Edició de «Carmen Martín Gaite»

{{Biografia|
| nom = Carmen Martín Gaite
| image = 
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Escritora i poetesa. 
| data_naix = [[8 de decembre]] de [[1925]]  
| lloc_naix = [[Salamanca]], [[Castella i Lleó]], [[Espanya]] 
| data_mort = [[23 de juliol]] de [[2000]] 
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
'''Carmen Martín Gaite''' ([[Salamanca]], [[8 de decembre]] de [[1925]] - † [[Madrit]], [[23 de juliol]] de [[2000]]) fon una escritora i poetesa espanyola, una de les figures més importants de les lletres hispàniques del [[sigle XX]]. Va rebre, entre uns atres, el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries de les Lletres]] en l'any [[1988]].

== Biografia ==

Carmen, segona filla de José Martín López ([[Valladolit]], [[1885]]) i María Gaite Veloso ([[Orense]], [[1894]]), que havien contret matrimoni en l'any [[1923]] va nàixer el 8 de decembre de 1925 en la primera planta del número 3 de la plaça dels Bandos de la ciutat de Salamanca, edifici hui demolit. Els seus pares s'havien conegut en Salamanca, en la que José Martín eixercia com a notari. Els seus yayos materns eren d'Orense i la seua mare també va nàixer en esta província. El seu yayo havia segut catedràtic de [[Geografia]] i el seu tio yayo fon fundador de l'Ateneu d'Orense, director i editor del periòdic ''El Orensano''. La família solia passar tots els estius en una finca que tenien els seus yayos materns en [[Barbadanes|San Lorenzo de Piñor (Barbanes)]], a cinc quilómetros d'Orense. Estos viages varen ser la base de la seua vinculació en [[Galícia]] i el seu interés per la cultura de la terra, que servix d'escenari ad alguna de les seues obres com ''Las ataduras y Retahílas''.

En la seua infància no va acodir a cap colege ya que José Martín, d'idees [[Lliberalisme|lliberals]], no desijava que fora educada en una institució religiosa, per lo que va rebre classes de professors particulars i del seu pare, gran aficionat a l'[[història]] i la [[lliteratura]], que va eixercir com iniciador de Carmen i la seua germana Ana en estes disciplines.

El començ de la [[Guerra Civil Espanyola]] va impedir a Carmen cursar el bachillerat en l'Institut-Escola de Madrit, com ya havia fet la seua germana Ana, per lo que va tindre que realisar els seus estudis de segona ensenyança en l'Institut Femení de la seua ciutat natal, l'ambient de la qual reflectiria més tart en la seua novela ''Entre visillos''. Allí va tindre com a professors a [[Rafael Lapesa]] i [[Salvador Fernández Ramírez]], dos futurs membres de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) que varen marcar la seua vocació lliterària.

En l'any [[1943]], va iniciar els seus estudis de [[Filosofia i Lletres]] en l'[[Universitat de Salamanca]], a on va tindre com a professors a [[Francisco Maldonado]], [[Antonio Tovar]], [[Manuel García Blanco]] i [[Alonso Zamora Vicente]]. En el primer curs va coincidir en [[Ignacio Aldecoa]] i [[Agustín García Calvo]], en eixos anys va colaborar en la revista ''Trabajos y días'', a on varen aparéixer els seus primers poemes. També es va interessar pel [[teatre]] i va participar com a actriu en vàries obres. Durant l'estiu del [[1946]], va permanéixer becada en l'Universitat de Coímbra, en la que va afiançar el seu interés per la cultura galaic-portuguesa.

En l'[[estiu]] de [[1948]], despuix d'acabar la seua llicenciatura en la branca de [[Filologia Romànica]], fon becada per a ampliar estudis en l'estranger, en el Collège International de Cannes. Allí perfecciona l'idioma francés, s'inicia en la lliteratura francesa contemporànea i coneix un tipo de societat més oberta i cosmopolita. Eixe mateix any, en tornar de [[França]] es va traslladar a [[Madrit]] en l'intenció de preparar la seua tesis doctoral sobre els cançoners galaic-portuguesos durant el [[sigle XIII]], que no aplegaria a concloure. En Madrit es retroba en Ignacio Aldecoa, que l'introduïx en el círcul lliterari d'alguns dels components de l'anomenada [[Generació del 50]], entre els que es trobaven [[Medardo Fraile]], [[Alfonso Sastre]], [[Mayrata O'Wisiedo]], [[Jesús Fernández Santos]], [[Rafael Sánchez Ferlosio]], [[Josefina Rodríguez Álvarez]] i [[Carlos Edmundo de Ory]].

=== Carrera lliterària ===

Poc a poc el seu proyecte de la tesis doctoral es fon diluint i va guanyar pes la seua dedicació a la lliteratura. Publicava contes i artículs en revistes i va treballar durant un temps fent fiches per a un diccionari de la [[Real Acadèmia Espanyola]], va treballar també com a professora en un colege femení i com a empleada de la notaria del seu pare que s'havia traslladat a Madrit.

En l'any [[1953]] va començar a colaborar en la revista lliterària ''Revista Española'', i en el més d'[[octubre]] va contraure matrimoni en el també escritor [[Rafael Sánchez Ferlosio]] —fill del destacat escritor falangiste i exministre de [[Franco]], [[Rafael Sánchez Mazas]]—, al que havia conegut a la seua arribada a la capital, en [[1950]]. Despuix de la boda, el matrimoni passa uns mesos en [[Roma]], en casa dels yayos materns de Sánchez Ferlosio, ademés de visitar atres ciutats italianes com [[Nàpols]], [[Florència]] i [[Venècia]]. Este periodo [[Itàlia|italià]] li va dur a contactar en la lliteratura contemporànea d'eixe país; entre les seues principals influència destaquen [[Cesare Pavese]], [[Italo Svevo]] i [[Natalia Ginzburg]]. En octubre de [[1954]] va nàixer el seu primer fill, Miguel, que va fallir de [[meningitis]] en maig de l'any següent, en sols 7 mesos d'edat. La seua filla Marta va nàixer en l'any [[1956]]. Carmen Martín Gaite se separaria de Sánchez Ferlosio catorze anys més tart, en [[1970]], per a anar-se a viure en la seua filla Marta Sánchez Martín, qui va morir en [[1985]] a l'edat de 29 anys víctima del [[sida]], malaltia que va contraure en injectar-se [[heroïna]] en agulles infectades d'este [[virus]].

En la primavera de l'any [[1954]] obtingué el Premi Café Gijón per la seua novela curta ''El balneario''. La seua consolidació com a novelista va aplegar en el [[Premi Nadal]] que va obtindre en [[giner]] de [[1957]] per la seua primera novela llarga, ''Entre visillos'', en la que desenrolla un personage femení singular cridat "la chica rara". La segona fon ''Ritmo lento'', que va quedar finalista del premi Biblioteca Breu de Narrativa de [[1962]].

Conreà també la lliteratura jovenil, especialment en algun dels seus contes («El castillo de las tres murallas», 1981 o «El pastel del diablo», 1985) i en la seua novela ''Caperucita en Manhattan'' (1990).

Fon guardonada en l'any [[1988]] en el Premi Príncip d'Astúries de les Lletres i fon, en [[1978]], la primera dòna (la primera edició és de [[1977]]) en obtindre el Premi Nacional de Lliteratura per la seua obra ''El cuarto de atrás'', guardó que va tornar a rebre en [[1994]] pel conjunt de la seua obra. Tenia la costum de posar punt final als seus llibres en una habitació d'un luxós hotel madrileny, que reservava quan intuïa que estava a punt de donar per acabada una obra.

Feu també crítica lliterària, especialment en ''[[Diario 16]]'', i colaborà en els guions de séries per a [[Televisió Espanyola]] com ''Santa Teresa de Jesús'' ([[1982]]) i ''Celia'' ([[1989]]), série infantil basada en els contes de l'escritora madrilenya [[Elena Fortún]] ([[1886]]-[[1952]]), de la que es va declarar gran seguidora. Traduí ''[[Madame Bovary]]'', ''[[Cumbres borrascosas]]'', ''[[Jane Eyre]]'' i obres de [[Primo Levi]], [[Virginia Woolf]], [[Natalia Ginzburg]] i [[C. S. Lewis]]. 

També escrigué una gran obra de crítica lliterària en la que establix una tipologia de la dòna baix el [[franquisme]], i teorisà el fenomen lliterari de les "chiques rares", ''Usos amorosos de la poseguerra española'', publicat en [[1987]]. 

En els anys [[1990|90]] publicà dos noveles que varen ser grans èxits de crítica i públic, ''Lo raro es vivir'' en [[1997]] i ''Irse de casa'' en [[1998]].

Des de la seua arribada a [[Madrit]], vixqué sempre en el barri del Retiro, per a on li agradava passejar. En [[2000]] se li va diagnosticar el càncer que va acabar en la seua vida el 23 de juliol.

Anys despuix, el 27 de maig de [[2019]] va fallir en [[Villalba]] (Madrit) la seua germana Ana María, que feu les voltes de [[Marmessor|marmessora]], custòdia i memòria de l'obra de Carmen. De fet, en [[2016]] va posar en marcha el Premi de Narrativa Carmen Martín Gaite, per a evitar el possible oblit que podria pesar sobre Carmen i els seus contemporàneus de la [[generació dels 50]]. També va crear en la casa familiar de El Boalo un Centre d'Estudis de Carmen Martín Gaite, a on es troben la biblioteca, l'archiu i els mobles i objectes que Carmen tenia en Madrit. Allí reposen les restes d'abdós germanes.

== Passió per l'història ==

En els [[Anys 1960|anys xixanta]], va deixar una miqueta de costat l'escritura de ficció i, atreta per l'història, va permanéixer més de dèu anys sense publicar cap novela. Frut d'este treball són ''El proceso de Macanaz: historia de un empapelamiento'' ([[1970]]) sobre el polític del [[sigle XVIII]], [[Melchor de Macanaz]], i ''El conde de Guadalhorce, su época y su labor'' ([[1976]]). En eixa llínea d'investigació va construir la seua tesis doctoral en el títul ''Lenguaje y estilo amorosos en los textos del siglo XVIII español'', que va llegir l'11 de juny de [[1972]], en quarantassís anys, davant un tribunal compost pels seus antics professors [[Rafael Lapesa]], [[Alonso Zamora Vicente]], i que també componien [[José María Jover]] i [[Emilio Lorenzo Criado|Emilio Lorenzo]]. L'obra, que analisa curiosos fenomens desapareguts com el "chischiveo", fon publicada en l'any [[1973]] en el títul ''Usos amorosos del dieciocho en España''.

== Atres ensajos ==

''El cuento de nunca acabar'' fon un dels seus llibres d'ensaig més personals en el que Martín Gaite, en la seua forma tan clara de narrar lo quotidià, nos ensenya la rebotiga de la seua escritura pero també reflexiona sobre la coherència, la vida, l'infància, l'amor, la mentira, lo fugaç. Fa inventari de la seua existència fins a [[1982]], en que es va publicar. Parla del seu amor per la lliteratura i per la vida, pels núvols, per la contemplació. Són reflexions que escrigué a lo llarc de nou anys i que va voler arreplegar com la seua visió del món. Curiosament per ad algú que escrivia de manera tan natural, lo que preval a lo llarc dels anys d'esta obra és la coherència i la força del seu estil lliterari.

== Estil lliterari ==

Respecte a la seua experiència com a escritora digué en una entrevista en [[1998]]:

{{Cita|Hi ha tres tipos de satisfacció. Una és la de quan escrius. A mi lo que m'agrada és escriure. No manege el tema fins que ho tinc ben agarrat. En les meues notes, els meus apunts, i la meua memòria componc eixe tema. Ya saps cóm aludixc en els meus texts a cosir, als fils, ad eixe llevar i posar les coses, a compondre-les... No contar-ho tot de colp, això és lo essencial per a mantindre l'interés del llector...}}

{{Cita|Una atra és la satisfacció de la crítica que se't fa. Les lligc i les rep be. Unes voltes, pense que no s'han fixat en alguna cosa a lo que yo concedixc importància, pero atres voltes veig que els crítics han fet puntualisació que em sorprenen per lo encertades, a voltes noten coses que yo no vea de la mateixa manera, i que estan be. De fet,el llibre ya està en mans dels demés. I és el moment del treball dels crítics.}}

{{Cita|Una atra satisfacció és la que dona el llector. Constate que li agrade a prou gent, no vaig a dir una atra cosa. I no em veuen com una escritora que haja tirat la tovalla, una escritora consagrada. Esta gratificació de la venda, digam, no ho és en sí mateixa, si una no està contenta en si mateixa. Lo que he fet ho he fet lo millor que he sabut. En la llimitació que tinga en els temes, perque escric de lo que conec, i tampoc tinc massa tendència a explicar cóm faig lo que faig. El llector ya ho entendrà. Per ad això matise la realitat, i no done tota l'informació de colp. Em satisfà que el llector valore que lligga posant de la seua part.}}

{{Cita|He vixcut els quaranta anys en la sòrt de poder fer lo que m'agrada, escriure, i en la sòrt de que lo que escric els agrada als meus llectors, i encoraja als crítics. Ho veig com un milacre.}}

== Obra ==

=== Novela ===

* ''Entre visillos'' (1958), [[Premi Nadal]] 1957
* ''Ritmo lento'' (1963), finalista del [[Premi Biblioteca Breu]] 1962
* ''Retahílas'' (1974)
* ''Fragmentos de interior'' (1976)
* ''El cuarto de atrás'' (1978), Premi Nacional de Narrativa (España)
* ''Caperucita en Manhattan'' (1990)
* ''Nubosidad variable'' (1992)
* ''La reina de las nieves (novela)|La reina de las nieves'' (1994)
* ''Lo raro es vivir'' (1997)
* ''Irse de casa'' (1998)
* ''Los parentescos'' (2001), inconclusa

=== Compilacions de relats i noveles curtes ===

* ''El balneario'' (1955). Inclou la novela curta homònima, [[Premi Café Gijón]] 1954, i els relats «Los informes», «Un día de libertad» i «La chica de abajo».
* ''Las ataduras'' (1960)
* ''El castillo de las tres murallas'' (1981)
* ''El pastel del diablo'' (1985)
* ''Dos relatos fantásticos'' (1986)
* ''Dos cuentos maravillosos'' (2009)

=== Relats ===

* «Un día de libertad» (1953), en ''Revista Española''.
* «Retirada» (1995), en l'antologia ''Cuentos de este siglo. 30 narradoras contemporáneas''.
* «De su ventana a la mía» (1996), en l'antologia ''Madres e hijas''.
* «La chicas de abajo» (2009), en l'antologia ''Cuentos de amigas''.

=== Ensaig ===

* ''El proceso de Macanaz: historia de un empapelamiento'' (1970)
* ''Usos amorosos del dieciocho en España'' (1973)
* ''El conde de Guadalhorce, su época y su labor'' (1976)
* ''Usos amorosos de la Postguerra española'' (1981)
* ''El cuento de nunca acabar (notas sobre la narración, el amor y la mentira)'' (1983)
* ''Desde la ventana: enfoque femenino de la literatura española'' (1987)
* ''Vida cotidiana en tiempos de Goya'' (junt a [[Natacha Seseña]] i [[Gonzalo Anes]]) (1996)

=== Poesía ===

* ''A rachas'' (1973)
* ''Todo es un cuento roto en Nueva York'' (1986)
* ''Después de todo. Poesía a rachas (1993).'' Antologia en pròlec de [[Jesús Munárriz]]
* ''Poemas'' (2001)

=== Epistolaris ===

* ''Correspondencia'' (2011), junt a [[Juan Benet Goitia]]

=== Atres gèneros ===

*''La búsqueda de interlocutor y otras búsquedas'' (1974), artículs
*''Agua pasada (Artículos, prólogos y discursos)'' (1993), miscelànea
*''Esperando el porvenir. Homenaje a [[Ignacio Aldecoa]]'' (1994), conferències
*''La hermana pequeña'' (1999), teatre
*''Cuadernos de todo'' (2002), diaris
*''Coto cerrado de mi memoria'', ed. de Charo Ruano, Consorcio de Salamanca, 2002
*''Pido la palabra'' (2002), conferències
*''Visión de Nueva York'' (2005), diari
*''Tirando del hilo : (artículos 1949-2000)'' (2006), artículs
*''El libro de la fiebre'' (2007)
*''La reina de las nieves". En ''Imprescindibles RTVE'' (2020) 
    
== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Carmen_Mart%C3%ADn_Gaite Carmen Martín Gaite en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes espanyols]]
[[Categoria:Sigle XX]]