Edició de «Dmitar Mrnjavčević»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Floruit]] | | lloc_mort = [[Floruit]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Dmitar Mrnjavčević''' ([[1376]]-[[1407]]), conegut en la poesia èpica com '''Dmitar Kraljević''' (Дмитар Краљевић), va ser un noble [[serbi]], membre de la [[Casa de Mrnjavčević|família Mrnjavčević]], que va servir al [[Regne d'Hongria ( | + | '''Dmitar Mrnjavčević''' ([[Floruit|fl.]] [[1376]]-[[1407]]), conegut en la poesia èpica com '''Dmitar Kraljević''' (Дмитар Краљевић), va ser un noble [[serbi]], membre de la [[Casa de Mrnjavčević|família Mrnjavčević]], que va servir al [[Regne d'Hongria (medieval)|Regne d'Hongria]]. Era el fill de [[Vukašin Mrnjavčević]] i germà de [[Marko Mrnjavčević|Marko]] i [[Andrijaš Mrnjavčević|Andrijaš]]. És un personage de la [[poesia èpica sèrbia]]. |
| − | Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376-[[1377]]. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'[[hivern]] de [[1393]]-[[1394]] i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa|Ragusa]] a finals de | + | Dmitar és mencionat en un document de l'Iglésia de Sant Demetrio prop de [[Skopie]] (en l'actual [[República de Macedònia]]) en 1376-[[1377]]. Els germans Mrnjavčević varen tindre bones relacions fins que el conflicte va sorgir quan Marko es va reunir en el [[sultà]] [[Bayezid I]] en l'[[hivern]] de [[1393]]-[[1394]] i es va mantindre lleal a ell, mentres que Andrijaš i Dmitar es varen negar a servir al sultà. Els germans estaven en [[República de Ragusa|Ragusa]] a finals de juliol de 1394, rebent el tesor que el seu pare havia depositat en la ciutat.<ref name="SrejovićGavrilović1982">{{cite book|author1=Dragoslav Srejović|author2=Slavko Gavrilović|author3=Alvenc M. Ćirković|title=Istorija srpskog naroda: knj. Od najstarijih vremena do Maričke bitke (1371)|url=http://books.google.com/books?id=mbrxaaaayaaj|year=1982|publisher=Srpska književna zadruga}}</ref> Després de la [[batalla de Rovine]], els dos germans es varen dividir el tesor del seu pare. En [[1399]] i [[1400]] Dmitar estava en Ragusa, com a diplomàtic del [[rei d'Hongria]].{{sfn|Fostikov|2002}} Apareix novament en [[decembre]] de [[1402]] i [[març]] de [[1403]], com [[dominus]] Dmitrius quan rebia un tribut (pago) en Ragusa per al rei [[Segismundo de Luxemburc|Segismundo]], en Rafael Gučetić (fill de Marin Gučetić) recolectant-ho en nom de Dmitar.{{sfn|Fostikov|2002}} Dmitar més tar s'en va anar a viure a Hongria, a on es va instalar junt en els refugiats serbis. Va servir en l'eixèrcit hongarés i tenia el títul de gran [[župa]] de [[Zărand]], i va ser nomenat [[castellà]] de la ciutat de Világos ([[Şiria]]) per Segismundo a principis de [[1402]]. Va morir despuix del [[30 de juny]] de 1407 i abans de [[1410]], provablement durant les lluites de [[1409]], en el bando del déspota [[Esteban Lazarević]], contra el germà de Lazarević, [[Vuk Lazarević|Vuk]], i el [[Imperi otomà]]. Va mantindre bones relacions en Hongria i els raguseos, especialment en la [[família Gučetić]].{{sfn|Fostikov|2002}} |
| − | |||
| − | En | ||
| − | |||
| − | Va morir despuix del [[30 de juny]] de 1407 i abans de [[1410]], provablement durant les lluites de | ||
== Referències == | == Referències == | ||