Edició de «Capíbara»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 13: | Llínea 13: | ||
== Cap i dents == | == Cap i dents == | ||
− | Els capibaras tenen un cap notablement ample i gros. En relació en els parents més propencs al capibara, el morro és gran i redonenc, mentres que les narines són menudes i estan prou separades. En els eixemplars mascles, la punta del morro és calba i està dotada d'una conspicua glandula odorifera. Les orelles són menudes i redonenques, mentres que els ulls se troben situats cap als costats i també són chicotets. Com en molts animals que tenen un estil de vida parcialment aquatic, els ulls, les orelles i el nas del capibara se troben situats cap a la part superior del cap, de manera que quan ixen a | + | Els capibaras tenen un cap notablement ample i gros. En relació en els parents més propencs al capibara, el morro és gran i redonenc, mentres que les narines són menudes i estan prou separades. En els eixemplars mascles, la punta del morro és calba i està dotada d'una conspicua glandula odorifera. Les orelles són menudes i redonenques, mentres que els ulls se troben situats cap als costats i també són chicotets. Com en molts animals que tenen un estil de vida parcialment aquatic, els ulls, les orelles i el nas del capibara se troben situats cap a la part superior del cap, de manera que quan ixen a respirar de l'[[aigua]] o observar el que les guilindaina, apenes sobreixen de la superficie. |
− | La | + | La formula dental d'este animal és 1-0-1-3, açò vol dir que cada mitat de la mandibula presenta un incisiu , un premolar i tres molars , en un total de vint dents. Les blanques incisius estan dotades d'una regata, com en tots els rosegadors, estan engrandides i transformades en incisives sense arrel. Després dels incisius s'obri un espai denominat diastema. Les dents posteriors també carixen d'arrels i tenen una morfologia compleixa, i consistixen en prismes d'esmalt dental en forma de cor o de barres, que estan separats per capes de ciment. Com en atres rosegadors, els incisius dels capibaras creixen constantment per a compensar el desgast continu que provoca menjar herba; Els molars també creixen constantment. |
== Distribució i habitat == | == Distribució i habitat == | ||
− | Els capibaras tenen un àmbit de distribució que abarca casi tota [[Sudamérica]] a l'este dels [[Andes]] i des de l'este de [[Veneçuela]] i la [[Guyana]] fins l'[[ | + | Els capibaras tenen un àmbit de distribució que abarca casi tota [[Sudamérica]] a l'este dels [[Andes]] i des de l'este de [[Veneçuela]] i la [[Guyana]] fins l'[[Uruguay]] i el nordest d'[[Argentina]]. Cada una de les dos regions te la seua subespecie corresponent: hydrochoerus hydrochaeris isthmius és la que viu en la part noroccidental. És un poc més menuda que hydrochoerus hydrochaeris hydrochaeris , que viu en la regió més gran, a l'este dels Andes. |
Els capibaras poden viure en diferents tipos d'hábitats, pero mostren preferencia per alguns en concret. | Els capibaras poden viure en diferents tipos d'hábitats, pero mostren preferencia per alguns en concret. | ||
Llínea 26: | Llínea 26: | ||
En comparança en atres especies animals de sudamérica, els capibaras toleren prou be els canvis d'habitat provocats per l'activitat humana i també poden sobreviure en zones transformades en plantades o pastures. | En comparança en atres especies animals de sudamérica, els capibaras toleren prou be els canvis d'habitat provocats per l'activitat humana i també poden sobreviure en zones transformades en plantades o pastures. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] |