Edició de «Casa C-101 Aviojet»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
El '''C-101''' és la resposta de l'indústria aeronàutica d'[[Espanya]] a les necessitats d'entrenament de les Forces Aérees Espanyoles. El primer prototip realisà el seu vol de proves el [[27 de juny]] de [[1977]] davant de funcionaris de CASA i l'Eixercit de l'Aire espanyol. Els inicis d'este avió se remonten a l'any [[1923]], quan Jose Ortiz Echegüe fundà en Getafe, prop de [[Madrit]] l'empresa Construccions Aeronàutiques S.A.,iniciant treballs en la construcció dels Breguet XIX i poc despuix els Dornier Wal. Un d'estos, el "Plus Ultra", realisaria la primera travessa de l'Atlàntic Sur en Ramon Franc, Ruiz d'Alda, Rada i Duren. Durant la seua vida la fàbrica ha construït baix llicencia avions com els Junkers Ju-52, Heinkel He-111 i els Northrop F-5.
+
ElC-101 es la resposta de l'industria aeronàutica d'Espanya a lesnecessitats d'entrenament de les Forces Aérees Espanyoles. El primerprototip realise el seu vol de proves en Juny 27 de 1977 davant defuncionaris de CASA i l'Eixercit de l'Aire espanyol. Els inicisd'este avió se remonten a 1923, quan Jose Ortiz Echegüe fundà enGetafe, prop a Madrit l'empresa Construccions Aeronàutiques S.A.,iniciant treballs en la construcció dels Breguet XIX i poc desprésels Dornier Wal. Un d'estos, el "Plus Ultra", realisaria laprimera travessa de l'Atlàntic Sur en Ramon Franc, Ruiz d'Alda, Radai Duren. Durant la seua vida la fabrica a construït baix llicenciaavions com els Junkers Ju-52, Heinkel He-111 i els Northrop F-5.
  
En l'any [[1946]] se crea l'Oficina de Proyectes, desenrollant els bimotors de transport C-210, C-202 i C-207, concloent en l'exitos C-212 que ha segut l'avió espanyol més exportat. En [[1970]] casa, va absorbir a l'Hispà Aviacions i a enmasa.
+
En1946 se crec l'Oficina de Proyectes, desenrollant els bimotors detransport C-210, C-202 i C-207, concloent en l'exitos C-212 que asegut l'avió espanyol mes exportat. En 1970 CASA va absorbir al'Hispà Aviacions i a ENMASA.  
+
==DESENROLL==
==Desenrroll==
 
 
 
El [[16 de setembre]] de [[1975]] s'adjudicà per part del Ministeri de l'Aire un contracte a casa per al disseny, desenroll i construcció de quatre prototips destinats a un avió d'entrenament per a les Forces Aérees espanyoles. L'Eixercit de l'Aire espanyol volia no a soles substituir als Hispà HA-200 i 220 en les seues feines d'entrenament i atac llauger, sino al Lockheed T-33. En esta definició d'especificacions l'avió quedà com un entrenador bàsic i alvançat en vol subsonic, en bona acceleració i que poguera soportar carregues entre +7.5 i -3.75G, devent ser capaç d'aterrisar a185KM/H. Dins dels sistemes a usar devien contar en TACAN, VOR-ILS,UHF, VHF i IFF-SIF. Una volta concretada les especificacions, casa solicità la colaboració a MESSERSCHMITT-BOLKOW-BLOHM per al disseny de l'estructura atrassera del fuselage i la Northrop per a les preses d'aire i el perfil alar.
 
 
 
Dins dels possibles motors a usar se tingueren en conte els reactors de doble fluix LARZAC 04 i GARRET TFE-731 i dos reactors purs GEJ85-4A i ROLLS-ROYCE VIPER 540, finalment se trià el TURBOFAN GARRETTFE-731-2 en un espente màxim de 1.587KG al nivell del mar, obligant a redisenyar les preses d'aire i els vasos del motor. Despuix d'innumerables proves, el prototip P1 eixí de l'hangar de la factoria de GETAFE el [[28 de maig]] de [[1977]] i el [[27 de juny]] al mane del coronel de la Creu Jiménez realise el seu primer vol. El [[29 de juny]] se feu la presentació oficial del C-101 en la presencia del [[Joan Carles I|Rei Joan Carles]]; en el vol del P2 en Setembre 30 del mateix any.
 
 
 
 
 
El [[17 de març]] de [[1980]] s'entregaren els primers quatre eixemplars de série a l'Eixercit de l'Aire per a la seua utilisació en el 793° Esquadró de l'Aire de Sant Xavier, l'avió fon denominat com I-25 "Merla". L'atra versió de l'Aviojet és la C-101ET [entrenador de tir] per a este comés s'han fet vàries modificacions en l'aspecte exterior com l'adopció de dos aletes cabals per a millorar l'estabilitat i optimisar a l'avió com plataforma de tir, s'afegí una góndola ventral en dos ametralladores 12.7 mm. o uncanó Defa de 30 mm. i sis soports subalars per a un màxim de 2000KG de carrega bèlica.
 
 
 
Este variant capacita al C-101 per a missions d'intercepció, patrullaarmada, soport aéreu propenc i contraguerrilla [CO-IN]. En les alternatives d'armament estan dos bombes de 500KG, quatre de 375KG osis de 250KG; quatre bombes Napalm BLU-27; sis contenidors de bengales SUU-25; sis llança coets en 18 proyectils de 68 mm. o 19 de70 mm.; sis llançacoets de 127 mm. o missils Sidewinder AIM-9.
 
  
 +
El16 de Setembre de 1975 s'adjudique per part del Ministeri de l'Aireun contracte a CASA per al disseny, desenroll i construcció dequatre prototips destinats a un avió d'entrenament per a les ForcesAérees espanyoles. L'Eixercit de l'Aire espanyol volia no noméssubstituir als Hispà HA-200 i 220 en les seues TARÉAS d'entrenamenti atac llauger, sino al LOCKHEED T-33. En esta definiciód'especificacions l'avió quede com un entrenador bàsic i alvançaten vol SUBSÓNICO, en bona acceleració i que poguera soportarcarregues entre +7.5 i -3.75G, devent ser capaç d'aterrisar a185KM/H. Dins dels sistemes a usar devien contar en TACAN, VOR-ILS,UHF, VHF i IFF-SIF. Una volta concretada les especificacions, CASAsolicite la colaboració a MESSERSCHMITT-BOLKOW-BLOHM per al dissenyde l'estructura atrassera del FUSELAJE i la NORTHROP per a les presesd'aire i el perfil alar.
  
  

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!