Edició de «Comarca de Burgo de Osma»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| − | Llimita pel [[nort]] en la [[comarca de | + | Llimita pel [[nort]] en la [[comarca de Serra de la Demanda]] (província de Burgos) i en [[Comarca de Pinades|Pinades]], pel [[sur]] en la Serranía de Guadalajara ([[província de Guadalajara]]), per l'[[est]] en la [[comarca de Sòria]] i la de [[Comarca de Berlanga|Berlanga]], i per l'oest en la de [[Comarca de Ribera del Duero|Ribera del Duero]] ([[província de Burgos]]) i Terres de Ayllón ([[província de Segòvia]]). |
El territori és travessat pel [[riu Duero]] d'est a oest per la seua zona central; un atre riu que l'atravessa, afluent d'este pel nort, és el Ucero, al que també afluïx a la seua volta el riu Abión, que rega l'oest de la comarca. Pel sur trobem rius que també confluïxen en el Duero, com el Caracena. | El territori és travessat pel [[riu Duero]] d'est a oest per la seua zona central; un atre riu que l'atravessa, afluent d'este pel nort, és el Ucero, al que també afluïx a la seua volta el riu Abión, que rega l'oest de la comarca. Pel sur trobem rius que també confluïxen en el Duero, com el Caracena. | ||
Les majors localitats són El Burgo de Osma-Ciutat de Osma i Sant Esteban de Gormaz. Comprén una zona en Denominació d'Orige Ribera del Duero. | Les majors localitats són El Burgo de Osma-Ciutat de Osma i Sant Esteban de Gormaz. Comprén una zona en Denominació d'Orige Ribera del Duero. | ||
| + | |||
== Comunicacions == | == Comunicacions == | ||
| Llínea 30: | Llínea 31: | ||
En esta zona, ademés dels camps de cultiu de secà extensiu, els regadius dedicats a l'hortofruticultura i la [[Raïm|vinya]], trobem boscs galeria de gran porte en el Duero i cultius de choperes de producció, encara que hi ha atres cursos fluvials que posseïxen també boscs galeria; en rius com el Ucero, plantes aquàtiques com els [[Nenúfar|nenúfars]], els juncs i els apis rastreros, o en la dehesa boyal de Santa María de las Hoyas, els cárices i els verdets de turbera; arbres com el [[roure]] rebollo (localment), la sabina albar, el [[Pi (arbre)|pi]] laricio, la [[carrasca]] i el quejigo (este últim no molt abundant), el pi albar (en la pinada de Losana), la ginebrera; comunitats arbustives com els brezals, tomillars, piornals, bojedes i madreselves; i plantes com les [[Orquídea|orquídees]] (en la pinada de Losana) i els lliris rastrers. | En esta zona, ademés dels camps de cultiu de secà extensiu, els regadius dedicats a l'hortofruticultura i la [[Raïm|vinya]], trobem boscs galeria de gran porte en el Duero i cultius de choperes de producció, encara que hi ha atres cursos fluvials que posseïxen també boscs galeria; en rius com el Ucero, plantes aquàtiques com els [[Nenúfar|nenúfars]], els juncs i els apis rastreros, o en la dehesa boyal de Santa María de las Hoyas, els cárices i els verdets de turbera; arbres com el [[roure]] rebollo (localment), la sabina albar, el [[Pi (arbre)|pi]] laricio, la [[carrasca]] i el quejigo (este últim no molt abundant), el pi albar (en la pinada de Losana), la ginebrera; comunitats arbustives com els brezals, tomillars, piornals, bojedes i madreselves; i plantes com les [[Orquídea|orquídees]] (en la pinada de Losana) i els lliris rastrers. | ||
| − | Sobre fauna, trobem espècies com la llúdria, el caballito del diable, la voga del Duero, la bermejuela, la *lamprehuela, el sapillo pintojo i el [[Rat penat (animal)|rat penat]] ratoner gris en les riberes dels rius; el [[llop]], present esporàdicament en el sur de la comarca i situat per tant en els llímits de la seua àrea de distribució; la [[palometa]] Apolo; la lagartija roquera; la [[culebra]] plana europea; el rat penat ratoner forestal i el rat penat de bosc (en sabinars de la serra de Cabrejas com el de Calatañazor); el rat penat gran de ferradura; el rat penat ratoner pardo; el rat penat | + | Sobre fauna, trobem espècies com la llúdria, el caballito del diable, la voga del Duero, la bermejuela, la *lamprehuela, el sapillo pintojo i el [[Rat penat (animal)|rat penat]] ratoner gris en les riberes dels rius; el [[llop]], present esporàdicament en el sur de la comarca i situat per tant en els llímits de la seua àrea de distribució; la [[palometa]] Apolo; la lagartija roquera; la [[culebra]] plana europea; el rat penat ratoner forestal i el rat penat de bosc (en sabinars de la serra de Cabrejas com el de Calatañazor); el rat penat gran de ferradura; el rat penat ratoner pardo; el rat penat menut de ferradura; el rat penat de montanya, el alimoche, el buitre leonado, l'[[àguila]] real, el [[falcó]] pelegrí, la chova piquirroja i la curruca rabilarga (en el Canó del ric Llops); el [[fardacho]] verdinegre; el gat montés, la [[Gineta]], el turó, el rat penat nano i la [[granota]] comuna (en els encinars de Tiermes); i les aus esteparies (en zones del sur del territori). |
== Vore també == | == Vore també == | ||