Edició de «Douglas A-4 skyhawk»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Image:Skyhawk.jpg|right|thumb|350px|<center>''A-4B Skyhawk que intervingué en la Guerra de les Malvines''</center>]] |
El '''Douglas A-4 Skyhawk''' és un avió d'atac a terra encapacitat per a operar des de portaavions dissenyat en els anys [[1950]] per a l'armada i el cos de marines dels [[Estats Units]]. El skyhawk, un avió en ala en delta propulsat per un turborreactor, fon produït per la companyia [[McDonnell Douglas]]. | El '''Douglas A-4 Skyhawk''' és un avió d'atac a terra encapacitat per a operar des de portaavions dissenyat en els anys [[1950]] per a l'armada i el cos de marines dels [[Estats Units]]. El skyhawk, un avió en ala en delta propulsat per un turborreactor, fon produït per la companyia [[McDonnell Douglas]]. | ||
| − | Cinquanta anys desprÉs del seu primer vol, i havent jugat papers clau en la [[Guerra de Vietnam]], la [[Guerra del Yom Kippur]], i la [[Guerra de les Malvines]], alguns dels casi 3.000 Skyhawks produïts encara estan en servicien | + | Cinquanta anys desprÉs del seu primer vol, i havent jugat papers clau en la [[Guerra de Vietnam]], la [[Guerra del Yom Kippur]], i la [[Guerra de les Malvines]], alguns dels casi 3.000 Skyhawks produïts encara estan en servicien varies armes aerees del [[Terra|mon]]. |
== Desenroll == | == Desenroll == | ||
| − | [[ | + | [[Image:XA4D-1.jpg|right|thumb|300px|<center>''El prototip XA4D-1 en 1954. ''</center>]] |
| − | El skyhawk fon dissenyat per [[Ed Heinemann]] de [[Douglas Aircraft Company]] en resposta a una convocatoria de l'armada dels [[Estats Units]] d'un [[jet]] d'atac per a reemplaçar als antics [[A-1 Skyraider]]. Heinemann optà per un disseny en el que se reduira al | + | El skyhawk fon dissenyat per [[Ed Heinemann]] de [[Douglas Aircraft Company]] en resposta a una convocatoria de l'armada dels [[Estats Units]] d'un [[jet]] d'atac per a reemplaçar als antics [[A-1 Skyraider]]. Heinemann optà per un disseny en el que se reduira al minim el seu tamany, pes i complexitat. El resultat fon una aeronau que pesava soles la mitat de l'especificació de pes que havia donat la marina. Tenia una ala tan compacta que no necessita ser plegat per al seu transport en portaavions. |
== Prototip == | == Prototip == | ||
| − | El prototip XA4D-1 aparegué en | + | El prototip XA4D-1 aparegué en [[1954]]. L'avió establi el disseny estandart dels avions de despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] en una ala delta baixa , tren d'aterrisage tricicle, i un a soles turborreactor en la part trasera del fuselage, en dos preses d'aire en els costats del fuselage. La coa és de disseny cruciforme, en un estabilisador horisontal montat sobre el fuselage. L'armament se componía de dos canons Colt Mk 12 de 20 mm, un en cada arraïl alar, en 200 cartuijos per arma, ademés d'una gran varietat de bombes, coets i missils transportats en un punt de fixació baix el fuselage central i dos baix de cada ala (originalment un per ala, dos més tart). |
== Producció == | == Producció == | ||
| − | Lo que se produí en la segona fase fon l'A4D-1. El disseny de l'A-4 és un bon eixemple de la senzillea com virtut. L'elecció d'una ala delta, per eixemple, la velocitat i maniobrabilitat combinats en una gran capacitat de combustible, de chicotet tamany i, per tant, no requerix ales plegables, encara que a expenses de l'eficiencia de la velocitat de travessia. Els slats estan dissenyats per a amollar-se automaticament a la velocitat adequada (mesuren la gravetat i la pressió de l'aire), | + | Lo que se produí en la segona fase fon l'A4D-1. El disseny de l'A-4 és un bon eixemple de la senzillea com virtut. L'elecció d'una ala delta, per eixemple, la velocitat i maniobrabilitat combinats en una gran capacitat de combustible, de chicotet tamany i, per tant, no requerix ales plegables, encara que a expenses de l'eficiencia de la velocitat de travessia. Els slats estan dissenyats per a amollar-se automaticament a la velocitat adequada (mesuren la gravetat i la pressió de l'aire), aixó permet l'aforro de pes i l'espai degut a l'omissió de l'actuació de motors i interruptors. |
| − | Del mateix modo, com el tren d'aterrisage principal no penetra en el cos principal d'ala, fon dissenyat per a que a soles se retracte quant la mateixa roda estiguera dins de l'ala i l'estructura del tren d'aterrisage s'estajara en la part inferior de l'ala. L'estructura de l'ala en sí podria ser més lleu en la mateixa força global i l'absencia d'un mecanisme de plegat de l'ala més pes reduit. Açò és lo contrari de lo que pot succeir sovint en el disseny de les aeronaus, a on un chicotet aument de pes en una area | + | Del mateix modo, com el tren d'aterrisage principal no penetra en el cos principal d'ala, fon dissenyat per a que a soles se retracte quant la mateixa roda estiguera dins de l'ala i l'estructura del tren d'aterrisage s'estajara en la part inferior de l'ala. L'estructura de l'ala en sí podria ser més lleu en la mateixa força global i l'absencia d'un mecanisme de plegat de l'ala més pes reduit. Açò és lo contrari de lo que pot succeir sovint en el disseny de les aeronaus, a on un chicotet aument de pes en una area conduix a un aument dels composts de pes en atres arees per a compensar, lo que porta a la necessitat d'una aeronau més potent, motors més pesats i generant un circul vicios. |
== Avió cisterna == | == Avió cisterna == | ||
| − | [[ | + | [[Image:A4cisterna.jpeg|right|thumb|300px|<center>''A-4 Skyhawk transferint combustible en vol''</center>]] |
L'A-4 fon pioner en el concepte d'avió cisterna aire-aire. Açò permet el suministre de combustible a avions del mateix tipo i a atres, eliminant la necessitat d'avions cisterna, lo que dona una ventaja particular quan s'opera des de portaavions chicotets en armades chicotetes o s'opera en llocs remots. Açò genera una gran flexibilitat tactica i re-assegura les forces en cas de perdre les cisternes. | L'A-4 fon pioner en el concepte d'avió cisterna aire-aire. Açò permet el suministre de combustible a avions del mateix tipo i a atres, eliminant la necessitat d'avions cisterna, lo que dona una ventaja particular quan s'opera des de portaavions chicotets en armades chicotetes o s'opera en llocs remots. Açò genera una gran flexibilitat tactica i re-assegura les forces en cas de perdre les cisternes. | ||
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
L'armada emete un contracte per al tipo el [[12 de juny]] | L'armada emete un contracte per al tipo el [[12 de juny]] | ||
| − | de [[1952]] i el primer prototip volà en la Base Aerea Edwards, Californi el [[22 de juny]] de [[1954]]. Les entregues a l'armada i cos de marines dels Estats Units (esquadrons VA-72 i VMA-224, respectivament) s'iniciaren a finals de | + | de [[1952]] i el primer prototip volà en la Base Aerea Edwards, Californi el [[22 de juny]] de [[1954]]. Les entregues a l'armada i cos de marines dels Estats Units (esquadrons VA-72 i VMA-224, respectivament) s'iniciaren a finals de [[1956]]. |
El skyhawk se mantingué en produccio fins a l'any [[1979]], en un total de 2.960 avions construïts, incloent 555 de dos places per a instrucció. L'últim A-4 de producció, un A-4M destinat a un esquadró dels marines, tenia les banderes de tots els països a on operava, pintades en la protuberancia de l'aviónica. | El skyhawk se mantingué en produccio fins a l'any [[1979]], en un total de 2.960 avions construïts, incloent 555 de dos places per a instrucció. L'últim A-4 de producció, un A-4M destinat a un esquadró dels marines, tenia les banderes de tots els països a on operava, pintades en la protuberancia de l'aviónica. | ||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
'''A-4C''' | '''A-4C''' | ||
| − | [[ | + | [[Image:A-4C.jpg|right|thumb|300px|<center>''A-4C apontant en l'USS KITTY HAWK en [[1966]] ''</center>]] |
* A4D-2N (A-4C): Versio nocturna / Tot temps de l'A4D-2,en radar Vagen/APG-53A , autopiloto, Sistema de bombardeig a baixa altitut LABS. Motor Wright J65-W-20 de 8,200 LBF (36.5 KN) espente de desagafe,10 638 construïts. | * A4D-2N (A-4C): Versio nocturna / Tot temps de l'A4D-2,en radar Vagen/APG-53A , autopiloto, Sistema de bombardeig a baixa altitut LABS. Motor Wright J65-W-20 de 8,200 LBF (36.5 KN) espente de desagafe,10 638 construïts. | ||
* A-4L: 100 A-4CS refabricats per a esquadrons de la reserva del cos de marines i la reserva naval. Equipats en l'aviónica A-4F (incloent la"gepa" de l'aviónica) pero retenint el motor J-65 i tres bacins d'armes. | * A-4L: 100 A-4CS refabricats per a esquadrons de la reserva del cos de marines i la reserva naval. Equipats en l'aviónica A-4F (incloent la"gepa" de l'aviónica) pero retenint el motor J-65 i tres bacins d'armes. | ||
| Llínea 66: | Llínea 66: | ||
'''A-4F''' | '''A-4F''' | ||
| − | [[ | + | [[Image:A-4israelí.jpg|right|thumb|300px|<center>''A-4 d'Israel ''</center>]] |
| − | * A-4F: Refinament de l'A-4E en aviónica extre estajada en una gepa sobre el fuselage (esta caracteristica fon portada als A-4ES i a algunsA-4CS) i un motor | + | * A-4F: Refinament de l'A-4E en aviónica extre estajada en una gepa sobre el fuselage (esta caracteristica fon portada als A-4ES i a algunsA-4CS) i un motor mes poderos J52-P-8A en 9,300 LBF (41 KN) d'espente , més tart millorat en servici a J52-P-408 en 11,200 LBF (50 KN), 147 construïts. Alguns serviren en l'equip acrobatic Blue Angels des de [[1973]] a [[1986]]. |
* TA-4F: Entrenador de conversió A-4F en assent extra per a instructor, 241 construïts. | * TA-4F: Entrenador de conversió A-4F en assent extra per a instructor, 241 construïts. | ||
| Llínea 73: | Llínea 73: | ||
* EA-4F:Quatre TA-4FS convertits per a entrenament d'ECM. | * EA-4F:Quatre TA-4FS convertits per a entrenament d'ECM. | ||
* TA-4J: Versió d'entrenament dedicada a l'A-4F, pero sense sistemes d'armes, i en motor de baixa potencia, 277 construïts nous, i la major part dels TA-4FS foren reconvertits més tart a esta configuració. | * TA-4J: Versió d'entrenament dedicada a l'A-4F, pero sense sistemes d'armes, i en motor de baixa potencia, 277 construïts nous, i la major part dels TA-4FS foren reconvertits més tart a esta configuració. | ||
| − | * A-4G: Huit avions construïts nous per a la Marina Real Australiana en variacions menors de l'A-4F; en particular, no estaven equipats en la "gepa" de l'aviónica. Subsegüentment , huit adicionals A-4FS foren modificats a este | + | * A-4G: Huit avions construïts nous per a la Marina Real Australiana en variacions menors de l'A-4F; en particular, no estaven equipats en la "gepa" de l'aviónica. Subsegüentment , huit adicionals A-4FS foren modificats a este estandart per la RAN. Significativament l'A-4G fonmodificat per a portar 4 missils sidewinder AIM-9B aumentant aixina la defensa antiaérea de la Flota |
'''A-4M''' | '''A-4M''' | ||
* A-4M: Versió dedicada exclusivament a l'Infanteria deMarina en aviónica millorada i un motor més potent J52-P-408A en 11,200 LBF (50KN) d'espente, cabina engrandida, sistema IFF. Més tart seria equipat en un sistema de bombardeig en angul (angle rate bombing system o ARBS) Hughes Vagen/ASB-19en designador TV i laser, 158 construïts. | * A-4M: Versió dedicada exclusivament a l'Infanteria deMarina en aviónica millorada i un motor més potent J52-P-408A en 11,200 LBF (50KN) d'espente, cabina engrandida, sistema IFF. Més tart seria equipat en un sistema de bombardeig en angul (angle rate bombing system o ARBS) Hughes Vagen/ASB-19en designador TV i laser, 158 construïts. | ||