Edició de «Ch (dígraf)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
El dígraf '''ch''' és un [[grafema]] de l'[[alfabet valencià]] amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és '''che''' o '''ce hac'''. L'orige d'este grup consonàntic se remonta a l'us que en feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra [[khi]] (Χ) el sò de la qual no existia en llatí. | El dígraf '''ch''' és un [[grafema]] de l'[[alfabet valencià]] amprat també en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma. El seu nom és '''che''' o '''ce hac'''. L'orige d'este grup consonàntic se remonta a l'us que en feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra [[khi]] (Χ) el sò de la qual no existia en llatí. | ||
És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna. | És considerat com a lletra en els alfabets [[bielorrús]] —en la seua modalitat [[łacinka]]—, [[eslovac]], [[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra encara que esta pràctica ya no és gens comuna. | ||
| − | Antigament este dígraf se podia escriure també ''tx'' o ''x'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] s'ha usat pràcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV arreplega | + | Antigament este dígraf se podia escriure també ''tx'' o ''x'', pero a partir del [[Sigle d'Or]] s'ha usat pràcticament de forma general el dígraf che. Com a curiositat, el diccionari de la RACV arreplega algunes paraules escrites en ''tx'' i ''x'', com per eixemple: ''atxa'',<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=atxa</ref> ''gotx''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=gotx</ref> o ''porxe''<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=porxe</ref> (també escrit ''portxe''),<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=portxe</ref> hui normalment escrites ''acha'', ''goig'' i ''porche''. |
== Història == | == Història == | ||
| Llínea 17: | Llínea 16: | ||
=== S'escriu che === | === S'escriu che === | ||
* En sò de [ʧ] (chic): | * En sò de [ʧ] (chic): | ||
| − | # Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: | + | # Inicial i interior de paraula entre vocals i darrere de consonants: chufa, Chirivella, orchata, chiquet, Chimo, coche. |
# En final de paraula escriurem IG o G (vore [[G|ge]]). | # En final de paraula escriurem IG o G (vore [[G|ge]]). | ||
* En sò de [k] (March): | * En sò de [k] (March): | ||
| − | # En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: | + | # En posició final de paraula, en els pobles i llinages que tenen per tradició: Albuixech, Albiach, Alberich, Doménech. |
== Vore també== | == Vore també== | ||
| Llínea 26: | Llínea 25: | ||
* [[Dígraf]] | * [[Dígraf]] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||