Edició de «Dret romà»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, | + | '''Dret romà''' és el conjunt de normes jurídiques per las quals es va regir el poble de Roma a lo llarc de la seua història. El seu estudi comprén, d'una banda, la història de [[Antiga Roma|Roma]] (principalment les diferents fases i migs que faran estes normes s'exteriorisen, és dir, les fonts de producció d'este Dret, i d'atra, les principals Institucions jurídiques que Roma va crear i mos va transmetre.<ref> PANERO, Ricardo, ''Derecho Romano'' 4ªed. Valéncia, Tirant lo Blanch. 2008. ISBN 978-84-9876-291-4</ref> |
− | La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul ([[Sella Curulis]]) auxiliat pels [[aguasil]]s ([[lictores]]) i enfront de les parts llitigants ([[rei]]). | + | La jurisdicció en [[Roma]] es concentra en la [[ciutat]] i en la fase monàrquica en el [[rei de Roma]], que té el seu "[[Tribunal]]" i ordena (''ius'') en els dies establets (dies fasti) seent en la nomenada Cadira Curul (''[[Sella Curulis]]') auxiliat pels [[aguasil]]s (''[[lictores]]'') i enfront de les parts llitigants (''[[rei]]''). |
== Subdivisió == | == Subdivisió == | ||
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
* [[Ius Quiritium]]; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucleu del [[ius civile]]. | * [[Ius Quiritium]]; el nom deriva de "Quirites", sinònim de "Romans". estava constituït d'un conjunt de costums ancestrals no escrits. S'aplicava en l'àmbit del dret de família, matrimoni, pàtria potestat i propietat privada. És el nucleu del [[ius civile]]. | ||
* [[Ius civile]], el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (cives romani) | * [[Ius civile]], el conjunt de les normes que regulaven els ciutadans romans (cives romani) | ||
− | * [[Ius honorarium]] o [[ius praetorium]], sobre les situacions de dret no recollides al ius civile, | + | * [[Ius honorarium]] o [[ius praetorium]], sobre les situacions de dret no recollides al ius civile, però reglamentades en els [[Magistrat]]s dotada de [[iurisdictio]]. |
* [[Ius legitimum]], el seu nom deriva de ''lex'' (llei) acabà extinguint-se confonent-se en el [[ius civile]]. | * [[Ius legitimum]], el seu nom deriva de ''lex'' (llei) acabà extinguint-se confonent-se en el [[ius civile]]. | ||
* [[Ius gentium]], tot el que trobava tutela més allà del ordenament romà. | * [[Ius gentium]], tot el que trobava tutela més allà del ordenament romà. | ||
Llínea 42: | Llínea 42: | ||
En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany). | En cas de furt el lladre podia pagar una reparació satisfactòria. Si no podia o era irreparable el lladre es convertia en esclau del robat. En els casos d'injúries es concertava una indemnisació. En els casos de lesions podia reclamar-se el [[Talió]] (és a dir provocar el mateix dany). | ||
− | Les lleis | + | Les lleis van anar evolucionant i així veem que el lladre sorprés in fragranti podia deslliurar-se d'una condena pagant el doble d'allò robat. |
La [[Llei Petalia]] va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors. | La [[Llei Petalia]] va modificar també el procediment eixecutiu contra els deutors. | ||
Llínea 50: | Llínea 50: | ||
El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als fadrins. | El matrimoni civil va ser consagrat i es va establir un impost per als fadrins. | ||
− | L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre | + | L'establiment d'un magistrat especial de Policia (el seu àmbit d'actuació es va estendre aviat a tota Itàlia) nomenat ''Edil'', va traspassar a este la potestat sobre llitigis relatius a compres i vendes en mercats públics (de productes, esclaus...). La seua jurisdicció s'estenia també a atres qüestions d'orde que podien ser sancionades en multes. |
− | Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els ''Triunviri'' o Juges Nocturns (''Tres viri nocturni'') dels quals les competències | + | Per a les classes més baixes, i per a certs delictes menors, existien els ''Triunviri'' o Juges Nocturns (''Tres viri nocturni'') dels quals les competències van anar aumentant, i van passar a ser elegits en el Comicis tribunats des del [[289 aC]]. |
− | Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es | + | Per a les causes civils menors en les ciutats subjectes (''civites sine suffragio'') es van establir uns magistrats nomenats Juges Menors, dels quals la competència es va estendre també després a tota Itàlia. |
− | Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un | + | Els magistrats definien el punt del dret (''ius'') pero la seua aplicació (judicium) corresponia a un altre ciutadà. Pero els judicis lents i complicats es llimitaven als casos destacats, i per a esclaus i gent de classe social baixa s'aplicava un procediment més curt. |
− | |||
− | |||
− | |||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
− | |||
− | == | + | == Vejau també == |
− | * | + | * [[Llista de lleis romanes]]. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | == | + | == Vínculs externs == |
* [http://www.iuscivile.com Plana del professor Ernest Metzger]. {{en}} | * [http://www.iuscivile.com Plana del professor Ernest Metzger]. {{en}} | ||
* [http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak ''The Roman Law Library''] (Yves Lassard, Alexandr Koptev). {{en}} | * [http://web.upmf-grenoble.fr/Haiti/Cours/Ak ''The Roman Law Library''] (Yves Lassard, Alexandr Koptev). {{en}} | ||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Dret romà| ]] | [[Categoria:Dret romà| ]] |