Edició de «China»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 15: Llínea 15:
 
|densitat = 140
 
|densitat = 140
 
|gentilici = Chinenc, -enca
 
|gentilici = Chinenc, -enca
−
|Moneda = [[Renminbi|Yuan]]
+
|Moneda = [[Yuan]]
 
|Prefix Telefònic = +3HA-3UZ
 
|Prefix Telefònic = +3HA-3UZ
 
|Us Horari = CST
 
|Us Horari = CST
Llínea 21: Llínea 21:
 
|Membre de: = [[BRICS]], [[Organizació de les Nacions Unides|ONU]], [[Foro de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic|APEC]], [[Organizació Mundial del Comerç|OMC]], [[G-8+5]], [[G-20]]
 
|Membre de: = [[BRICS]], [[Organizació de les Nacions Unides|ONU]], [[Foro de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic|APEC]], [[Organizació Mundial del Comerç|OMC]], [[G-8+5]], [[G-20]]
 
}}
 
}}
−
La '''República Popular China''' <ref>{{DGLV|Chinenc}}</ref> (en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國; ''Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó''), o simplement  '''China''', és l'estat més extens d'[[Àsia Oriental]] i el [[Llista de països per superfície|quart més extens del món]]. En una població de més de 1.300 millons d'habitants, [[Llista de països per població|és el país més poblat del món]].
+
La '''República Popular China''' (en [[chinenc simplificat]]: 中华人民共和国, en [[chinenc tradicional]]: 中華人民共和國; ''Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó''), o simplement  '''China''', és l'estat més extens d'[[Àsia Oriental]] i el [[Llista de països per superfície|quart més extens del món]]. En una població de més de 1.300 millons d'habitants, [[Llista de països per població|és el país més poblat del món]].
  
−
Situat a l'est d'[[Àsia]], agrupa la major part dels territoris tradicionals de la [[China]] antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara [[Tíbet]]. La seua extensió és de 9.561.000&nbsp;km{{mida|1=<sup>2</sup>}} i els seus llímits terrestres són: a l'est, [[Corea del Nort]]; al nordest, [[Rússia]]; al nort, [[Mongòlia]] i un atre tros de frontera en Rússia; al nort-oest, [[Kazakstan]], [[Kirguistan]] i [[Tajikistan]]; a l'oest, [[Afganistan]], [[Pakistan]] i [[Índia]]; al sur-oest, [[Nepal]], [[Butan]] i atre cop Índia; al sur, [[Myanmar]], [[Laos]] i [[Vietnam]]. Pel que fa als llímits marítims, a l'oest la [[mar Groga]] separa China de [[Corea del Sur]], i la [[mar de China Oriental]] la separa de [[Japó]]; al suroest, l'[[estret de Taiwan]] la separa de la [[República de China]], i la [[mar de la China Meridional]] ho fa de les [[Filipines]], [[Brunei]], [[Malàsia]] i [[Indonèsia]].
+
Situat a l'est d'[[Àsia]], agrupa la major part dels territoris tradicionals de la [[China]] antiga, i alguns atres d'incorporats, com ara [[Tíbet]]. La seua extensió és de 9.561.000&nbsp;km{{mida|1=<sup>2</sup>}} i els seus llímits terrestres són: a l'est, [[Corea del Nort]]; al nordest, [[Rússia]]; al nort, [[Mongòlia]] i un atre tros de frontera en Rússia; al nort-oest, [[Kazakstan]], [[Kirguizistan]] i [[Tayikistan]]; a l'oest, [[Afganistan]], [[Pakistan]] i [[Índia]]; al sur-oest, [[Nepal]], [[Butan]] i atre cop Índia; al sur, [[Myanmar]], [[Laos]] i [[Vietnam]]. Pel que fa als llímits marítims, a l'oest la [[mar Groga]] separa China de [[Corea del Sur]], i la [[mar de China Oriental]] la separa de [[Japó]]; al sur-oest, l'[[estret de Taiwan]] la separa de la [[República de China]], i la [[mar de la China Meridional]] ho fa de les [[Filipines]], [[Brunei]], [[Malàsia]] i [[Indonèsia]].
  
 
Les ciutats més importants són: [[Pekin]] (la capital) i [[Xangai]], les dos en més de deu millons d'habitants. Una quarantena de ciutats més passen del milló d'habitants, entre les quals destaquen, com a més poblades, [[Guangzhou]], [[Shenzhen]], [[Tianjin]], [[Chongqing]], i [[Hong Kong]]. Les antigues colònies europees en territori chinenc, [[Hong Kong]] i [[Macau]], tornen a estar baix jurisdicció de la República Popular de China.
 
Les ciutats més importants són: [[Pekin]] (la capital) i [[Xangai]], les dos en més de deu millons d'habitants. Una quarantena de ciutats més passen del milló d'habitants, entre les quals destaquen, com a més poblades, [[Guangzhou]], [[Shenzhen]], [[Tianjin]], [[Chongqing]], i [[Hong Kong]]. Les antigues colònies europees en territori chinenc, [[Hong Kong]] i [[Macau]], tornen a estar baix jurisdicció de la República Popular de China.
Llínea 29: Llínea 29:
 
El [[Partit Comunista de China]] (PCX) ha encapçalat el govern de la República Popular China baix un [[sistema unipartidista]] des de l'Establiment de l'Estat [[Socialisme|socialista]] en [[1949]]. Encara que va tindre uns inicis socialistes, durant les passades tres décades s'hi ha [[privatisació|privatisat]] considerablement l'economia; ara be, l'Estat conserva un control polític significatiu, especialment pel que fa a les empreses estatals i al sector bancari.  
 
El [[Partit Comunista de China]] (PCX) ha encapçalat el govern de la República Popular China baix un [[sistema unipartidista]] des de l'Establiment de l'Estat [[Socialisme|socialista]] en [[1949]]. Encara que va tindre uns inicis socialistes, durant les passades tres décades s'hi ha [[privatisació|privatisat]] considerablement l'economia; ara be, l'Estat conserva un control polític significatiu, especialment pel que fa a les empreses estatals i al sector bancari.  
  
−
La República Popular China disputa, des del fi de la revolució, la sobirania de [[Taiwan]]. El rival del PCCh, durant la [[Guerra Civil Chinenca]], el [[Kuomintang]] (KMT), es va refugiar en Taiwan i en les illes propenques, despuix de la seua derrota en l'any [[1949]], reivindicant la llegitimitat del seu govern sobre China continental, [[Mongòlia]] i [[Tuva]], com a [[República de China]]. El terme "[[China Continental]]", s'utilisa en freqüència per designar les àrees baix el control del PCCh, pero a sovint n'exclou les dos [[regions administratives especials de la República Popular de China|regions administratives especials]] de [[Hong Kong]] i [[Macau]]. La República Popular, que no ha controlat mai Taiwan, considera l'illa com la seua 23a província i no reconeix la llegitimitat de la República de China, coneguda també com la "China nacionalista", en contraposició en la "China comunista", també nomenada la "China roja".
+
La República Popular China disputa, des del fi de la revolució, la soberania de [[Taiwan]]. El rival del PCCh, durant la [[Guerra Civil Chinenca]], el [[Kuomintang]] (KMT), es va refugiar en Taiwan i en les illes propenques, despuix de la seua derrota en l'any [[1949]], reivindicant la llegitimitat del seu govern sobre China continental, [[Mongòlia]] i [[Tuva]], com a [[República de China]]. El terme "[[China Continental]]", s'utilisa en freqüència per designar les àrees baix el control del PCCh, pero a sovint n'exclou les dos [[regions administratives especials de la República Popular de China|regions administratives especials]] de [[Hong Kong]] i [[Macau]]. La República Popular, que no ha controlat mai Taiwan, considera l'illa com la seua 23a província i no reconeix la llegitimitat de la República de China, coneguda també com la "China nacionalista", en contraposició en la "China comunista", també nomenada la "China roja".
  
 
Atesa la seua gran població, la seua economia creixent, i les inversions en [[investigació i desenroll]], China és considerada com una "[[superpotència emergent]]". Té el [[Llista de països per PIB (nominal)|tercer Producte interior brut més gran del món]] en térmens nominals (el segon més gran en [[paritat de poder adquisitiu]]). China és [[membre permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides|membre permanent]] del [[Consell de Seguritat de les Nacions Unides]] i membre de la [[Cooperació Econòmica d'Àsia-Pacífic]]. Al mateix temps, China s'enfronta a numerosos problemes econòmics, com ara una creixent població envellida, una gran disparitat entre les rendes de les poblacions [[població rural|rural]] i [[població urbana|urbana]], i la ràpida degradació ambiental.<ref>[http://www.nytimes.com/2007/12/29/world/asia/29china.html?_r=1&oref=slogin Beijing’s Olympic Quest: Turn Smoggy Sky Blue - New York Times]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6247119.stm BBC NEWS|Asia-Pacific|China fails environment targets]</ref>
 
Atesa la seua gran població, la seua economia creixent, i les inversions en [[investigació i desenroll]], China és considerada com una "[[superpotència emergent]]". Té el [[Llista de països per PIB (nominal)|tercer Producte interior brut més gran del món]] en térmens nominals (el segon més gran en [[paritat de poder adquisitiu]]). China és [[membre permanent del Consell de Seguritat de les Nacions Unides|membre permanent]] del [[Consell de Seguritat de les Nacions Unides]] i membre de la [[Cooperació Econòmica d'Àsia-Pacífic]]. Al mateix temps, China s'enfronta a numerosos problemes econòmics, com ara una creixent població envellida, una gran disparitat entre les rendes de les poblacions [[població rural|rural]] i [[població urbana|urbana]], i la ràpida degradació ambiental.<ref>[http://www.nytimes.com/2007/12/29/world/asia/29china.html?_r=1&oref=slogin Beijing’s Olympic Quest: Turn Smoggy Sky Blue - New York Times]</ref><ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/6247119.stm BBC NEWS|Asia-Pacific|China fails environment targets]</ref>
Llínea 44: Llínea 44:
 
Segons estes mencions en texts antics, es calcula que esta dinastia va poder haver regnat cap a l'any 2205 a. C. Precedint a la dinastia Xia, trobem la narrativa d'un diluvi i el periodo dels [[Tres augusts i cinc emperadors|Tres Augusts]]: [[Fu Xi]], [[Huang Vaig donar]] i [[Shen Nong]]. En temps previs a la fundació de la dinastia Xia, el poder suprem es basava en l'alternança en el govern entre els Xia i [[Chi You]].
 
Segons estes mencions en texts antics, es calcula que esta dinastia va poder haver regnat cap a l'any 2205 a. C. Precedint a la dinastia Xia, trobem la narrativa d'un diluvi i el periodo dels [[Tres augusts i cinc emperadors|Tres Augusts]]: [[Fu Xi]], [[Huang Vaig donar]] i [[Shen Nong]]. En temps previs a la fundació de la dinastia Xia, el poder suprem es basava en l'alternança en el govern entre els Xia i [[Chi You]].
  
−
La primera dinastia chinenca que va deixar verdaders registres històrics varen ser els [[dinastia Shang|Shang]], els qui varen mantindre un sistema vagament feudal a la vora del [[riu Groc]] entre els sigles XVII i XI a.C. Encara que els primers Shang varen governar en el sur de la província de [[Shandong]], zona pantanosa en aquella época, varen alcançar major poder que les tribus situades en l'est del país, nomenades genèricament ''yi'', en els que varen mantindre estretes aliances. El [[Tang (rei)|rei Tang]], considerat com un rei capaç i virtuós, va expulsar als Shang de la regió i va establir la capital del seu regne en [[Erligang]].
+
La primera dinastia chinenca que va deixar verdaders registres històrics varen ser els [[dinastia Shang|Shang]], els qui varen mantindre un sistema vagament feudal a la vora del [[riu Groc]] entre els sigles XVII i XI a.C. Encara que els primers Shang varen governar en el sur de la província de [[Shandong]], zona pantanosa en aquella época, varen alcançar major poder que les tribus situades en l'est del país, cridades genèricament ''yi'', en els que varen mantindre estretes aliances. El [[Tang (rei)|rei Tang]], considerat com un rei capaç i virtuós, va expulsar als Shang de la regió i va establir la capital del seu regne en [[Erligang]].
  
 
L'escritura chinenca més antiga encontrada fins al moment és un [[Os oraculars|oràcul tallat en os]] de la dinastia Shang, i conté antecedents directes dels [[caràcters chinencs]] moderns. Els Shang varen ser derrotats pel poble Zhou, els qui varen establir la [[dinastia Zhou]] que va governar entre els sigles XII i V a.C., quan la seua autoritat centralisada es va dispersar llentament entre diversos senyorius feudals fins que, finalment, del debilitat regne dels Zhou varen emergir varis estats independents que varen lluitar entre sí durant el periodo denominat [[Primaveres i Autumnes]]. Entre els sigles V i III a.C. es va establir el periodo dels [[Regnes Combatents]], durant el qual l'actual territori chinenc va estar dividit en sèt estats sobirans, cadascun en el seu propi rei, ministre i eixèrcit.
 
L'escritura chinenca més antiga encontrada fins al moment és un [[Os oraculars|oràcul tallat en os]] de la dinastia Shang, i conté antecedents directes dels [[caràcters chinencs]] moderns. Els Shang varen ser derrotats pel poble Zhou, els qui varen establir la [[dinastia Zhou]] que va governar entre els sigles XII i V a.C., quan la seua autoritat centralisada es va dispersar llentament entre diversos senyorius feudals fins que, finalment, del debilitat regne dels Zhou varen emergir varis estats independents que varen lluitar entre sí durant el periodo denominat [[Primaveres i Autumnes]]. Entre els sigles V i III a.C. es va establir el periodo dels [[Regnes Combatents]], durant el qual l'actual territori chinenc va estar dividit en sèt estats sobirans, cadascun en el seu propi rei, ministre i eixèrcit.
Llínea 50: Llínea 50:
 
== Geografia física ==
 
== Geografia física ==
 
{{AP|Geografia de la China}}
 
{{AP|Geografia de la China}}
−
La República Popular China és el segon país més extens d'[[Àsia]], despuix de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Butan]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[Kirguistan]], [[Kazakstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]].  
+
La República Popular China és el segon país més extens d'[[Àsia]], despuix de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als métodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Bhutan]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[Kirguizistan]], [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]].  
 
[[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg|thumbnail|Foto de satèlit de China]]
 
[[Archiu:China 100.78713E 35.63718N.jpg|thumbnail|Foto de satèlit de China]]
−
Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de païsages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]].  
+
Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de paisages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]].  
  
 
A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el mont [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del païsage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el de [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestats d'arena són comuns durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestats que afecten el nordest chinenc, e inclús a [[Corea]] i a [[Japó]].
 
A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el mont [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del païsage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el de [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestats d'arena són comuns durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestats que afecten el nordest chinenc, e inclús a [[Corea]] i a [[Japó]].
Llínea 69: Llínea 69:
 
=== Divisió administrativa ===
 
=== Divisió administrativa ===
 
[[Archiu:Regions de la Xina.png|thumbnail|400px|Mapa administratiu de la República Popular China]]
 
[[Archiu:Regions de la Xina.png|thumbnail|400px|Mapa administratiu de la República Popular China]]
−
La República Popular China se subdividix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 províncies (23 si s'hi inclou [[Taiwan]]), cinc regions autònomes, quatre municipalitats baix administració directa del Govern central i dos regions administratives especials. La divisió administrativa més comuna és la província. Les cinc regions autònomes estan associades en les cinc minories ètniques majoritàries en el país: els [[Tíbet|tibetans]], els [[uigur]]s, els [[Mongol (poble)|mongols]], els [[hui]] i els [[zhuang]]. Les àrees metropolitanes de les quatre ciutats de Pekin, Tianjin, Shanghai i Chongqing tenen un rang similar al provincial, constituint les nomenades municipalitats baix administració directa del Govern central.  
+
La República Popular China se subdividix en un primer nivell en 32 entitats administratives locals: 22 províncies (23 si s'hi inclou [[Taiwan]]), cinc regions autònomes, quatre municipalitats baix administració directa del Govern central i dos regions administratives especials. La divisió administrativa més comuna és la província. Les cinc regions autònomes estan associades en les cinc minories ètniques majoritàries en el país: els [[Tibet|tibetans]], els [[uigur]]s, els [[Mongol (poble)|mongols]], els [[hui]] i els [[zhuang]]. Les àrees metropolitanes de les quatre ciutats de Pekin, Tianjin, Shanghai i Chongqing tenen un rang similar al provincial, constituint les nomenades municipalitats baix administració directa del Govern central.  
  
−
Finalment, les antigues colònies europees de [[Hong Kong]] i [[Macau]] mantenen una gran autonomia com a regions administratives especials, conservant llor propi sistema econòmic i judicial, ademés de moltes característiques pròpies d'estats independents, com la seua pròpia moneda, domini d'Internet, prefix telefònic, bandera, etc. La República Popular China considera també a [[Taiwan]] com una província més, encara que en la pràctica l'illa és independent, i es troba baix la sobirania del règim de la República China, Estat reconegut de manera oficial per a soles 24 països del món que no reconeixen a la República Popular China.
+
Finalment, les antigues colònies europees de [[Hong Kong]] i [[Macau]] mantenen una gran autonomia com a regions administratives especials, conservant llor propi sistema econòmic i judicial, ademés de moltes característiques pròpies d'estats independents, com la seua pròpia moneda, domini d'Internet, prefix telefònic, bandera, etc. La República Popular China considera també a [[Taiwan]] com una província més, encara que en la pràctica l'illa és independent, i es troba baix la soberania del règim de la República China, Estat reconegut de manera oficial per a soles 24 països del món que no reconeixen a la República Popular China.
  
 
A continuació hi ha les províncies, regions autònomes, municipalitats i regions administratives especials de la República Popular Chinenca, al costat dels noms chinencs en caràcters simplificats.  
 
A continuació hi ha les províncies, regions autònomes, municipalitats i regions administratives especials de la República Popular Chinenca, al costat dels noms chinencs en caràcters simplificats.  
Llínea 135: Llínea 135:
 
* R. A. E. de [[Macau]] (澳门特别行政区)
 
* R. A. E. de [[Macau]] (澳门特别行政区)
 
|}
 
|}
−
 
+
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references/>
 
<references/>
−
 
−
== Enllaços externs ==
 
−
{{commonscat|China}}
 
−
{{DGLV|Chinenc}}
 
−
{{DGLV|Chinés}}
 
  
 
{{Països d'Àsia}}
 
{{Països d'Àsia}}

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/China»