Edició de «Cronologia historica de la llengua valenciana»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| − | {{ | + | {{L'humillant situació llingüística que tenalla al resignat poble valencià, agredit des de fa més de dos sigles en la seua històrica llengua, en la seua cultura, en sa identitat i en la seua [[Real Senyera|Senyera]], fa necessària, una volta més, la publicació d'este llibre-testimoni que guarde per a la memòria històrica de les nostres futures generacions lo que nos neguen pseudollingüístes fidelisats, acadèmics entreguistes i acomplexats polítics pobres en cultura.|Pròlec del llibre ''Cronologia historica de la llengua valenciana''}} |
{{Cita|El llibre ''Cronologia historica de la llengua valenciana'' és una antologia excelent de documents històrics i testimonis lliteraris de la nostra vetusta Llengua Valenciana (els vestigis escrits de la qual es remonten al sigle X) , i que demostren l'autenticitat de la seua inqüestionable existència. La definició “Estic escrivint en la meua llengua materna valenciana” és constantment usada pels nostres lliterats en el pròlec i epílec de les seues obres. Jamai utilisaren l'expressió “català”, que va permanéixer a lo llarc dels sigles i fins a 1906 com una mescla de dialectes no estandarisats provinents del provençal|Teresa Puerto}} | {{Cita|El llibre ''Cronologia historica de la llengua valenciana'' és una antologia excelent de documents històrics i testimonis lliteraris de la nostra vetusta Llengua Valenciana (els vestigis escrits de la qual es remonten al sigle X) , i que demostren l'autenticitat de la seua inqüestionable existència. La definició “Estic escrivint en la meua llengua materna valenciana” és constantment usada pels nostres lliterats en el pròlec i epílec de les seues obres. Jamai utilisaren l'expressió “català”, que va permanéixer a lo llarc dels sigles i fins a 1906 com una mescla de dialectes no estandarisats provinents del provençal|Teresa Puerto}} | ||