Edició de «Divisió territorial d'Espanya en 1833»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[Archiu:España - División provincial y regional de 1833.svg|thumb|300px| | + | [[Archiu:España - División provincial y regional de 1833.svg|thumb|300px|Map de la divisió provincial i regional de Espanya.]] |
− | Immediatament despuix de la mort de [[Fernando VII d'Espanya|Fernando VII]]<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/fernando7.shtml], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.</ref>es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don [[Carlos María Isidro de Borbón|Carlos María Isidro]] sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a [[Francisco Cea Bermúdez]], líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als [[carlisme|carlistes]] varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'[[Espanya]] en [[Províncies d'Espanya|províncies]] i regions.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1954/10/06/019.html Calle Cea Bermúdez], ''ABC'', 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref><ref>Carlos Marichal, ''Spain, 1834-1844: A New Society'' (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 ''et. seq.'' La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as ''Cea Bermúdez'' o ''Zea Bermúdez''.</ref> Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de [[Província de Canàries|Canàries]], que originalment constituïa una sola província. | + | Immediatament despuix de la mort de [[Fernando VII d'Espanya|Fernando VII]]<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/historia/monarquia/fernando7.shtml], La Monarquía Hispánica, Biblioteca Virtual Miguel Cervantes. Fecha de acceso 2000-12-30.</ref>es va tractar d'aplegar a un acort en els partidaris del pretenent al tro don [[Carlos María Isidro de Borbón|Carlos María Isidro]] sense perdre el respal, a l'atre costat, dels lliberals. Eixa va ser la missió que se li va confiar a [[Francisco *Cea Bermúdez]], líder d'un govern que va durar a penes tres mesos. No obstant, encara que els esforços per atraure's als [[carlisme|carlistes]] varen ser obertures, el seu govern va mamprendre una reforma de gran envergadura: la divisió d'[[Espanya]] en [[Províncies d'Espanya|províncies]] i regions.<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1954/10/06/019.html Calle Cea Bermúdez], ''ABC'', 1954-10-06, p. 17. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref><ref>Carlos Marichal, ''Spain, 1834-1844: A New Society'' (1970), Colección Tamesis Serie A Monografias, Volume 72, ISBN 0729300579, p. 52 ''et. seq.'' La fuente usa intercambiable los apellidos his surnames inconsistently as ''Cea Bermúdez'' o ''Zea Bermúdez''.</ref> Les primeres seguixen estant vigents en l'actualitat en l'única excepció de [[Província de Canàries|Canàries]], que originalment constituïa una sola província. |
− | Per mig d'una simple circular en [[novembre]] de | + | Per mig d'una simple circular en [[novembre]] de [[1833]], la seua [[secretari d'Estat]] de Foment, [[Javier de Burgos]], va crear un [[Estat]] centralisat,<ref name=Moreno-12>Luis Moreno, [http://web.archive.org/web/http://www.ipp.csic.es/doctrab1/dt-9310.pdf Ethnoterritorial Concurrence and Imperfect Federalism in Spain], Instituto de Estudios Sociales Avanzados ([[Spanish National Research Council|CSIC]]) Working Paper 93-10, p. 12. Fecha de acceso 2000-12-30. En [[anglés]].</ref> dividit en 49 províncies i 15 regions. Les províncies varen rebre el nom de les seues capitals (llevat quatre d'elles, que varen conservar les seues antigues denominacions: [[Navarra]], en capital en [[Pamplona]], [[Àlaba]] en [[Vitòria]], [[Guipúscoa]] en [[Sant Sebastià]] i [[Viscaya]] en [[Bilbao]]). |
<ref name=Decreto>[[:m:s:es:Real_Decreto_de_30_de_noviembre_de_1833|''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833'']] en Wikisource;<br />[http://web.archive.org/web/http://www.gobiernodecanarias.org/tuestatuto/docs/1833-12-03%20Decreto%20de%20division%20provincial.pdf ''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833''] en la red oficial de las Canarias. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref> | <ref name=Decreto>[[:m:s:es:Real_Decreto_de_30_de_noviembre_de_1833|''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833'']] en Wikisource;<br />[http://web.archive.org/web/http://www.gobiernodecanarias.org/tuestatuto/docs/1833-12-03%20Decreto%20de%20division%20provincial.pdf ''Real Decreto de 30 de noviembre de 1833''] en la red oficial de las Canarias. Fecha de acceso 2009-12-31.</ref> | ||
Llínea 9: | Llínea 9: | ||
== Divisió provincial i regional == | == Divisió provincial i regional == | ||
− | La divisió territorial de [[Javier de Burgos]] de | + | La divisió territorial de [[Javier de Burgos]] de [[1833]] incloïa 49 províncies. El detall de 43 de dites províncies es feya aludint a la seua pertinença a 11 [[regions històriques]] que apareixien nomenades per orde alfabètic, mentres que les 6 províncies restants de: Canàries, Palma de Mallorca, Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Viscaya varen ser llistades de manera independent a regió alguna i només en les décades posteriors a l'entrada en vigor del Decret passarien a ser considerades a nivell pràctic també com a regions (de caràcter *uniprovincial en el cas de Canàries, Balears i Navarra; de caràcter pluriprovincial en el cas de Vascongadas agrupant a les províncies d'Àlaba, Guipúscoa i Viscaya), elevant el número total de regions a 15. |
D'esta manera, el decret de '''Javier de Burgos''' adscrivia, de forma intencionada, un nivell superior al provincial, en fer referència expressa de vàries províncies a un ent definit, en independència de si a tal ent supraprovincial se li atribuïen, en tal moment o en moments posteriors, o no funcions administratives. | D'esta manera, el decret de '''Javier de Burgos''' adscrivia, de forma intencionada, un nivell superior al provincial, en fer referència expressa de vàries províncies a un ent definit, en independència de si a tal ent supraprovincial se li atribuïen, en tal moment o en moments posteriors, o no funcions administratives. | ||
Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Tal situació jurídica, com a Regions d'Espanya, es va mantindre en la Constitució Espanyola de 1931, donant pas ya al seu constitucionalisació i, per això, proseguixen, com a tals regions constitucionals a lo llarc del procés històric subsegüent.<ref>[http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/hist/12706185436714839876657/012030.pdf ''Fuerzas políticas en el proceso autonómico de Castilla y León: 1975–1983''], tesis doctoral de Mariano González Clavero, p. 60.</ref> | Tal situació jurídica, com a Regions d'Espanya, es va mantindre en la Constitució Espanyola de 1931, donant pas ya al seu constitucionalisació i, per això, proseguixen, com a tals regions constitucionals a lo llarc del procés històric subsegüent.<ref>[http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/hist/12706185436714839876657/012030.pdf ''Fuerzas políticas en el proceso autonómico de Castilla y León: 1975–1983''], tesis doctoral de Mariano González Clavero, p. 60.</ref> | ||
− | {{cita|''El territori espanyol en la Península i Illes adjacents queda des d'ara dividit en quarantanou províncies que prendran el nom de les seues capitals respectives llevat les de [[Navarra]], [[ | + | {{cita|''El territori espanyol en la Península i Illes adjacents queda des d'ara dividit en quarantanou províncies que prendran el nom de les seues capitals respectives llevat les de [[Navarra]], [[Àlaba]], [[Guipúscoa]] i [[Viscaya]], que conserven les seues actuals denominacions''.|:<small>Font: ''Real decret de 30 de novembre de 1833''<ref name=Decret /></small> |
}} | }} | ||
− | [[Archiu:Cuatro Reinos de Andalucía.svg|250px|thumb|right|Els | + | [[Archiu:Cuatro Reinos de Andalucía.svg|250px|thumb|right|Els quatro regnes d'Andalusía.]] |
− | * L''''[[Andalusia]] | + | * L''''[[Andalusia]]''' , que comprén els regnes de [[Regne de Còrdova (Corona de Castella)|Còrdova]], [[Regne de Granada (Corona de Castella)|Granada]], [[Regne de Jaén (Corona de Castella)|Jaén]] i [[Regne de Sevilla (Corona de Castella)|Sevilla]], es dividix en les huit províncies següents: [[província d'Almeria|Almeria]], [[província de Càdis|Càdis]], [[província de Còrdova (Espanya)|Còrdova]], [[província de Granada|Granada]], [[província d'Huelva|Huelva]], [[província de Jaén (Espanya)|Jaén]], [[província de Màlaga|Màlaga]] i [[província de Sevilla|Sevilla]]. |
− | * El '''regne | + | * El '''regne de [[Aragó]]''' es dividix en tres províncies, a saber: [[província d'Osca|Osca]], [[província de Terol|Terol]] i [[província de Saragossa|Saragossa]]. |
− | * El '''principat de [[Astúries]] | + | * El '''principat de [[Astúries]]''' forma la [[província d'Oviedo]]. |
− | * '''[[Castella la Nova]] | + | * '''[[Castella la Nova]]''' continua dividida en les cinc províncies: [[província de Ciudad Real|Ciudad Real]], [[província de Conca|Conca]], [[província de Guadalajara|Guadalajara]], [[província de Madrit|Madrit]] i [[província de Toledo|Toledo]]. |
− | * '''[[Castella la Vella]] | + | * '''[[Castella la Vella]]''': [[província d'Àvila|Àvila]], [[província de Burgos|Burgos]], [[província de Logronyo|Logronyo]], [[província de Palència|Palència]], [[província de Santander (Espanya)|Santander]], [[província de Segòvia|Segòvia]], [[província de #Sòria|#Sòria]] i [[província de Valladolit|Valladolit]]. |
− | *'''[[Catalunya]] | + | *'''[[Catalunya]]''': [[província de Barcelona|Barcelona]], [[província de Girona|Girona]], [[província de Lleida|Lleida]] i [[província de Tarragona|Tarragona]]. |
− | * '''[[Extremadura]] | + | * '''[[Extremadura]]''': [[província de Badajoz|Badajoz]] i [[província de Càceres|Càceres]]. |
− | * '''[[Galícia]] | + | * '''[[Galícia]]''' en les províncies de: [[província de La Corunya|La Corunya]], [[província de Lugo|Lugo]], [[província d'Orense|Orense]] i [[província de Pontevedra|Pontevedra]]. |
− | * El '''regne de [[Regió de | + | * El '''regne de [[Regió de León|León]]''' es dividix en les províncies de [[província de León|León]], [[província de Salamanca|Salamanca]] i [[província de Zamora|Zamora]](com [[Regió de Lleó]]). |
− | * El '''regne de [[Regió de Múrcia (1833-1978)|Múrcia]] | + | * El '''regne de [[Regió de Múrcia (1833-1978)|Múrcia]]''' es dividix en les províncies de [[província d'Albacete|Albacete]] i [[província de Múrcia|Múrcia]]. |
− | * El '''regne de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] | + | * El '''regne de [[Comunitat Valenciana|Valéncia]]''' en les províncies de: [[província d'Alacant|Alacant]], [[província de Castelló|Castelló]], i [[província de Valéncia|Valéncia]]. |
− | * [[Pamplona]], [[Vitòria]], [[Bilbao]] i [[Sant Sebastià]] són les capitals de les províncies de '''[[Navarra]]''' , '''[[ | + | * [[Pamplona]], [[Vitòria]], [[Bilbao]] i [[Sant Sebastià]] són les capitals de les províncies de '''[[Navarra]]''' , '''[[Àlaba]]''' , '''[[Viscaya]]''' i '''[[Guipúscoa]]''' .'' |
− | * [[Palma de Mallorca]] és la capital de les '''[[Illes Balears]] . | + | * [[Palma de Mallorca]] és la capital de les '''[[Illes Balears]]''' . |
* [[província de Santa Cruz de Tenerife|Santa Cruz de Tenerife]] és la capital de les '''[[Illes Canàries]]''' . | * [[província de Santa Cruz de Tenerife|Santa Cruz de Tenerife]] és la capital de les '''[[Illes Canàries]]''' . | ||
− | |||
− | |||
− | + | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
− | |||
− | |||
* [[Províncies d'Espanya]] | * [[Províncies d'Espanya]] | ||
* [[Proyectes de divisió territorial d'Espanya]] | * [[Proyectes de divisió territorial d'Espanya]] |