | En atres térmens, un material és dúctil quan la relació entre l'allargament llongitudinal produït per una tracció i la disminució de la [[secció (geometria)|secció]] travessera és molt elevada. | ||
== Introducció == | == Introducció == | ||
| − | En l'àmbit de la [[metalúrgia]] s'entén per metal dúctil aquell que sofrix grans deformacions abans de trencar-se, sent l'opost al metal [[Fragilitat|fràgil]], que es trenca sense a penes deformació. Note's que la ductilitat és un fenomen observable | + | En l'àmbit de la [[metalúrgia]] s'entén per metal dúctil aquell que sofrix grans deformacions abans de trencar-se, sent l'opost al metal [[Fragilitat|fràgil]], que es trenca sense a penes deformació. Note's que la ductilitat és un fenomen observable només en [[plasticitat (mecànica de sòlits)|règim plàstic]]. |
No deu confondre's dúctil en bla, ya que la ductilitat és una propietat que com tal es manifesta una volta que el material està soportant una força considerable, suficient per a produir plastificació. Açò és, mentres la càrrega siga menuda, la deformació també ho serà i en general la deformació serà [[elasticitat (mecànica de sòlits)|elàstica]] i [[deformació reversible|reversible]], no obstant, alcançat cert punt el material cedix fluïx per plastificació, deformant-se en molta major mesura de lo que ho havia fet fins llavors pero sense aplegar a trencar-se. | No deu confondre's dúctil en bla, ya que la ductilitat és una propietat que com tal es manifesta una volta que el material està soportant una força considerable, suficient per a produir plastificació. Açò és, mentres la càrrega siga menuda, la deformació també ho serà i en general la deformació serà [[elasticitat (mecànica de sòlits)|elàstica]] i [[deformació reversible|reversible]], no obstant, alcançat cert punt el material cedix fluïx per plastificació, deformant-se en molta major mesura de lo que ho havia fet fins llavors pero sense aplegar a trencar-se. | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
*En l'us: presenten deformacions notòries abans de trencar-se. Per contra, el major problema que presenten els materials fràgils és que es trenquen sense previ avís, mentres que els materials dúctils sofrixen primer una acusada deformació, conservant encara una certa reserva de resistència, per #lo que despuix serà necessari que la força aplicada seguixca aumentant per a que es provoque el trencament. | *En l'us: presenten deformacions notòries abans de trencar-se. Per contra, el major problema que presenten els materials fràgils és que es trenquen sense previ avís, mentres que els materials dúctils sofrixen primer una acusada deformació, conservant encara una certa reserva de resistència, per #lo que despuix serà necessari que la força aplicada seguixca aumentant per a que es provoque el trencament. | ||
| − | La ductilitat d'un metal es valora de forma indirecta a través de la [[Resiliència (ingenieria)|resiliència]]. La ductilitat és la propietat dels metals per a formar arams o fils de diferents | + | La ductilitat d'un metal es valora de forma indirecta a través de la [[Resiliència (ingenieria)|resiliència]]. La ductilitat és la propietat dels metals per a formar arams o fils de diferents #gruixa. Els [[metal]]és es caracterisen per la seua elevada ductilitat, la que s'explica perque els [[àtom]]s dels metals es disponen de manera tal que és possible que s'esgolen uns sobre uns atres i per això es poden estirar sense trencar-se. |
== Mesures de ductilitat == | == Mesures de ductilitat == | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
<math>% \text{percentaje d'elongació} = \frac{L_f - L_0}{L_0}\cdot100</math> | <math>% \text{percentaje d'elongació} = \frac{L_f - L_0}{L_0}\cdot100</math> | ||
||left}} | ||left}} | ||
| − | + | On ''L<sub>f</sub>'' és la distància entre les marques calibrades despuix de la falla de la mostra. | |
| − | * La '''reducció percentual de l'àrea''' consistix en medir el canvi en l'àrea de la secció travessera en el punt de fractura abans i despuix de la prova. Descriu puix, la cantitat | + | * La '''reducció percentual de l'àrea''' consistix en medir el canvi en l'àrea de la secció travessera en el punt de fractura abans i despuix de la prova. Descriu puix, la cantitat de adelgazament sofrit per l'espècimen durant la prova: |
{{equació| | {{equació| | ||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
{{wikcionario}} | {{wikcionario}} | ||
| − | |||
[[Categoria:Propietats mecàniques dels materials]] | [[Categoria:Propietats mecàniques dels materials]] | ||
[[Categoria:Materials en ingenieria]] | [[Categoria:Materials en ingenieria]] | ||
{{Traduït de|es|Ductilidad}} | {{Traduït de|es|Ductilidad}} | ||