Edició de «D»

La '''D''' és la quarta lletra de l'[[alfabet valencià]] i tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és ''de''. 

== Fonètica ==
Representa l'[[oclusiva alveolar sonora]] /d/ en la majoria de casos, el so /δ/ entre vocals i el so /t/ de l'[[alfabet fonètic internacional]] a final de sílaba sempre que no seguixca una atra consonant sonora.

== Ortografia ==
=== S'escriu de ===
* En principi i mig de paraula: donar, idea.
* Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
* En el grup consonàntic DR: dragó, moldre.
* Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s’escriga D: vert, no verd, pero verdor. reverent, no reverend, pero reverenda. Exepte la preposició ''ad'', que sempre va davant de demostratius escomençats per vocal.

[[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Archiu:Latin D.svg|150px|miniaturadeimagen|Lletra D]]
+La '''D''' és la quarta lletra de l'[[alfabet valencià]] i tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és ''de''.
-La '''D''', '''d''' en minúscula, és la quarta lletra de l'[[alfabet valencià]] i tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''de'''.
 == Fonètica ==
-Representa l'[[oclusiva alveolar sonora]] [d] quan va despuix de pausa, consonant nassal i el, el so [t] de l'[[alfabet fonètic internacional]] a final de sílaba sempre que no seguixca una atra consonant sonora i el sò [ð] en els atres casos.
+Representa l'[[oclusiva alveolar sonora]] /d/ en la majoria de casos, el so /δ/ entre vocals i el so /t/ de l'[[alfabet fonètic internacional]] a final de sílaba sempre que no seguixca una atra consonant sonora.
-En [[valencià]] és general i característica la caiguda de la [ð] en les terminacions -ada i -ades, com també dels seus diminutius -adet, -adeta, -adetes i -adets (pronunciades -à, -aes, -aet, -aeta, -aetes i -aets), com en les paraules: vesprada (pronunciat ''vesprà''), baldades (pronunciat ''baldaes''), cremadet (pronunciat ''cremaet''), ralladeta (pronunciat ''rallaeta''), llavadetes (pronunciat ''llavaetes'') o maquilladets (pronunciat ''maquillaets''). Esta característica no es reflectix en l'escritura, que per tradició i etimologia manté la de, pero en el valencià oral estàndart ni s'ha de pronunciar esta de ni s'ha de considerar vulgarisme.
-Com a excepció, la de en la terminació -ada i derivats sí que s'ha de pronunciar en les paraules de només dos sílabes: "fada" (pronunciat "fada" i no "fa"), "cada" (pronunciat "cada" i no "ca"), "grada" (pronunciat "grada" i no "gra")... També s'ha de pronunciar en els adverbis acabats en -ment: acomodadament (pronunciat "acomodadament" i no "acomodàment"), abandonadament (pronunciat "abandonadament" i no "abandonàment"); encara que els adjectius dels quals deriven sí que emmudixen la de: acomodada (pronunciat "acomodà"), abandonada (pronunciat "abandonà"). Opcionalment, en poesia pot optar-se per pronunciar la de en eixes terminacions, com en els versos de l'[[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]] "sona la veu ama''d''a" i "notes de nostra alba''d''a".
-En uns atres casos de [ð] intervocàlica, l’emmudiment no és tan generalisat. És el cas de l'emmudiment de la [ð] intervocàlica pretònica en el sufix -ador, -adora, -adors, -adores, que no és general, pero succeïx en gran part del valencià: mocador, mocadors, treballador, treballadora, treballadors, treballadores solen pronunciar-se
-a nivell coloquial [mokaóɾ, mokaóɾs, trebaʎaóɾ, trebaʎaóɾa, trebaʎaóɾs, trebaʎaóɾes].
-<ref>https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/4.pdf</ref>
 == Ortografia ==
 === S'escriu de ===
 * En principi i mig de paraula: donar, idea.
-* Excepte en derivats de AT grec (atles, [[atleta]], [[atmòsfera]], etc.) i davant de Z (batzoles, [[dotze]]).
+* Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
 * En el grup consonàntic DR: dragó, moldre.
-* Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s’escriga D: [[vert]], no verd, pero verdor; reverent, no reverend, pero reverenda. Excepte la preposició ''ad'', que sempre va davant de demostratius escomençats per vocal.
+* Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s’escriga D: vert, no verd, pero verdor. reverent, no reverend, pero reverenda. Exepte la preposició ''ad'', que sempre va davant de demostratius escomençats per vocal.
-== Vore també==
-*[[Alfabet valencià]]
-*[[Dígraf]]
-==Referències==
-{{Reflist}}
-== Enllaços externs ==
-{{DGLV|D}}
-{{Commonscat|L}}
-[[Categoria:Llingüística]]
-[[Categoria:Valencià]]
-[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
 [[Categoria:Lletres de l'alfabet valencià]]