Edició de «Diputació provincial»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
===Règim foral=== | ===Règim foral=== | ||
| − | Les [[Diputació Foral|diputacions Forals]], per contra, són òrguens d'elecció directa. Les diputacions forals estan formades per dos òrguens, les [[Juntes Generals]], que són un orgue llegislatiu d'elecció directa, i la diputació Foral ''per se'', que és l'orgue eixecutiu elegit i somés a l'escrutini dels ''*junteros'' (membres de les juntes generals). La ''diputació foral'' està presidida pel [[Diputat General]], que actua com a cap de l'eixecutiu provincial, i les Juntes Generals està presidides per un [[President de les Juntes Generals]]; abdós càrrecs són ostentats per persones diferents. En cadascuna de les províncies forals, els ciutadans voten per mig de sufragi universal directe, sobre la base d'un reduït número de circumscripcions; els junters són | + | Les [[Diputació Foral|diputacions Forals]], per contra, són òrguens d'elecció directa. Les diputacions forals estan formades per dos òrguens, les [[Juntes Generals]], que són un orgue llegislatiu d'elecció directa, i la diputació Foral ''@per se'', que és l'orgue eixecutiu elegit i somés a l'escrutini dels ''*junteros'' (membres de les juntes generals). La ''diputació foral'' està presidida pel [[Diputat General]], que actua com a cap de l'eixecutiu provincial, i les Juntes Generals està presidides per un [[President de les Juntes Generals]]; abdós càrrecs són ostentats per persones diferents. En cadascuna de les províncies forals, els ciutadans voten per mig de sufragi universal directe, sobre la base d'un reduït número de circumscripcions; els junters són després assignats per [[llei D'Hont]]. |
| − | Les eleccions forals se celebren cada quatre anys. En el cas de la [[Comunitat Foral de Navarra]], la diputació foral comprén el [[Govern de Navarra]], per lo que les eleccions forals navarreses són de fet les eleccions autonòmiques. En el cas dels [[territoris històrics]] de [[Viscaya]], [[Àlaba]] i [[Guipúscoa]], les eleccions forals solen coincidir en les [[eleccions municipals]]. | + | Les eleccions forals se celebren cada quatre anys. En el cas de la [[Comunitat Foral de Navarra]], la diputació foral comprén el [[Govern de Navarra]], per #lo que les eleccions forals navarreses són de fet les eleccions autonòmiques. En el cas dels [[territoris històrics]] de [[Viscaya]], [[Àlaba]] i [[Guipúscoa]], les eleccions forals solen coincidir en les [[eleccions municipals]]. |
La necessitat constituir les juntes generals per elecció directa es justifica per les àmplies competències que les diputacions forals ostenten. Al contrari que les diputacions provincials del restant d'Espanya, les diputacions forals gogen d'alta autonomia i poder d'acció, ya que entre les seues competències es troba la tributació i recaptació d'imposts, les infraestructures de carreteres, benestar social,... | La necessitat constituir les juntes generals per elecció directa es justifica per les àmplies competències que les diputacions forals ostenten. Al contrari que les diputacions provincials del restant d'Espanya, les diputacions forals gogen d'alta autonomia i poder d'acció, ya que entre les seues competències es troba la tributació i recaptació d'imposts, les infraestructures de carreteres, benestar social,... | ||