Edició de «Comunitat científica»

La '''comunitat científica''' consta del cos total de [[científic]]s junt a  les seues relacions i interaccións. Es dividix normalment en "[[grups de treball|subcomunitats]]", cadascuna treballant en un camp particular de la [[ciència]] (per eixemple existix una comunitat de [[robòtica]] dins del camp de les [[ciències de la computació]]).

[[Categoria:Filosofia de la ciència]]
[[Categoria:Investigació científica]]
[[Categoria:Comunitats per tipo]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 La '''comunitat científica''' consta del cos total de [[científic]]s junt a  les seues relacions i interaccións. Es dividix normalment en "[[grups de treball|subcomunitats]]", cadascuna treballant en un camp particular de la [[ciència]] (per eixemple existix una comunitat de [[robòtica]] dins del camp de les [[ciències de la computació]]).
-== El consens científic ==
-{{AP|Consens científic}}
-El [[consens]] de la comunitat científica es rig a partir del [[método científic]]. El método científic implícitament requerix l'existència de la comunitat científica, on els processos de [[revisió per parells]] i [[reproducibilitat]] són portats a terme.
-És la comunitat científica la que reconeix i soporta l'actual [[consens científic]] dins d'un camp: "el [[Paradigma científic]] regnant", el qual es mantindrà vigent i resistirà el canvi fins que es presente una verdadera evidència substancial i repetida que tinga  l'argument suficient per a poder demandar i demostrar un [[canvi de paradigma]] o nou enfocament o complement; d'acort a la teoria de canvi científic portada alvance per [[Thomas Kuhn]].
-D'acort a Kuhn, noves subcomunitats són establides al voltant de nous paradigmes en desenrollar la seua pròpia terminologia, sentit històric i sentit de problemes que resoldre (i aquells a ignorar).
-En ocasions els qui postulen o estan a favor d'una hipòtesis o teoria en respal minoritari; i estàn en contra del "''Paradigma científic vigent''", solen usar el terme "''Paradigma''" com un terme despectiu, de modo d'exaltar la seua teoria o hipòtesis com un canvi de mentalitat i idees front a lo que ells definixen com una "[[ortodòxia]]" dins de la comunitat científica.
-=== El criteri de veres ===
-La posició de [[David Hume|Hume]] front a [[Kant]] va assentar les bases per a plantejaments llogicistes, historicistes, estructuralistes, entre uns atres, a l'interior de la [[filosofia de la ciència]].
-==== El pensament de Karl Popper ====
-[[Karl Popper]] propon substituir el problema de la verificació pel de la falsació. Per a ell una teoria és científica si pot ser somesa a una contrastació falsadora, que és refutable encara que no haja segut falsada.<*ref>Popper K. ''La Llògica de la investigació científica''. Madrit: Tecnos. 1982</ref>
-==== El pensament de Thomas Kuhn ====
-Va ser a partir de l'any [[1961]] que es va començar a debatre al voltant de térmens com a paradigma, comunitat científica, ciència normal i [[revolució científica]]. En l'any [[1969]] canvia el terme de paradigma pel de matriu disciplinària, per una crítica feta per la professora Margaret Masterman qui considerava que Kuhn utilisava el terme inicial en veintiú sentits diferents.
-La matriu estaria composta per quatre elements: Els grossejos simbòlics, Els compromisos compartits en creències, els valors compartits per les comunitats i els eixemplars.
-==== El pensament d'Imre Lakatos ====
-[[Imre Lakatos]] propon abordar el problema de l'evaluació objectiva del desenroll de la ciència en términs de canvis progressius i canvis degeneratius de problemes en les séries de teories científiques. Esta continuïtat es desenrolla a partir d'un verdader programa d'[[investigació]].<ref>Lakatos. ''La crítica i el desenroll del Coneiximent''. Barcelona: Grijalbo. 1975</ref>
-== Referències ==
-<references/>
-[[Categoria:Ciència]]
 [[Categoria:Filosofia de la ciència]]
 [[Categoria:Investigació científica]]
 [[Categoria:Comunitats per tipo]]