Edició de «Convent de Sant Francesc (Valéncia)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Convent de San Francesc''' de [[Valéncia]] era un | + | El '''Convent de San Francesc''' de [[Valéncia]] era un monasteri franciscà que es trobava en lo que és l'actual [[Plaça de l'Ajuntament]]. |
En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general. | En l'any [[1891]] se va realisar la demolició d'este convent, donant pas a un enorme espai obert. Les autoritats municipals varen proyectar la creació de la plaça destinada a activitats comercials i públic en general. | ||
| − | A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[ | + | A esta gran plaça se li va nomenar Plaça de [[San Francisco]], despuix seria denominada Plaça de [[Emilio Castelar]], Plaça del Caudill, Plaça del País Valencià i l'actual Plaça del Ajuntament. |
==Orige i lleyenda== | ==Orige i lleyenda== | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels almohades. Una vegada ací varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per [[Roque Chabas|Chabas]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i varen anticipar al rei musulmà de Valéncia [[Zeit Abu Zeit|Abu Zeit]] que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment va succeir, sent batejat en el nom de [[Vicente Belvis]]. | L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels almohades. Una vegada ací varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per [[Roque Chabas|Chabas]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i varen anticipar al rei musulmà de Valéncia [[Zeit Abu Zeit|Abu Zeit]] que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment va succeir, sent batejat en el nom de [[Vicente Belvis]]. | ||
| − | Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en l'any [[1238]] quan [[Jaume I]] conquistà la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat | + | Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en l'any [[1238]] quan [[Jaume I]] conquistà la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats. |
==Situació== | ==Situació== | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat despuix de l'ampliació cristiana de la mateixa. | El màxima esplendor del monasteri ho va conseguir entre els sigles [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XVII|XVII]], sent un dels més importants de la ciutat i trobant-se ya dins de l'entorn amurallat despuix de l'ampliació cristiana de la mateixa. | ||
| − | Segons les senyes que aporta el pla del | + | Segons les senyes que aporta el pla del Pare Tosca, el convent ocupava pràcticament la totalitat de la [[plaça de l'Ajuntament]], a excepció d'un chicotet espai en les confluències del carrer Sant Vicent, Av. Maria Cristina i el tros de plaça que llimita en el carrer Barcelonina. |
A esquenes del monasteri, a on se situen hui els edificis de Telefònica i de L'Equitativa, se trobaven els horts del monasteri i el cementeri. | A esquenes del monasteri, a on se situen hui els edificis de Telefònica i de L'Equitativa, se trobaven els horts del monasteri i el cementeri. | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
El temple estava realisat en selleria, i format per una nau en capelles entre contraforts, àbsit poligonal i voltes de creueria. | El temple estava realisat en selleria, i format per una nau en capelles entre contraforts, àbsit poligonal i voltes de creueria. | ||
| − | En | + | En [[1376]] es va solicitar als [[jurats]] de la ciutat i [[Regne de Valéncia]] ajuda per a reconstruir el convent que amenaçava ruïna, construint-se dos claustres i la sala capitular seguint el mateix estil de l'iglésia, les obres varen ser finançades en ajuda del [[marqués de Guadalest]] i del senyor Vidal de Vilanova. |
L'entrada al convent disponia d'un ampli jardí en grans arbres monumentals i tot el recint estava rodejat per un mur que en l'any [[1805]] va ser derrocat en l'oposició dels monges. | L'entrada al convent disponia d'un ampli jardí en grans arbres monumentals i tot el recint estava rodejat per un mur que en l'any [[1805]] va ser derrocat en l'oposició dels monges. | ||
| − | En | + | En [[1675]] l'iglésia va ser restaurada seguint el gust barroc, a excepció de les voltes, sent decorada de forma un tant exagerada quasi churrigueresca (cornises carregades de flors, permòdols en les claus dels arcs, florons de grans mides, etc.) i ya en l'any [[1814]], una nova restauració va tornar el temple al seu estat original . |
| − | En | + | En [[1768]] es va celebrar un [[Capítul General]] de l'[[Orde Franciscana]]. |
===Capelles=== | ===Capelles=== | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
===Campanar=== | ===Campanar=== | ||
| − | El campanar realisat en seleria, tenia planta quadrada, estava arrematat per un cos rectangular i una cupuleta, disponia d'una gran altura i es trobava junt en la Capella de la Mare de Deu dels Àngels. | + | El campanar realisat en seleria, tenia planta quadrada, estava arrematat per un cos rectangular i una cupuleta, disponia d'una gran altura i es trobava junt en la Capella de la Mare de Deu dels Àngels. |
| − | |||
==Relíquies i obres d'art== | ==Relíquies i obres d'art== | ||
Durant sigles varen reposar en el monasteri ademés de les restes del rei [[Abu Zeit]], els de molts atres nobles i personalitats. | Durant sigles varen reposar en el monasteri ademés de les restes del rei [[Abu Zeit]], els de molts atres nobles i personalitats. | ||