Edició de «Ciceró»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
'''Marc Tuli Ciceró''' (''Marco Tulio Cicerón'', en [[castellà]]), conegut simplement per '''Ciceró''' o ''Cicerón'' en castellà ([[Arpino]], [[Itàlia]], [[3 de giner]] de [[106 a. C.]] - † [[Formia]], [[Itàlia]], [[7 de decembre]] de [[43 a. C.]]) fon un polític, filòsof, escritor i orador [[Antiga Roma|romà]]. Se li considera un dels més grans retòrics i estilistes de la prosa en [[llatí]] de la [[República romana]]. | '''Marc Tuli Ciceró''' (''Marco Tulio Cicerón'', en [[castellà]]), conegut simplement per '''Ciceró''' o ''Cicerón'' en castellà ([[Arpino]], [[Itàlia]], [[3 de giner]] de [[106 a. C.]] - † [[Formia]], [[Itàlia]], [[7 de decembre]] de [[43 a. C.]]) fon un polític, filòsof, escritor i orador [[Antiga Roma|romà]]. Se li considera un dels més grans retòrics i estilistes de la prosa en [[llatí]] de la [[República romana]]. | ||
| − | |||
| − | |||
Reconegut universalment com un dels autors més importants de l'història romana, és responsable de l'introducció de les més célebres escoles filosòfiques helenes en l'intelectualitat republicana, aixina com de la creació d'un vocabulari filosòfic en llatí. Gran orador i reputat advocat, Ciceró va centrar —majoritàriament— la seua atenció en la seua carrera política. Hui en dia se li recorda pels seus escrits de caràcter humaniste, filosòfic i polític. Les seues cartes, la majoria enviades a [[Àtic]], varen alcançar un enorme reconeiximent en la lliteratura europea per l'introducció d'un depurat estil epistolar. [[Corneli Nepote]] va destacar la riquea ornamental d'estes cartes, escrites «sobre els inclinaments dels líders, els vicis dels comandants i les revolucions estatals», que transportaven al llector ad eixa época. | Reconegut universalment com un dels autors més importants de l'història romana, és responsable de l'introducció de les més célebres escoles filosòfiques helenes en l'intelectualitat republicana, aixina com de la creació d'un vocabulari filosòfic en llatí. Gran orador i reputat advocat, Ciceró va centrar —majoritàriament— la seua atenció en la seua carrera política. Hui en dia se li recorda pels seus escrits de caràcter humaniste, filosòfic i polític. Les seues cartes, la majoria enviades a [[Àtic]], varen alcançar un enorme reconeiximent en la lliteratura europea per l'introducció d'un depurat estil epistolar. [[Corneli Nepote]] va destacar la riquea ornamental d'estes cartes, escrites «sobre els inclinaments dels líders, els vicis dels comandants i les revolucions estatals», que transportaven al llector ad eixa época. | ||
| Llínea 25: | Llínea 12: | ||
Al redescubrimient per [[Petrarca]] de les cartes de Ciceró a sovint se li atribuïx l'inici de la Renaixença i humanisme del ''Quattrocento'' ([[sigle XIV]]). El cim de l'autoritat i el prestigi de Ciceró es va produir durant [[l'Ilustració]] del [[sigle XVIII]], i el seu impacte en els principals pensadors i teòrics polítics de l'Ilustració com [[John Locke]], [[David Hume]], [[Montesquieu]] i [[Edmund Burke]] fon substancial. Les seues obres es troben entre les més influents de la cultura europea, i encara hui constituïxen un dels cossos més importants de material de primera mà de l'història romana, especialment els últims dies de la República Romana. | Al redescubrimient per [[Petrarca]] de les cartes de Ciceró a sovint se li atribuïx l'inici de la Renaixença i humanisme del ''Quattrocento'' ([[sigle XIV]]). El cim de l'autoritat i el prestigi de Ciceró es va produir durant [[l'Ilustració]] del [[sigle XVIII]], i el seu impacte en els principals pensadors i teòrics polítics de l'Ilustració com [[John Locke]], [[David Hume]], [[Montesquieu]] i [[Edmund Burke]] fon substancial. Les seues obres es troben entre les més influents de la cultura europea, i encara hui constituïxen un dels cossos més importants de material de primera mà de l'història romana, especialment els últims dies de la República Romana. | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 44: | Llínea 21: | ||
[[Categoria:Filòsofs]] | [[Categoria:Filòsofs]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
| − | [[Categoria: | + | [[Categoria:República romana]] |