Edició de «Civilisació micènica»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Història del descobriment == | == Història del descobriment == | ||
[[Archiu:Homeric greece.png|thumb|esquerra|200px|Grècia homèrica]] | [[Archiu:Homeric greece.png|thumb|esquerra|200px|Grècia homèrica]] | ||
− | Esta civilisació fon descoberta a finals del [[sigle XIX]] per [[Heinrich Schliemann]] qui va fer excavacions en [[Micenes]] ([[1874]]) i [[Tirint]] ([[1886]]). Schliemann va creure que havia trobat el món descrit per les [[epopeia|epopeies]] d'[[Homer]], la ''[[Ilíada]]'' i l{{'}}''[[Odissea]]''. En una tomba micènica va descobrir-hi una màixquera que va nomenar-la | + | Esta civilisació fon descoberta a finals del [[sigle XIX]] per [[Heinrich Schliemann]] qui va fer excavacions en [[Micenes]] ([[1874]]) i [[Tirint]] ([[1886]]). Schliemann va creure que havia trobat el món descrit per les [[epopeia|epopeies]] d'[[Homer]], la ''[[Ilíada]]'' i l{{'}}''[[Odissea]]''. En una tomba micènica va descobrir-hi una màixquera que va nomenar-la «màscara de [[Agamèmnon]]». Igualment nomena el «palau de [[Néstor]]» a un palau excavat a [[Pilos d'Èlide|Pilos]]. Va claer esperar als estudis de [[Arthur John Evans|Arthur Evans]], al principi del [[sigle XX]], perqué el món micènic adquireixi una autonomia pròpia respecte a la [[civilització minoica]], que la precedeix cronològicament. |
[[Archiu:NAMA Tablette 7703.jpg|thumb|dreta|Tauleta inscrita [[lineal B]], sigle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.]] | [[Archiu:NAMA Tablette 7703.jpg|thumb|dreta|Tauleta inscrita [[lineal B]], sigle XIII aC, Museu Nacional d'Arqueologia d'Atenes.]] | ||
− | En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[sigle XV aC| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any [[1952]], el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a l'[[història]], dins del | + | En les excavacions de [[Cnosos]] ([[Creta]]), Evans va descobrir-hi milers de tauletes d'[[argila]], cuites accidentalment durant l'incendi del palau, cap al [[sigle XV aC| 1450 a C]]. Nomenà esta escriptura com «[[lineal B]]», ya que cregué que era més avançat que el [[lineal A]]. En l'any [[1952]], el desciframent del lineal B -identificat com un tipo de grec antic- per [[Michael Ventris]] i [[John Chadwick]] traslladà la civilisació micènica de la [[protohistòria]] a l'[[història]], dins del período de l'[[Edat del bronze]] del món Egeu. |
− | No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 | + | No obstant això, les tauletes de lineal B segueixen sent una font d'informació molt escassa. Comptant les inscripcions sobre gerros, no representen més que uns 5000 textos. Ademés, els textos són curts i de caràcter administratiu: es tracta d'inventaris i atres documents [[comptabilitat|comptables]] que no estaven destinats a l'arxiu. No obstant això, tenen l'avantage de mostrar una visió objectiva del seu món, sense la marca de la propaganda real. |
== Cronologia == | == Cronologia == | ||
[[Archiu: Mycenae ruins dsc06388.jpg|thumb|Ruïnes de Micenes.]] | [[Archiu: Mycenae ruins dsc06388.jpg|thumb|Ruïnes de Micenes.]] | ||
− | La cronologia de la civilisació micènica ha segut establerta per l'arqueòleg suec [[Arne Furumark]] en funció de la tipologia dels objectes descoberts i dels nivells estratigràfics dels jaciments excavats.<ref> A. Furumark: «Mycenaean pottery», a'' Chronology'', vol. II, 1941. </ref> Encara que esta classificació ha segut criticada, seguix sent utilisada. S'empra per a estos | + | La cronologia de la civilisació micènica ha segut establerta per l'arqueòleg suec [[Arne Furumark]] en funció de la tipologia dels objectes descoberts i dels nivells estratigràfics dels jaciments excavats.<ref> A. Furumark: «Mycenaean pottery», a'' Chronology'', vol. II, 1941. </ref> Encara que esta classificació ha segut criticada, seguix sent utilisada. S'empra per a estos períodos el terme d'[[Hel·làdic]] Recent (HR). |
* 1550-1500: Helàdic Recent I (circuls de tombes de fossa A i B de [[Micenes]]); | * 1550-1500: Helàdic Recent I (circuls de tombes de fossa A i B de [[Micenes]]); | ||
Llínea 34: | Llínea 34: | ||
Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la [[mar Egea]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu|costes mediterrànees]] e inclús en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu|Llevant]]. | Durant l'HR III la civilisació micénica proseguix la seua expansió. Ademés de Creta, atres illes de la [[mar Egea]] (com les [[Cíclades]] i [[Rodes]]) i llocs d'[[Àsia Menor]] mostren jaciments micènics. Objectes micènics es troben en totes les [[Mediterràneu|costes mediterrànees]] e inclús en [[Europa central]] i les [[Illes Britàniques]]. Colònies micèniques han segut trobades en [[Chipre]] i en el [[Llevant mediterràneu|Llevant]]. | ||
− | En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tesors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) | Orcomen]] mostren la considerable riquea monumental que els reis micènics han acumulat. Este | + | En la mateixa Grècia, els palaus fortalea, els'' tholoi'', es tornen més monumentals. Durant l'HR III B1, els tesors trobats a Micenes i [[Orcomen (Beòcia) | Orcomen]] mostren la considerable riquea monumental que els reis micènics han acumulat. Este període constitueix l'apogeu de la civilisació micènica. Els arxius de Cnosos daten sens dubte de l'HR III b (cap al [[segle XIII aC |1250 aC]]). |
{| class="wikitable" border="1" style="border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align: center;" | {| class="wikitable" border="1" style="border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align: center;" | ||
Llínea 42: | Llínea 42: | ||
|- Style = "background: #E6FFFF;" | |- Style = "background: #E6FFFF;" | ||
− | |'''Bronze antic''' || Troia I <br />([[ | + | |'''Bronze antic''' || Troia I <br />([[segle XXX aC|2920]]-2450 aC) <br />Troia II <br /> (2600-2350 aC) <br />Troia III <br />(2350-2200 aC)|| [[Cultura Grotta-Pèls|Grotta-Pilos]] <br />(3200-2700 aC) <br />Karos-Siros <br />(2700-2200 aC) <br />[[Cultura Filacopí|Filacopí I]] <br /> (2200-2000 aC) || [[Civilisació minoica | Minoic antic]] (Prepalacial) <br />(2500-1850 aC)|| Hel·làdic antic <br /> (2700-1850 aC) |
|- Style = "background: #FFFFE6;" | |- Style = "background: #FFFFE6;" | ||
|'''Bronze mitjà''' | |'''Bronze mitjà''' | ||
Llínea 74: | Llínea 74: | ||
Els micènics estaven organisats com una [[monarquia]]. Els consellers reals o [[aristocràcia]] es distinguien del poble ras, que devia tribut o servici al rei, i també dels [[esclaus]]. Es donava molta importància a la guerra, els nobles ascendien en funció dels seus triumfos i els [[cavalls]] es reservaven per tirar dels carros i no s'usaven al camp. | Els micènics estaven organisats com una [[monarquia]]. Els consellers reals o [[aristocràcia]] es distinguien del poble ras, que devia tribut o servici al rei, i també dels [[esclaus]]. Es donava molta importància a la guerra, els nobles ascendien en funció dels seus triumfos i els [[cavalls]] es reservaven per tirar dels carros i no s'usaven al camp. | ||
− | El poble gojava d'una relativa llibertat. L'economia estava controlada pels escribes, que apuntaven els entrades i | + | El poble gojava d'una relativa llibertat. L'economia estava controlada pels escribes, que apuntaven els entrades i sortides de mercaderies de negocis personals i els presents o imposts de palau. |
Es conreava una [[agricultura]] típicament mediterrànea, en predomini de [[cereals]], [[vi]] i [[oli]]. Les terres es dividien en reals i comunals, com tota la societat. | Es conreava una [[agricultura]] típicament mediterrànea, en predomini de [[cereals]], [[vi]] i [[oli]]. Les terres es dividien en reals i comunals, com tota la societat. | ||
Llínea 82: | Llínea 82: | ||
Marítimament, es varen aprofitar dels coneiximents navals dels minoics per comerciar, especialment quan esta civilisació va entrar en decadència. | Marítimament, es varen aprofitar dels coneiximents navals dels minoics per comerciar, especialment quan esta civilisació va entrar en decadència. | ||
− | La mitologia presenta ya les figures clàssiques del panteó grec: [[Posidó]] (ocupant un paper preeminent), [[Hermes]], [[Zeus]]... Destaca la importància de les històries sobre el [[minotaure]] i [[Dèdal]]. Hi ha una | + | La mitologia presenta ya les figures clàssiques del panteó grec: [[Posidó]] (ocupant un paper preeminent), [[Hermes]], [[Zeus]]... Destaca la importància de les històries sobre el [[minotaure]] i [[Dèdal]]. Hi ha una deessa mare anomenada Diwia que no es troba en les èpoques posteriors. |
==Ciutats micèniques == | ==Ciutats micèniques == | ||
− | Era una civilisació organisada al voltant de ciutats fortificades. Les més importants són [[Pilos (Messènia)|Pilos]], [[Gla (Grècia)|Gla]], [[Cnossos]] (en [[Creta]]), [[Tirint]] i per | + | Era una civilisació organisada al voltant de ciutats fortificades. Les més importants són [[Pilos (Messènia)|Pilos]], [[Gla (Grècia)|Gla]], [[Cnossos]] (en [[Creta]]), [[Tirint]] i per descomptat la pròpia Micenes. Totes constaven d'una [[acròpolis]], d'una [[cisterna]] o punt per conseguir aigua i eixides protegides per fugir en cas de setge, normalment passos coberts entre grosses [[muralla|muralles]] de blocs de pedra. |
Les vivendes tenien forma quadriculada i imitaven el disseny dels palaus. Constaven d'una o diverses sales en un [[passadiç]] central i feen entre 5 i 30 metros quadrats segons la [[classe social]]. | Les vivendes tenien forma quadriculada i imitaven el disseny dels palaus. Constaven d'una o diverses sales en un [[passadiç]] central i feen entre 5 i 30 metros quadrats segons la [[classe social]]. |