Edició de «Divisió territorial d'Espanya en 1833»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 2: | Llínea 2: | ||
Immediatament despuix de la mort de [[Fernando VII d'Espanya|Fernando VII]]<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/fernando7.shtml], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.</ref>es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don [[Carlos María Isidro de Borbón|Carlos María Isidro]] sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a [[Francisco Cea Bermúdez]], líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als [[carlisme|carlistes]] varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'[[Espanya]] en [[Províncies d'Espanya|províncies]] i regions.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1954/10/06/019.html Calle Cea Bermúdez], ''ABC'', 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref><ref>Carlos Marichal, ''Spain, 1834-1844: A New Society'' (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 ''et. seq.'' La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as ''Cea Bermúdez'' o ''Zea Bermúdez''.</ref> Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de [[Província de Canàries|Canàries]], que originalment constituïa una sola província. | Immediatament despuix de la mort de [[Fernando VII d'Espanya|Fernando VII]]<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/fernando7.shtml], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.</ref>es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don [[Carlos María Isidro de Borbón|Carlos María Isidro]] sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a [[Francisco Cea Bermúdez]], líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als [[carlisme|carlistes]] varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'[[Espanya]] en [[Províncies d'Espanya|províncies]] i regions.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1954/10/06/019.html Calle Cea Bermúdez], ''ABC'', 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref><ref>Carlos Marichal, ''Spain, 1834-1844: A New Society'' (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 ''et. seq.'' La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as ''Cea Bermúdez'' o ''Zea Bermúdez''.</ref> Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de [[Província de Canàries|Canàries]], que originalment constituïa una sola província. | ||
− | Per mig d'una simple circular en [[novembre]] de | + | Per mig d'una simple circular en [[novembre]] de [[1833]], la seua [[secretari d'Estat]] de Foment, [[Javier de Burgos]], va crear un [[Estat]] centralisat,<ref name=Moreno-12>Luis Moreno, [http://web.archive.org/web/http://www.ipp.csic.es/doctrab1/dt-9310.pdf Ethnoterritorial Concurrence and Imperfect Federalism in Spain], Instituto de Estudios Sociales Avanzados ([[Spanish National Research Council|CSIC]]) Working Paper 93-10, p. 12. Fecha de acceso 2000-12-30. En [[anglés]].</ref> dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies varen rebre el nom de les seues capitals (llevat quatre d'elles, que varen conservar les seues antigues denominacions: [[Navarra]], en capital en [[Pamplona]], [[Àlaba]] en [[Vitòria]], [[Guipúscoa]] en [[Sant Sebastià]] i [[Viscaya]] en [[Bilbao]]). |
<ref name=Decreto>[[:m:s:es:Real_Decreto_de_30_de_noviembre_de_1833|''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833'']] en Wikisource;<br />[http://web.archive.org/web/http://www.gobiernodecanarias.org/tuestatuto/docs/1833-12-03%20Decreto%20de%20division%20provincial.pdf ''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833''] en la red oficial de las Canarias. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref> | <ref name=Decreto>[[:m:s:es:Real_Decreto_de_30_de_noviembre_de_1833|''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833'']] en Wikisource;<br />[http://web.archive.org/web/http://www.gobiernodecanarias.org/tuestatuto/docs/1833-12-03%20Decreto%20de%20division%20provincial.pdf ''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833''] en la red oficial de las Canarias. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref> | ||
Llínea 9: | Llínea 9: | ||
== Divisió provincial i regional == | == Divisió provincial i regional == | ||
− | La divisió territorial de [[Javier de Burgos]] de | + | La divisió territorial de [[Javier de Burgos]] de [[1833]] incloïa 49 províncies. El detall de 43 de dites províncies es feya aludint a la seua pertinença a 11 [[regions històriques]] que apareixien nomenades per orde alfabètic, mentres que les 6 províncies restants de: Canàries, Palma de Mallorca, Navarra, Àlava, Guipúscoa i Viscaya varen ser llistades de manera independent a regió alguna i només en les décades posteriors a l'entrada en vigor del Decret passarien a ser considerades a nivell pràctic també com a regions (de caràcter uniprovincial en el cas de Canàries, Balears i Navarra; de caràcter pluriprovincial en el cas de Vascongadas agrupant a les províncies d'Àlava, Guipúscoa i Viscaya), elevant el número total de regions a 15. |
D'esta manera, el decret de '''Javier de Burgos''' adscrivia, de forma intencionada, un nivell superior al provincial, en fer referència expressa de vàries províncies a un ent definit, en independència de si a tal ent supraprovincial se li atribuïen, en tal moment o en moments posteriors, o no funcions administratives. | D'esta manera, el decret de '''Javier de Burgos''' adscrivia, de forma intencionada, un nivell superior al provincial, en fer referència expressa de vàries províncies a un ent definit, en independència de si a tal ent supraprovincial se li atribuïen, en tal moment o en moments posteriors, o no funcions administratives. | ||
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
}} | }} | ||
[[Archiu:Cuatro Reinos de Andalucía.svg|250px|thumb|right|Els quatre regnes d'Andalusia.]] | [[Archiu:Cuatro Reinos de Andalucía.svg|250px|thumb|right|Els quatre regnes d'Andalusia.]] | ||
− | * L''''[[Andalusia]] ,''' que comprén els regnes de [[Regne de | + | * L''''[[Andalusia]] ,''' que comprén els regnes de [[Regne de Còrdova (Corona de Castella)|Còrdova]], [[Regne de Granada (Corona de Castella)|Granada]], [[Regne de Jaén (Corona de Castella)|Jaén]] i [[Regne de Sevilla (Corona de Castella)|Sevilla]], es dividix en les huit províncies següents: [[província d'Almeria|Almeria]], [[província de Cadis|Cadis]], [[província de Còrdova (Espanya)|Còrdova]], [[província de Granada|Granada]], [[província d'Huelva|Huelva]], [[província de Jaén (Espanya)|Jaén]], [[província de Màlaga|Màlaga]] i [[província de Sevilla|Sevilla]]. |
* El '''regne d'[[Aragó]],''' es dividix en tres províncies, a saber: [[província d'Osca|Osca]], [[província de Terol|Terol]] i [[província de Saragossa|Saragossa]]. | * El '''regne d'[[Aragó]],''' es dividix en tres províncies, a saber: [[província d'Osca|Osca]], [[província de Terol|Terol]] i [[província de Saragossa|Saragossa]]. | ||
* El '''principat de [[Astúries]],''' forma la [[província d'Oviedo]]. | * El '''principat de [[Astúries]],''' forma la [[província d'Oviedo]]. | ||
− | * '''[[Castella la Nova]]:''' | + | * '''[[Castella la Nova]]:''' continua dividida en les cinc províncies: [[província de Ciudad Real|Ciudad Real]], [[província de Conca|Conca]], [[província de Guadalajara|Guadalajara]], [[província de Madrit|Madrit]] i [[província de Toledo|Toledo]]. |
* '''[[Castella la Vella]]:''' [[província d'Àvila|Àvila]], [[província de Burgos|Burgos]], [[província de Logronyo|Logronyo]], [[província de Palència|Palència]], [[província de Santander (Espanya)|Santander]], [[província de Segòvia|Segòvia]], [[província de Sòria|Sòria]] i [[província de Valladolit|Valladolit]]. | * '''[[Castella la Vella]]:''' [[província d'Àvila|Àvila]], [[província de Burgos|Burgos]], [[província de Logronyo|Logronyo]], [[província de Palència|Palència]], [[província de Santander (Espanya)|Santander]], [[província de Segòvia|Segòvia]], [[província de Sòria|Sòria]] i [[província de Valladolit|Valladolit]]. | ||
*'''[[Catalunya]]: '''[[província de Barcelona|Barcelona]], [[província de Girona|Girona]], [[província de Lleida|Lleida]] i [[província de Tarragona|Tarragona]]. | *'''[[Catalunya]]: '''[[província de Barcelona|Barcelona]], [[província de Girona|Girona]], [[província de Lleida|Lleida]] i [[província de Tarragona|Tarragona]]. | ||
Llínea 37: | Llínea 37: | ||
L'històric [[Regne de Valéncia]] es va dividir en les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló, considerant-se eixa divisió l'acabament del Regne de Valéncia i no la [[Guerra de Successió]] de l'any [[1707]] conforme ho diu [[Federico Martínez Roda]] en el seu llibre, titulat: ''La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)'' (RACV, Valéncia, 2011). | L'històric [[Regne de Valéncia]] es va dividir en les províncies d'Alacant, Valéncia i Castelló, considerant-se eixa divisió l'acabament del Regne de Valéncia i no la [[Guerra de Successió]] de l'any [[1707]] conforme ho diu [[Federico Martínez Roda]] en el seu llibre, titulat: ''La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)'' (RACV, Valéncia, 2011). | ||
− | {{Cita|''La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en | + | {{Cita|''La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en plano de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.''}} |
== Vore també == | == Vore també == | ||
− | |||
− | |||
* [[Províncies d'Espanya]] | * [[Províncies d'Espanya]] | ||
* [[Proyectes de divisió territorial d'Espanya]] | * [[Proyectes de divisió territorial d'Espanya]] |