Edició de «Cadena carbonada»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:2 metylo 4 etylo heptan.PNG|thumb|right|350px|Compost orgànic mostrant una cadena principal, en roig, d'[[àtom]]s de [[carbono]], en dos chicotetes ramificacions]] | [[Archiu:2 metylo 4 etylo heptan.PNG|thumb|right|350px|Compost orgànic mostrant una cadena principal, en roig, d'[[àtom]]s de [[carbono]], en dos chicotetes ramificacions]] | ||
| − | Una '''cadena carbonada''' és l'esquelet de pràcticament tots els [[compost orgànic|composts orgànics]] i està formada per un conjunt de varis àtoms de [[carbono]], units entre sí per mig de [[enllaç covalent|enllaços covalents]] [[enllace carbono-carbono|carbono-carbono]] i a la que s'unixen o agreguen atres àtoms com hidrogen, oxigen o nitrogen, formant variades [[estructura química|estructures]], lo que origina infinitat de composts diferents.<ref>[http://books.google.es/books?id=EFUP472dyEMC&pg=PA38&dq=cadena+de+%C3%A1tomos+de+carbono&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadena%20de%20%C3%A1tomos%20de%20carbono&f=false Bioquímica.] Antonio Peña. Editorial Limusa, 1988. ISBN 9681826604. pág. 38</ref> | + | Una '''cadena carbonada''' és l'esquelet de pràcticament tots els [[compost orgànic|composts orgànics]] i està formada per un conjunt de varis àtoms de [[carbono]], units entre sí per mig de [[enllaç covalent|enllaços covalents]] [[enllace carbono-carbono|carbono-carbono]] i a la que s'unixen o agreguen atres àtoms com a hidrogen, oxigen o nitrogen, formant variades [[estructura química|estructures]], lo que origina infinitat de composts diferents.<ref>[http://books.google.es/books?id=EFUP472dyEMC&pg=PA38&dq=cadena+de+%C3%A1tomos+de+carbono&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadena%20de%20%C3%A1tomos%20de%20carbono&f=false Bioquímica.] Antonio Peña. Editorial Limusa, 1988. ISBN 9681826604. pág. 38</ref> |
La facilitat del carbono per a formar llargues cadenes és casi específica d'este element i és la raó de l'elevat número de composts de carbono coneguts, si ho comparem en composts d'atres àtoms.<ref>[http://books.google.es/books?id=QrvzEPZU2ygC&pg=PA69&dq=cadenas++carbonadas&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadenas%20%20carbonadas&f=false Química orgánica simplificada.] Rudolph Macy. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429173315. Pág. 70</ref> | La facilitat del carbono per a formar llargues cadenes és casi específica d'este element i és la raó de l'elevat número de composts de carbono coneguts, si ho comparem en composts d'atres àtoms.<ref>[http://books.google.es/books?id=QrvzEPZU2ygC&pg=PA69&dq=cadenas++carbonadas&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadenas%20%20carbonadas&f=false Química orgánica simplificada.] Rudolph Macy. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429173315. Pág. 70</ref> | ||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
== Tipos de cadenes == | == Tipos de cadenes == | ||
| − | Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, [[Grup funcional|grups funcionals]] o [[heteroàtom]]s. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des | + | Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, [[Grup funcional|grups funcionals]] o [[heteroàtom]]s. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des de només dos àtoms de carbono que és una miqueta més o menys aixina, fins a varis mills en composts, com en els [[polímer]]s. |
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
| − | Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan | + | Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan només posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també cridats [[confòrmer]]s. |
La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels [[alquè|alquens]] o els [[Àcit gras insaturat|àcits grassos insaturats]]. | La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels [[alquè|alquens]] o els [[Àcit gras insaturat|àcits grassos insaturats]]. | ||
| Llínea 63: | Llínea 63: | ||
== Isomeria de cadena == | == Isomeria de cadena == | ||
{{AP|Isomeria}} | {{AP|Isomeria}} | ||
| − | L'existència de dos o més composts que posseïxen la mateixa fòrmula empírica pero diferent forma de la cadena és un dels casos d'isomeria estructural, | + | L'existència de dos o més composts que posseïxen la mateixa fòrmula empírica pero diferent forma de la cadena és un dels casos d'isomeria estructural, cridada '''isomeria de cadena'''. És el cas del n-butà (de cadena recta) i del isobutà o metilpropà (de cadena ramificada), abdós de fòrmula C<sub>4</sub>H<sub>10</sub>. |
== Vore també == | == Vore també == | ||