Edició de «Constitució espanyola de 1978»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Constitución Española de 1978.JPG|thumb|250px|Constitució Espanyola de 1978]] | [[Image:Constitución Española de 1978.JPG|thumb|250px|Constitució Espanyola de 1978]] | ||
− | La '''Constitució Espanyola de 1978''' [https://www.boe.es/legislacion/documentos/ConstitucionVALENCIANO.pdf] (en | + | La '''Constitució Espanyola de 1978''' [https://www.boe.es/legislacion/documentos/ConstitucionVALENCIANO.pdf] (en valencià normalisat) (CE d'ara en avant), és la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol, a la que estan subjectes els poders públics i els ciutadans d'Espanya. Es va aprovar per les [[Corts Generals]], en sessions plenàries del [[Congrés dels Diputats]] i del [[Senat (Espanya)]], el [[31 d'octubre]] de [[1978]]. Va ser ratificada pel poble espanyol en referéndum de [[6 de decembre]] de 1978. Va ser sancionada i promulgada pel S. M. el [[Rei]] davant Les Corts el [[27 de decembre]] de 1978. I publicada en el [[B.O.E.]] el [[29 de decembre]] de 1978 al mateix temps que va entrar en vigor. Substituïx a les Lleis Fonamentals del Regne d'Espanya, aprovades en [[1938]] i modificades en múltiples ocasions, l'última d'elles en l'any [[1977]]. |
− | |||
− | La Constitució establix una organisació territorial basada en l'autonomia dels municipis, províncies i comunitats autònomes, regint entre ells el principi de solidaritat. Despuix del procés de formació de l'Estat de les Autonomies, les comunitats autònomes gogen d'una autonomia de naturalea política que configura a [[Espanya]] com un [[Estat autonòmic]]. Les [[Entitats Locals]], com els municipis i les províncies, gogen d'una autonomia de naturalea administrativa, les institucions de la qual actuen en conformitat a criteris d'oportunitat dins del marc llegal fixat per l'Estat i les Comunitats Autònomes. | + | La promulgació de la Constitució va implicar la culminació de l'anomenada [[Transició espanyola|transició a la democràcia]], que va tindre lloc com a conseqüència de la mort, el [[20 de novembre]] de [[1975]], de l'anterior cap d'Estat, el general [[Franco]], precipitant una série d'acontenyiments polítics i històrics que varen transformar l'anterior règim dictatorial en un ''Estat social i democràtic de dret que propugna com a valors superiors de l'ordenament jurídic la llibertat, la justícia, l'igualtat i el pluralisme polític'', tal i com proclama l'artícul primer de la Constitució. En ell també s'afiança el principi de sobirania nacional, que residix en el poble, i s'establix la monarquia parlamentària com a forma de govern. |
+ | |||
+ | |||
+ | La Constitució establix una organisació territorial basada en l'autonomia dels municipis, províncies i comunitats autònomes, regint entre ells el principi de solidaritat. Despuix del procés de formació de l'Estat de les Autonomies, les comunitats autònomes gogen d'una autonomia de naturalea política que configura a [[Espanya]] com un [[Estat autonòmic]]. Les [[Entitats Locals]], com els [[municipis]] i les [[províncies]], gogen d'una autonomia de naturalea administrativa, les institucions de la qual actuen en conformitat a criteris d'oportunitat dins del marc llegal fixat per l'Estat i les [[Comunitats Autònomes]]. | ||
+ | |||
La CE es pot definir des de dos punts de vista distints: | La CE es pot definir des de dos punts de vista distints: | ||
Llínea 16: | Llínea 19: | ||
* Té un procediment de reforma rígit. | * Té un procediment de reforma rígit. | ||
* És extensa, ya que pretén blindar el major número de temes per la seua supremacia. | * És extensa, ya que pretén blindar el major número de temes per la seua supremacia. | ||
− | * Es tracta d'una Constitució ambigua i inacabada, ya que fa múltiples | + | * Es tracta d'una Constitució ambigua i inacabada, ya que fa múltiples remissións a normes futures de desenroll. |
* És d'aplicació directa i immediata. | * És d'aplicació directa i immediata. | ||
* Va nàixer de la conciliació i l'acort ideològic. | * Va nàixer de la conciliació i l'acort ideològic. | ||
Llínea 24: | Llínea 27: | ||
* Un [[Preàmbul]]. | * Un [[Preàmbul]]. | ||
− | * Un [[Títul Preliminar | + | * Un [[Títul Preliminar]]. |
* [[10 Títuls]]. | * [[10 Títuls]]. | ||
− | * [[ | + | * [[169 artículs]]. |
− | * 4 Disposicions Adicionals. | + | * [[4 Disposicions Adicionals]]. |
− | * 9 Disposicions Transitòries. | + | * [[9 Disposicions Transitòries]]. |
− | * 1 Disposició Derogatòria. | + | * [[1 Disposició Derogatòria]]. |
− | * 1 Disposició Final. | + | * [[1 Disposició Final]]. |
− | De tal forma que en la Part Dogmàtica de la mateixa constaria pel [[Preàmbul]], el [[Títul Preliminar]] (que arreplega els Grans principis de l'Estat i la societat) i el Títul I (on trobaríem els Drets fonamentals, el seu eixercici i protecció). | + | De tal forma que en la Part Dogmàtica de la mateixa constaria pel [[Preàmbul]], el [[Títul Preliminar]] (que arreplega els Grans principis de l'Estat i la societat) i el [[Títul I]] (on trobaríem els Drets fonamentals, el seu eixercici i protecció). |
− | I en la seua Part Orgànica s'arrepleguen dels Títuls II a X, a on s'arrepleguen els següents apartats entre uns atres: | + | I en la seua Part Orgànica s'arrepleguen dels [[Títuls II a X]], a on s'arrepleguen els següents apartats entre uns atres: |
* Forma i organisació de l'Estat. | * Forma i organisació de l'Estat. | ||
* Divisió de poders. | * Divisió de poders. | ||
Llínea 45: | Llínea 48: | ||
La divisió de poders, idea fonamental en el [[pensament lliberal]], és establida implícitament pel text constitucional. En la seua base, la sobirania nacional permet l'elecció, per sufragi universal (varons i dònes, majors de 18 anys), dels representants del poble sobirà en les [[Corts Generals]], configurades a modo d'un bicameralisme atenuat, integrat pel Congrés dels Diputats i el [[Senat]]. Abdós cambres compartixen el poder llegislatiu, si be existix una preponderància del Congrés dels Diputats, que ademés és el responsable exclusiu de l'investidura del president del Govern, i la seua eventual cessació per moció de censura o qüestió de confiança. No obstant, tant el Congrés com el Senat eixercixen una llavor de control polític sobre el Govern per mig de les preguntes i interpelacions parlamentàries. | La divisió de poders, idea fonamental en el [[pensament lliberal]], és establida implícitament pel text constitucional. En la seua base, la sobirania nacional permet l'elecció, per sufragi universal (varons i dònes, majors de 18 anys), dels representants del poble sobirà en les [[Corts Generals]], configurades a modo d'un bicameralisme atenuat, integrat pel Congrés dels Diputats i el [[Senat]]. Abdós cambres compartixen el poder llegislatiu, si be existix una preponderància del Congrés dels Diputats, que ademés és el responsable exclusiu de l'investidura del president del Govern, i la seua eventual cessació per moció de censura o qüestió de confiança. No obstant, tant el Congrés com el Senat eixercixen una llavor de control polític sobre el Govern per mig de les preguntes i interpelacions parlamentàries. | ||
− | El Govern, el president del qual és investit pel Congrés dels Diputats, dirigix el poder eixecutiu, incloent l'administració pública. Els membres del Govern són designats pel president, i junt ad ell, componen el [[Consell de Ministres | + | El Govern, el president del qual és investit pel Congrés dels Diputats, dirigix el poder eixecutiu, incloent l'administració pública. Els membres del Govern són designats pel president, i junt ad ell, componen el [[Consell de Ministres]], orgue colegiat que ocupa el cim del poder eixecutiu. El Govern respon solidàriament de la seua actuació política davant el Congrés dels Diputats, que, donat el cas, pot destituir-ho en bloc per mig d'una moció de censura, que necessàriament deu incloure un candidat alternatiu que serà immediatament investit president del Govern. |
− | El poder judicial recau en els juges i tribunals de justícia, sent el [[Consell General del Poder Judicial]] el seu màxim orgue de govern. El [[Tribunal Constitucional | + | El poder judicial recau en els juges i tribunals de justícia, sent el [[Consell General del Poder Judicial]] el seu màxim orgue de govern. El [[Tribunal Constitucional]] controla que les lleis i les actuacions de l'administració pública s'ajusten a la norma suprema. |
== La Constitució en Llengua Valenciana == | == La Constitució en Llengua Valenciana == | ||
− | + | ||
− | |||
La Constitució Espanyola de 1978 fon publicada, ademés d'en castellà, en atres llengües vernàcules de l'Estat. Es va publicar en [[Normes del Puig]] a finals dels [[anys 70]]. | La Constitució Espanyola de 1978 fon publicada, ademés d'en castellà, en atres llengües vernàcules de l'Estat. Es va publicar en [[Normes del Puig]] a finals dels [[anys 70]]. | ||
Llínea 65: | Llínea 67: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
− | + | ||
− | |||
* [[Furs del Regne de Valéncia]] | * [[Furs del Regne de Valéncia]] | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | |||
+ | * [https://www.boe.es/legislacion/documentos/ConstitucionCASTELLANO.pdf Constitución española de 1978 - BOE] | ||
+ | * [https://josueferrer.com/2014/12/06/constitucion/ ¿Sabías que la Constitución Española de 1978 se publicó en Normas de El Puig? - Josué Ferrer] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | ||
− | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_de_1978 La Constitució espanyola de 1978 en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_de_1978 La Constitució espanyola de 1978 en Wikipedia] | ||
[[Categoria:Societat]] | [[Categoria:Societat]] | ||
[[Categoria:Política]] | [[Categoria:Política]] | ||
− | |||
− | |||
− |