Edició de «Douglas A-4 skyhawk»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 5: Llínea 5:
 
== Desenroll ==
 
== Desenroll ==
 
   
 
   
[[File:Douglas XA4D-1 Skyhawk prototype BuNo 137812 in flight, in 1954.jpg|right|thumb|300px|<center>''El prototip XA4D-1 en l'any [[1954]]. ''</center>]]
+
[[Image:XA4D-1.jpg‎‎|right|thumb|300px|<center>''El prototip XA4D-1 en l'any [[1954]]. ''</center>]]
El skyhawk fon dissenyat per [[Ed Heinemann]] de [[Douglas Aircraft Company]] en resposta a una convocatoria de l'armada dels [[Estats Units]] d'un [[jet]] d'atac per a reemplaçar als antics [[A-1 Skyraider]]. Heinemann optà per un disseny en el que se reduira al mínim el seu tamany, pes i complexitat. El resultat fon una aeronau que pesava soles la mitat de l'especificació de pes que havia donat la marina. Tenia una ala tan compacta que no necessita ser plegat per al seu transport en portaavions.
+
El skyhawk fon dissenyat per [[Ed Heinemann]] de [[Douglas Aircraft Company]] en resposta a una convocatoria de l'armada dels [[Estats Units]] d'un [[jet]] d'atac per a reemplaçar als antics [[A-1 Skyraider]]. Heinemann optà per un disseny en el que se reduira al minim el seu tamany, pes i complexitat. El resultat fon una aeronau que pesava soles la mitat de l'especificació de pes que havia donat la marina. Tenia una ala tan compacta que no necessita ser plegat per al seu transport en portaavions.
  
 
== Prototip ==
 
== Prototip ==
Llínea 15: Llínea 15:
 
   
 
   
 
Lo que se produí en la segona fase fon l'A4D-1. El disseny de l'A-4 és un bon eixemple de la senzillea com virtut. L'elecció d'una ala delta, per eixemple, la velocitat i maniobrabilitat combinats en una gran capacitat de combustible, de chicotet tamany i, per tant, no requerix ales plegables, encara que a expenses de l'eficiencia de la velocitat de travessia. Els slats estan dissenyats per a amollar-se automaticament a la velocitat adequada (mesuren la gravetat i la pressió de l'aire), això permet l'aforro de pes i l'espai degut a l'omissió de l'actuació de motors i interruptors.  
 
Lo que se produí en la segona fase fon l'A4D-1. El disseny de l'A-4 és un bon eixemple de la senzillea com virtut. L'elecció d'una ala delta, per eixemple, la velocitat i maniobrabilitat combinats en una gran capacitat de combustible, de chicotet tamany i, per tant, no requerix ales plegables, encara que a expenses de l'eficiencia de la velocitat de travessia. Els slats estan dissenyats per a amollar-se automaticament a la velocitat adequada (mesuren la gravetat i la pressió de l'aire), això permet l'aforro de pes i l'espai degut a l'omissió de l'actuació de motors i interruptors.  
Del mateix modo, com el tren d'aterrisage principal no penetra en el cos principal d'ala, fon dissenyat per a que a soles se retracte quant la mateixa roda estiguera dins de l'ala i l'estructura del tren d'aterrisage s'estajara en la part inferior de l'ala. L'estructura de l'ala en sí podria ser més lleu en la mateixa força global i l'absencia d'un mecanisme de plegat de l'ala més pes reduit. Açò és lo contrari de lo que pot succeir sovint en el disseny de les aeronaus, a on un chicotet aument de pes en una area conduïx a un aument dels composts de pes en atres arees per a compensar, lo que porta a la necessitat d'una aeronau més potent, motors més pesats i generant un circul vicios.
+
Del mateix modo, com el tren d'aterrisage principal no penetra en el cos principal d'ala, fon dissenyat per a que a soles se retracte quant la mateixa roda estiguera dins de l'ala i l'estructura del tren d'aterrisage s'estajara en la part inferior de l'ala. L'estructura de l'ala en sí podria ser més lleu en la mateixa força global i l'absencia d'un mecanisme de plegat de l'ala més pes reduit. Açò és lo contrari de lo que pot succeir sovint en el disseny de les aeronaus, a on un chicotet aument de pes en una area conduix a un aument dels composts de pes en atres arees per a compensar, lo que porta a la necessitat d'una aeronau més potent, motors més pesats i generant un circul vicios.
  
 
== Avió cisterna ==
 
== Avió cisterna ==
 
   
 
   
[[File:A-4 Skyhawk Air Refuelling TNI-AU.jpg|right|thumb|300px|<center>''A-4 Skyhawk transferint combustible en vol''</center>]]
+
[[Image:A4cisterna.jpeg|right|thumb|300px|<center>''A-4 Skyhawk transferint combustible en vol''</center>]]
 
L'A-4 fon pioner en el concepte d'avió cisterna aire-aire. Açò permet el suministre de combustible a avions del mateix tipo i a atres, eliminant la necessitat d'avions cisterna, lo que dona una ventaja particular quan s'opera des de portaavions chicotets en armades chicotetes o s'opera en llocs remots. Açò genera una gran flexibilitat tactica i re-assegura les forces en cas de perdre les cisternes.  
 
L'A-4 fon pioner en el concepte d'avió cisterna aire-aire. Açò permet el suministre de combustible a avions del mateix tipo i a atres, eliminant la necessitat d'avions cisterna, lo que dona una ventaja particular quan s'opera des de portaavions chicotets en armades chicotetes o s'opera en llocs remots. Açò genera una gran flexibilitat tactica i re-assegura les forces en cas de perdre les cisternes.  
  
Llínea 48: Llínea 48:
  
 
'''A-4C'''  
 
'''A-4C'''  
[[File:A-4C Skyhawk of VA-195 in flight c1962.jpg|right|thumb|300px|A-4C]]
+
[[Image:A-4C.jpg|right|thumb|300px|<center>''A-4C apontant en l'USS KITTY HAWK en [[1966]] ''</center>]]
 
* A4D-2N (A-4C): Versio nocturna / Tot temps de l'A4D-2,en radar Vagen/APG-53A , autopiloto, Sistema de bombardeig a baixa altitut LABS. Motor Wright J65-W-20 de 8,200 LBF (36.5 KN) espente de desagafe,10 638 construïts.  
 
* A4D-2N (A-4C): Versio nocturna / Tot temps de l'A4D-2,en radar Vagen/APG-53A , autopiloto, Sistema de bombardeig a baixa altitut LABS. Motor Wright J65-W-20 de 8,200 LBF (36.5 KN) espente de desagafe,10 638 construïts.  
 
* A-4L: 100 A-4CS refabricats per a esquadrons de la reserva del cos de marines i la reserva naval. Equipats en l'aviónica A-4F (incloent la"gepa" de l'aviónica) pero retenint el motor J-65 i tres bacins d'armes.  
 
* A-4L: 100 A-4CS refabricats per a esquadrons de la reserva del cos de marines i la reserva naval. Equipats en l'aviónica A-4F (incloent la"gepa" de l'aviónica) pero retenint el motor J-65 i tres bacins d'armes.  
Llínea 66: Llínea 66:
 
   
 
   
 
'''A-4F'''
 
'''A-4F'''
[[File:TA-4J Skyhawk F-4N Phantom 1987.jpeg|right|thumb|300px|<center>''TA-4J Skyhawk ''</center>]]
+
[[Image:A-4israelí.jpg|right|thumb|300px|<center>''A-4 d'Israel ''</center>]]
* A-4F: Refinament de l'A-4E en aviónica extre estajada en una gepa sobre el fuselage (esta caracteristica fon portada als A-4ES i a algunsA-4CS) i un motor més poderos J52-P-8A en 9,300 LBF (41 KN) d'espente , més tart millorat en servici a J52-P-408 en 11,200 LBF (50 KN), 147 construïts. Alguns serviren en l'equip acrobatic Blue Angels des de [[1973]] a [[1986]].
+
* A-4F: Refinament de l'A-4E en aviónica extre estajada en una gepa sobre el fuselage (esta caracteristica fon portada als A-4ES i a algunsA-4CS) i un motor mes poderos J52-P-8A en 9,300 LBF (41 KN) d'espente , més tart millorat en servici a J52-P-408 en 11,200 LBF (50 KN), 147 construïts. Alguns serviren en l'equip acrobatic Blue Angels des de [[1973]] a [[1986]].
  
 
* TA-4F: Entrenador de conversió A-4F en assent extra per a instructor, 241 construïts.  
 
* TA-4F: Entrenador de conversió A-4F en assent extra per a instructor, 241 construïts.  

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!