Edició de «Costa Rica»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 49: | Llínea 49: | ||
| prefix_radiofònic = TIA-TIZ, TEA-TEZ | | prefix_radiofònic = TIA-TIZ, TEA-TEZ | ||
| còdic_ISO = 188 / CRI / CR | | còdic_ISO = 188 / CRI / CR | ||
− | | membre_de = [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]], [[Organisació dels Estats Americans|OEA]], [[Organisació d'Estats | + | | membre_de = [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]], [[Organisació dels Estats Americans|OEA]], [[Organisació d'Estats Centreamericanos|ODECA]], [[Sistema de la Integració Centreamericana|SICA]], [[Aliança del Pacífic]], [[Grup dels 77|G-77]], [[Organisació d'Estats Iberoamericà per a l'Educació, la Ciència i la Cultura|OEI]], [[Grup de Riu]], [[Associació d'Estats del Carip|AEC]], [[Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys|CELAC]], [[Parlament Llatinoamericà|Parlatino]] |
| Ciutats importants: | | Ciutats importants: | ||
| División administrativa: | | División administrativa: | ||
Llínea 58: | Llínea 58: | ||
'''Costa Rica''' és una [[república]] d'[[Amèrica Central]], que llimita al nort en [[Nicaragua]], a l'est en el [[mar Carip]], al sur-est en [[Panamà]] i al sur i a l'oest en l'[[oceà Pacífic]]. La capital és [[San José (Costa Rica)|San José]], en poc més de 300.000 habitants. Les ciutats que formen part de la famosa "Àrea Metropolitana" són, junt a San José, Heredia, Cartago i Alajuela. Cal resaltar la província de Limón com la de més riquea cultural. | '''Costa Rica''' és una [[república]] d'[[Amèrica Central]], que llimita al nort en [[Nicaragua]], a l'est en el [[mar Carip]], al sur-est en [[Panamà]] i al sur i a l'oest en l'[[oceà Pacífic]]. La capital és [[San José (Costa Rica)|San José]], en poc més de 300.000 habitants. Les ciutats que formen part de la famosa "Àrea Metropolitana" són, junt a San José, Heredia, Cartago i Alajuela. Cal resaltar la província de Limón com la de més riquea cultural. | ||
− | En una sòlida i longeva [[democràcia]], d'entre les més funcionals del món, Costa Rica és el quinquagèsim país més ric del món segons senyes del [[Fondo Monetari Internacional]] i un dels més estables | + | En una sòlida i longeva [[democràcia]], d'entre les més funcionals del món, Costa Rica és el quinquagèsim país més ric del món segons senyes del [[Fondo Monetari Internacional]] i un dels més estables de [[Amèrica]], obtenint resultats generalment favorables en tots els [[Anex:Classificacions internacionals de Costa Rica|índexs de desenroll i competitivitat]]. Aünat a açò, posseïx diverses polítiques a la vanguarda per a la protecció de l'ambient i és una nació desmilitariçar per [[Abolició de l'eixèrcit de Costa Rica|voluntat pròpia]] des de 1948, mantenint un elevat nivell de [[Prosperitat (economia)|prosperitat]] d'acort al [[Índex de prosperitat Legatum#Institut Legatum|Institut Legatum]], i sent considerada la [[Índex del Planeta Feliç|societat més feliç]] del planeta, durant més d'una década, segons [[New Economics Foundation]]. |
− | De forma paralela, el país actualment afronta importants reptes en el seu desenroll relacionats en la seua desgastada infraestructura vial i de transport, les quals presenten una complicada capacitat per a millorar a curt determini; el [[dèficit fiscal]], la sostenibilitat i eficàcia | + | De forma paralela, el país actualment afronta importants reptes en el seu desenroll relacionats en la seua desgastada infraestructura vial i de transport, les quals presenten una complicada capacitat per a millorar a curt determini; el [[dèficit fiscal]], la sostenibilitat i eficàcia de la seua [[Estat del benestar|Estat benefactor]], l'estancament en el combat a la pobrea, la tendència a l'alça en les seues taxes de delinqüència, desocupació i desigualtat; aixina com profunts problemes ecològics relacionats en pràctiques agrícoles nocives, mala [[gestió de residus]] i contaminació de cossos d'aigua. |
== Història == | == Història == | ||
Llínea 66: | Llínea 66: | ||
{{AP|Història prehispànica de Costa Rica|Regne de Nicoya|Regne Huetar d'Occident|Regne Huetar d'Oriente|Imperi de Garabito}} | {{AP|Història prehispànica de Costa Rica|Regne de Nicoya|Regne Huetar d'Occident|Regne Huetar d'Oriente|Imperi de Garabito}} | ||
{{VT|Art precolombí de Costa Rica|Monument Nacional Guayabo|Esferes de pedra de Costa Rica}} | {{VT|Art precolombí de Costa Rica|Monument Nacional Guayabo|Esferes de pedra de Costa Rica}} | ||
− | L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de | + | {{imagen múltiple|perrow = 2|ancho_total=350 |
+ | | foto1 = Guanacaste-Nicoya - Shaman Effigy Vessel - Walters 20092056 - Three Quarter Left.jpg |ancho1=1435|alto1=1800 | ||
+ | | foto2 = Flying panel metate, Costa Rica.jpg |ancho2=2898|alto2=1932 | ||
+ | | foto3 = Stone spheres of Costa Rica. Museo Nacional.jpg |ancho3=2592|alto3=1944 | ||
+ | | texto = En l'arqueologia de Costa Rica es distinguixen tres àrees culturals específiques: la [[Regne de Nicoya|cultura de Nicoya]] (dalt a l'esquerra, [[ceràmica nicoyana]]), la Regió Central i Atlàntica (dalt a la dreta, [[metat de panel colgant]]) i la [[cultura del Diquís]] (avall, [[esferes de pedra de Costa Rica|esferes de pedra]]). | ||
+ | }} | ||
+ | L'evidència més antiga d'ocupacions humanes en Costa Rica s'associa a l'arribada de grups de caçadors-recolectors al voltant de 12.200 anys, en la troballa en el [[cantó de Siquirres]] de 66 assentaments humans, en a on es varen recuperar elements funeraris, petroglifs, basaments de vivendes, calçades, ferramentes de pedra, cantereria, els quals daten del [[Paleoíndi]] i que corresponen a l'ètnia [[cabécar]], constituint-se en el lloc arqueològic més antic de Centroamèrica. De 10000 a 7000 anys a.C. daten antigues evidències arqueològiques (fabricació de ferramentes de pedra) localisades en la Vall de [[Cantó de Turrialba|Turrialba]], en presència de puntes de llança tipo [[Cultura Clovis|Clovis]] (nortamericana) i [[flecha|coa de peix]] (suramericana). L'agricultura incipient apareix cap a 5000 a.C., principalment donada per tubèrculs i raïls. Per al primer i segon milenis a.C. ya existien comunitats agrícoles sedentaries, menudes i disperses. Cap a 2000-3000 a.C., apareix l'us més antic que es coneix de la [[ceràmica]], en fragments de gorcs, vaixells cilíndriques, platons, tecomates i atres formes de vaixells, decorades en tècniques com a incisos, estampats i modelacions. | ||
− | Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una [[cacic|societat cacical]], en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El [[Zea mays|dacsa]] aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de [[jade]] i atres pedres verdes, [[metat]]s ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els | + | Entre 300 a.C. i 500 d.C. hi ha un canvi d'una organisació tribal a una [[cacic|societat cacical]], en la construcció de basaments en vores rodades, montículs, forns, pous d'almagasenament, i estatuaria. El [[Zea mays|dacsa]] aplega a consolidar-se com el cultiu principal en algunes regions, mentres que en unes atres es dona un sistema mixt, ademés de l'us de recursos costers (peixca) i cacera. En este periodo apareix la producció i us d'artefactes de [[jade]] i atres pedres verdes, [[metat]]s ceremonials, arremates de pedra per a bastons i ceràmiques especials, s'inicia l'us d'objectes de metal (coure i or). Els cridats [[metat de panel colgant|metats trípodes de panel colgant]] són una manifestació sobreixent i única de l'art precolombí costarriqueny, decorats en elements animals i humans. La seua manufactura s'inicia en la part tardana d'este periodo (0-500a.C.). Entre 300 i 800 d.C. apareixen els primers cacicats complexos, en presència de llogarets grans i obres d'infraestructura (basaments, calçades i montículs funeraris). Hi ha jerarquisació d'assentaments, en llogarets principals i poblats secundaris, formació de llinages de poder hereditari i especialisació de llabors, en aparició d'un cacic en el llogaret principal i cacics secundaris en llogarets subordinats. |
A partir de 800 d.C. i fins a l'arribada dels espanyols en el sigle XVI, es va presentar un increment en el tamany i complexitat del disseny intern dels llogarets, i les diferències regionals es varen accentuar. La presència de numerosos cementeris, simples i complexos, obres d'infraestructura massives, diversitat de bens domèstics, desenroll d'orfebreria, intercanvi regional i conflictes entre cacicats per territoris i recursos són elements característics d'esta época. La jerarquisació social inclou individus principals com el cacic i el [[awapa|chaman]], i el poble comú format per artesans i agricultors. El [[Or precolombí de Costa Rica|or]] va substituí al [[Jade precolombí de Costa Rica|jade]] com a símbol de ranc, en especial en les regions Central i Diquís. En la regió del Valle del Díquis, es fabriquen les [[Esferes de pedra de Costa Rica|esferes de pedra]] distintives de la regió, en la delta dels rius Térraba i Sierpe, les quals es postula que varen ser utilisades com a símbol de ranc i marcadors territorials. Atres obres de pedra inclouen figures de bulto de formes humanes i animals, metats en forma de [[Panthera onca|jaguar]] i estàtues antropomorfes. Les zones sur i atlàntica del país varen tindre [[Àrea Intermija|influència suramericana]], per la presència de grups que parlen [[llengües chibches]]. L'actual província de Guanacaste es va convertir en la frontera sur de [[Mesoamèrica]] en l'arribada dels [[chorotega|chorotegues]]s per al periodo comprés entre els anys 900 al 1000 d.C. Els assentaments humans en la Costa Rica prehispànica varen complir una funció de pont cultural entre el Sur i el Nort del continent, i l'orfebreria i l'artesania policromada en fanc, varen tindre un ampli desenroll i bellíssims resultats. | A partir de 800 d.C. i fins a l'arribada dels espanyols en el sigle XVI, es va presentar un increment en el tamany i complexitat del disseny intern dels llogarets, i les diferències regionals es varen accentuar. La presència de numerosos cementeris, simples i complexos, obres d'infraestructura massives, diversitat de bens domèstics, desenroll d'orfebreria, intercanvi regional i conflictes entre cacicats per territoris i recursos són elements característics d'esta época. La jerarquisació social inclou individus principals com el cacic i el [[awapa|chaman]], i el poble comú format per artesans i agricultors. El [[Or precolombí de Costa Rica|or]] va substituí al [[Jade precolombí de Costa Rica|jade]] com a símbol de ranc, en especial en les regions Central i Diquís. En la regió del Valle del Díquis, es fabriquen les [[Esferes de pedra de Costa Rica|esferes de pedra]] distintives de la regió, en la delta dels rius Térraba i Sierpe, les quals es postula que varen ser utilisades com a símbol de ranc i marcadors territorials. Atres obres de pedra inclouen figures de bulto de formes humanes i animals, metats en forma de [[Panthera onca|jaguar]] i estàtues antropomorfes. Les zones sur i atlàntica del país varen tindre [[Àrea Intermija|influència suramericana]], per la presència de grups que parlen [[llengües chibches]]. L'actual província de Guanacaste es va convertir en la frontera sur de [[Mesoamèrica]] en l'arribada dels [[chorotega|chorotegues]]s per al periodo comprés entre els anys 900 al 1000 d.C. Els assentaments humans en la Costa Rica prehispànica varen complir una funció de pont cultural entre el Sur i el Nort del continent, i l'orfebreria i l'artesania policromada en fanc, varen tindre un ampli desenroll i bellíssims resultats. | ||
=== Exploració i conquista - sigle XVI === | === Exploració i conquista - sigle XVI === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Periodo virregnal (1573-1821) === | === Periodo virregnal (1573-1821) === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Independència i República: Estat Patriarcal (1821-1848) === | === Independència i República: Estat Patriarcal (1821-1848) === | ||
− | + | === Estat Oligàrquic (1840-1870) === | |
− | + | ==== Campanya Nacional de 1856 - 1857 ==== | |
− | + | === Estat lliberal (1870 - 1940) === | |
− | + | === Estat Reformiste (1940 - 1948) === | |
− | + | ==== Guerra Civil de 1948 ==== | |
− | + | === Segona República i Estat Benefactor (1949-1979) === | |
− | + | === Crisis econòmica de 1980 i canvi del model de desenroll (finals del sigle XX) === | |
+ | === El nou mileni - sigle XXI === | ||
== Govern i política == | == Govern i política == | ||
− | |||
− | |||
=== Poder eixecutiu === | === Poder eixecutiu === | ||
− | |||
− | |||
=== Poder llegislatiu === | === Poder llegislatiu === | ||
− | |||
− | |||
=== Poder judicial === | === Poder judicial === | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Poder electoral === | === Poder electoral === | ||
− | |||
− | |||
==== Partits polítics ==== | ==== Partits polítics ==== | ||
− | |||
− | |||
==== Índex de democràcia ==== | ==== Índex de democràcia ==== | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
=== Relacions exteriors === | === Relacions exteriors === | ||
− | + | === Seguritat === | |
− | + | === Drets humans === | |
− | + | == Organisació territorial == | |
− | + | == Geografia == | |
− | + | === Relleu === | |
+ | === Hidrografia === | ||
+ | === Clima === | ||
+ | === Biodiversitat i recursos naturals === | ||
+ | == Economia == | ||
+ | === Turisme === | ||
+ | === Agricultura === | ||
+ | == Infraestructura == | ||
+ | === Transports === | ||
+ | === Mijos de comunicació === | ||
+ | ==== Prensa escrita ==== | ||
+ | ==== Televisió ==== | ||
+ | ==== Radi ==== | ||
+ | === Energia i producció elèctrica === | ||
+ | == Demografia == | ||
+ | === Etnografia === | ||
+ | ==== Migració ==== | ||
+ | === Idioma === | ||
+ | === Religió === | ||
+ | === Salut === | ||
+ | === Educació === | ||
+ | === Principals ciutats === | ||
+ | == Cultura == | ||
+ | === Identitat costarriquenya === | ||
+ | === Escultura === | ||
+ | === Pintura === | ||
+ | === Arquitectura === | ||
+ | === Cine === | ||
+ | === Teatre === | ||
+ | === Dansa i ballet clàssic === | ||
+ | === Música === | ||
+ | === Lliteratura === | ||
+ | === Gastronomia === | ||
+ | === Folclore === | ||
+ | ==== Música folklòrica ==== | ||
+ | ==== Trages típics ==== | ||
+ | ==== Llegendes, supersticions i tradicions ==== | ||
+ | ==== Expressions populars ==== | ||
+ | === Patrimoni de la Humanitat === | ||
− | === | + | ==== Illa del Coco ==== |
− | + | ==== Parc Internacional l'Amistat ==== | |
+ | ==== Tradició del ''boyeo'' i les ''carretas'' ==== | ||
− | + | ==== Esferes de pedra ==== | |
+ | === Patrimoni nacional === | ||
+ | ==== Ceràmica nicoyana ==== | ||
+ | === Festivitats === | ||
+ | == Ciència i tecnologia == | ||
+ | == Deports == | ||
+ | == Vejau també == | ||
+ | * [[Anex:Classificacions internacionals de Costa Rica]] | ||
+ | * [[Anex:Presidents de Costa Rica]] | ||
+ | * [[Llengües de Costa Rica]] | ||
+ | * [[Lliteratura de Costa Rica]] | ||
+ | * [[Força Pública de la República de Costa Rica]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
=== Bibliografia === | === Bibliografia === | ||
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro|apellidos=Aguilar Bulgarelli |nombre=Óscar |enlaceautor=Óscar Aguilar Bulgarelli |título=Costa Rica y sus hechos políticos de 1948: Problemática de una década |url=http://books.google.co.cr/books?id=9y_rTVib4wUC&dq=Guerra+civil+de+Costa+Rica+de+1948&hl=es&source=gbs_book_similarbooks |fechaacceso=18 de agosto de 2011 |editorial=EUNED |año=2004 |isbn=9968-313-50-5 |páginas=441 páginas}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro|apellidos=Botey Sobrado |nombre=Ana María |enlaceautor=Ana María Botey Sobrado |título=Costa Rica: desde las sociedades autóctonas hasta 1914 |fechaacceso=18 de septiembre de 2011 |editorial=Editorial de la Universidad de Costa Rica |año=2002 |isbn=9977-67-694-1 |páginas=496 páginas}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro|apellidos=Gispert |nombre=Carlos |título=Enciclopedia de Costa Rica |editor=Carlos Gispert |fechaacceso=16 de agosto de 2011 |editorial=Editorial Océano |año=2002 |isbn=84-494-1881-X |páginas=363 páginas}} |
− | * {{Cita libro |autor=Keller, Marius; Niestroy, Ingeborg; García Schmidt, Armando; Esche, Andreas | | + | * {{Cita libro |autor=Keller, Marius; Niestroy, Ingeborg; García Schmidt, Armando; Esche, Andreas |año=2013 |título=[http://www.bertelsmann-stiftung.de/cps/rde/xbcr/SID-1B9BCB48-52BE5142/bst_engl/xcms_bst_dms_38974_39008_2.pdf "Costa Rica: Pioneering Sustainability"], in: Bertelsmann Stiftung (ed.): ''Winning Strategies for a Sustainable Future. Reinhard Mohn Prize 2013''. |páginas=81-102. |editorial=Verlag Bertelsmann Stiftung, Gütersloh |isbn=978-3-86793-491-6}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro|apellidos=Meléndez Chaverri |nombre=Carlos |enlaceautor=Carlos Meléndez Chaverri |título=Historia de Costa Rica - Tomo 3 |editorial=Editorial Siermann |fechaacceso=8 de agosto de 2011 |año=2010 |isbn=978-9968-553-89-6}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro |apellido=Meléndez Chaverri |nombre=Carlos |apellido2=Duncan |nombre2=Quince |enlaceautor1=Carlos Meléndez Chaverri |enlaceautor2=Quince Duncan |título=El negro en Costa Rica |editorial=[[Editorial Costa Rica]] |ubicación=San José, Costa Rica |edición=12.ª |año=2012 |isbn=9789977239668}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro|apellidos=Molina |nombre=Iván |título=Costarricense por dicha: identidad nacional y cambio cultural en Costa Rica durante los siglos XIX y XX |editorial=Editorial Universidad de Costa Rica |fechaacceso=18 de septiembre de 2011 |año=2002 |páginas=168 páginas}} |
− | * {{Cita libro | | + | * {{Cita libro |apellido= Molina |nombre= Iván |apellido2= Palmer |nombre2= Steven |título= Historia de Costa Rica |editorial=Editorial de la Universidad de Costa Rica |ubicación=San José, Costa Rica |edición=2.ª |año=2011|isbn= 978-9968-46-024-8 |página=222}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro|apellidos=Obregón Loría |nombre=Rafael |enlaceautor=Rafael Obregón Loría |título=Costa Rica y la guerra contra los filibusteros |editorial=Museo Histórico Cultural Juan Santamaría |fechaacceso=8 de agosto de 2011 |año=1991 |isbn=9977-953-13-9}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro |apellidos=Oconitrillo García |nombre=Eduardo |título=Cien años de política costarricense: 1902-2002, de Ascensión Esquivel a Abel Pacheco |fechaacceso=18 de agosto de 2011 |editorial=EUNED |año=2004 |isbn=9968-313-60-2 |páginas=353 páginas}}[http://books.google.co.cr/books?id=JvNL2PT5qyoC&pg=PA131&dq=resultados+de+las+elecciones+de+1948&hl=es&ei=x-FNTu_rEcibtwfS68mjBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwADgK#v=onepage&q=resultados%20de%20las%20elecciones%20de%201948&f=false] |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro|apellidos=Quesada Soto |nombre=Álvaro |título=Breve historia de la literatura costarricense |editorial=Editorial Costa Rica |año=2008 |isbn=9977-23-893-6 |páginas=148 páginas}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro|apellidos=Rivas Ríos |nombre=Francisco |título=Historia de Costa Rica. Tomo 2 |fechaacceso=8 de agosto de 2011 |editorial=Editorial Siermann |año=2010 |isbn=978-9968-553-91-9}} |
− | * {{Cita libro |apellido=Tacsan Chen | | + | * {{Cita libro|apellidos=Ross |nombre=Marjorie |título=Entre el comal y la olla: fundamentos de gastronomía costarricense |fechaacceso=18 de septiembre de 2011 |editorial=EUNED |año=2001 |isbn=9968-31-128-6 |páginas=270 páginas}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro|apellidos=Salazar Salvatierra |nombre=Rodrigo |título=Instrumentos musicales del folclor costarricense |fechaacceso=19 de septiembre de 2011 |editorial=Editorial Tecnológica de Costa Rica |año=1992 |isbn=9977-660-506 |páginas=228 páginas}} |
− | * {{Cita libro| | + | * {{Cita libro |apellido=Tacsan Chen |nombre=Rodolfo |título=Elementos de Macroeconomía|edición=7 |año=2016 |editorial=Universidad Estatal a Distancia |ubicación=San José, Costa Rica |isbn=9968-31-171-5 |página=286}} |
+ | * {{Cita libro|apellidos=Zamora Acosta |nombre=Elías<sup>[http://personal.us.es/ezamora/]</sup> |título=Etnografía Histórica de Costa Rica, 1561-1615 |año=1980 |editorial=[[Universidad de Sevilla]], Publicaciones del Seminario de Antropología Americana |isbn=978-84-7405-176-6 |páginas=164 páginas}} | ||
+ | * {{Cita libro|apellidos=Zeledón Cartín |nombre=Elías |título=Leyendas costarricenses (compilación) |url=https://archive.org/details/leyendascostarri0000unse |fechaacceso=19 de septiembre de 2011 |editorial=Editorial de la Universidad Nacional |año=1998 |isbn=9977-65-13-37 |páginas=[https://archive.org/details/leyendascostarri0000unse/page/286 286] páginas}} | ||
==== Bibliografia complementària ==== | ==== Bibliografia complementària ==== | ||
Llínea 167: | Llínea 189: | ||
|fechaarchivo = 16 de agosto de 2011 | |fechaarchivo = 16 de agosto de 2011 | ||
}} | }} | ||
+ | |||
* {{Cita web | * {{Cita web | ||
|apellido= Fallas Saborío | |apellido= Fallas Saborío | ||
Llínea 176: | Llínea 199: | ||
|fechaacceso=26 de mayo de 2007 | |fechaacceso=26 de mayo de 2007 | ||
}} | }} | ||
+ | |||
* {{Cita web | * {{Cita web | ||
|enlaceautor= Cultura de Costa Rica | |enlaceautor= Cultura de Costa Rica | ||
Llínea 184: | Llínea 208: | ||
|fechaacceso=26 de septiembre de 2009 | |fechaacceso=26 de septiembre de 2009 | ||
}} | }} | ||
+ | |||
* Instituto Nacional de Biodiversidad. (s.f.). Biodiversidad en Costa Rica. Recuperado de https://web.archive.org/web/20090206091602/http://inbio.ac.cr/es/biod/bio_biodiver.htm [Consulta 25 de abril de 2014] | * Instituto Nacional de Biodiversidad. (s.f.). Biodiversidad en Costa Rica. Recuperado de https://web.archive.org/web/20090206091602/http://inbio.ac.cr/es/biod/bio_biodiver.htm [Consulta 25 de abril de 2014] | ||
+ | |||
* Pacheco, A. y Raventós H. (2004). Genética de la esquizofrenia: avances en el estudio de genes candidatos. Revista Biología Tropical. 52 (3), 467-473. Recuperado de http://www.scielo.sa.cr/scielo.php?pid=S0034-77442004000300007&script=sci_arttext [Consulta 25 de abril de 2014 ] | * Pacheco, A. y Raventós H. (2004). Genética de la esquizofrenia: avances en el estudio de genes candidatos. Revista Biología Tropical. 52 (3), 467-473. Recuperado de http://www.scielo.sa.cr/scielo.php?pid=S0034-77442004000300007&script=sci_arttext [Consulta 25 de abril de 2014 ] | ||
+ | |||
* Coalición Costarricense de Iniciativas de Desarrollo. (2013). Biotecnología. Recuperado de http://www.cinde.org/es/sectores-de-inversion/biotecnologia [Consulta 25 de abril de 2014 ] | * Coalición Costarricense de Iniciativas de Desarrollo. (2013). Biotecnología. Recuperado de http://www.cinde.org/es/sectores-de-inversion/biotecnologia [Consulta 25 de abril de 2014 ] | ||
+ | |||
* Asociación Preservacionista de Flora y Fauna Silvestre. (s.f) Labor de Educación Ambiental APREFLOFLAS. Recuperado de https://web.archive.org/web/20141001033810/http://www.apreflofas.or.cr/spa/educacion_ambiental.html [Consulta 25 de abril de 2014 ] | * Asociación Preservacionista de Flora y Fauna Silvestre. (s.f) Labor de Educación Ambiental APREFLOFLAS. Recuperado de https://web.archive.org/web/20141001033810/http://www.apreflofas.or.cr/spa/educacion_ambiental.html [Consulta 25 de abril de 2014 ] | ||
+ | |||
* Costa Rican Trails. (2008). Noticias de Costa Rica Fundación Neotrópica Educación Ambiental para los NiÑos. Recuperado de http://www.costaricantrails.com/espanol/costa_rica_newsletters/Ene2008/news-article-15 [Consulta 25 de abril de 2014 ] | * Costa Rican Trails. (2008). Noticias de Costa Rica Fundación Neotrópica Educación Ambiental para los NiÑos. Recuperado de http://www.costaricantrails.com/espanol/costa_rica_newsletters/Ene2008/news-article-15 [Consulta 25 de abril de 2014 ] | ||
+ | |||
* Ministerio de Ambiente y Energía. (2014). Leyes. Recuperado de https://web.archive.org/web/20140606222544/http://www.minae.go.cr/index.php/2012-06-08-20-19-22/marco-juridico/14-leyes [Consulta 25 de abril de 2014 ] | * Ministerio de Ambiente y Energía. (2014). Leyes. Recuperado de https://web.archive.org/web/20140606222544/http://www.minae.go.cr/index.php/2012-06-08-20-19-22/marco-juridico/14-leyes [Consulta 25 de abril de 2014 ] | ||
+ | |||
* Bustos-Monteiro, D. (2007). Evolución de la bioética en Costa Rica: una historia reciente. Centro Universitario São Camilo. BIOETHIKOS. (2) 1, 39-44. Recuperado de http://www.saocamilo-sp.br/pdf/bioethikos/57/Evolucion_de_la_bioetica_en_Costa_Rica.pdf | * Bustos-Monteiro, D. (2007). Evolución de la bioética en Costa Rica: una historia reciente. Centro Universitario São Camilo. BIOETHIKOS. (2) 1, 39-44. Recuperado de http://www.saocamilo-sp.br/pdf/bioethikos/57/Evolucion_de_la_bioetica_en_Costa_Rica.pdf | ||
+ | |||
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | {{commonscat|Costa Rica}} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Llínea 196: | Llínea 230: | ||
{{Traduït de|es|Costa Rica}} | {{Traduït de|es|Costa Rica}} | ||
− | + | {{Països d'Amèrica}}{{Costa Rica}} | |
− | {{ | ||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Costa Rica]] | [[Categoria:Costa Rica]] | ||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Amèrica]] | [[Categoria:Països d'Amèrica]] |