Edició de «Cadena carbonada»

[[Archiu:2 metylo 4 etylo heptan.PNG|thumb|right|350px|Compost orgànic mostrant una cadena principal, en roig, d'[[àtom]]s de [[carbono]], en dos chicotetes ramificacions]]

Una '''cadena carbonada''' és l'esquelet de pràcticament tots els [[compost orgànic|composts orgànics]] i està formada per un conjunt de varis àtoms de [[carbono]], units entre sí per mig de [[enllaç covalent|enllaços covalents]] [[enllace carbono-carbono|carbono-carbono]] i a la que s'unixen o agreguen atres àtoms com hidrogen, oxigen o nitrogen, formant variades [[estructura química|estructures]], lo que origina infinitat de composts diferents.<ref>[http://books.google.es/books?id=EFUP472dyEMC&pg=PA38&dq=cadena+de+%C3%A1tomos+de+carbono&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadena%20de%20%C3%A1tomos%20de%20carbono&f=false Bioquímica.] Antonio Peña. Editorial Limusa, 1988. ISBN	9681826604. pág. 38</ref>

La facilitat del carbono per a formar llargues cadenes és casi específica d'este element i és la raó de l'elevat número de composts de carbono coneguts, si ho comparem en composts d'atres àtoms.<ref>[http://books.google.es/books?id=QrvzEPZU2ygC&pg=PA69&dq=cadenas++carbonadas&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadenas%20%20carbonadas&f=false Química orgánica simplificada.] Rudolph Macy. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429173315. Pág. 70</ref>
Les cadenes carbonades són prou estables i no sofrixen variació en la majoria de les reaccions orgàniques.

== Tipos de cadenes ==
Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, [[Grup funcional|grups funcionals]] o [[heteroàtom]]s. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des d'a soles dos àtoms de carbono que és una miqueta més o menys aixina, fins a varis mills en composts, com en els [[polímer]]s.


{| class="wikitable"
|-
! Cadena llineal<br />
sense ramificacions
! Cadena llineal<br />
ramificada
! Cadena cíclica
! Dos cicles condensats
|-
| [[Archiu:Eicosane3D.png|200px]]
| [[Archiu:Isocetane3D.png|200px]]
| [[Archiu:Cycloundecane3D.png|200px]]
| [[Archiu:1-Methylnaphthalene 3D.png|200px]]
|-
| Eicosà, C<sub>20</sub>H<sub>42</sub>
| Isocetà, C<sub>16</sub>H<sub>34</sub><br /> o 2,2,4,4,6,8,8-heptametilnonano 
| Cicloundecà, C<sub>11</sub>H<sub>22</sub>
| 1-metilnaftalé, C<sub>11</sub>H<sub>10</sub>
|}


Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan a soles posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també cridats [[confòrmer]]s.

La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels [[alquè|alquens]] o els [[Àcit gras insaturat|àcits grassos insaturats]]. 

La presència d'àtoms de carbono en enllaços triples C≡C fa que dit àngul siga pròxim a 180º, en geometria llineal i trams rectes en la molècula, com en el cas dels [[alquí]].

{| class="wikitable"
|-
! Només enllaços simples
! Algun doble enllaç
! Algún triple enlace
! Cadenes carbonades<br />largas y complejas
|-
| [[Archiu:6 etylo 3 4 metylooktan numeracja.PNG|200px]]
| [[Archiu:Fenbufen-from-xtal-3D-balls.png|200px]]
| [[Archiu:Cicutoxin.svg|200px]]
| [[Archiu:Protein.png|200px]]
|-
| Ànguls pròxims a 109º 28'
| Àngul pròxim a 120º
| Àngul pròxim a 180º
| Arrollaments en forma<br />d'hèliç en una molècula<br />de proteïna.
|}

[[Archiu:IUPAC naming example with carbons.png|thumb|right|450px|Molècula de 18-brom-12-butil-11-clor-4,8-dietil-5-hidroxi-15-metoxi-6,13-dien-19-in-3,9-diona mostrant la cadena principal en 23 àtoms de carbono.]]

En el cas en que existixquen ramificacions, la cadena principal és la més llarga. En dita cadena principal deuen estar els enllaços múltiples i la majoria dels grups funcionals. El número d'àtoms de carbono de la cadena principal s'utilisa per a nomenar dits composts segons les regles de la [[Nomenclatura química de composts orgànics|nomenclatura IUPAC]].

Els àtoms o grups d'àtoms units a la cadena principal, distints de l'hidrogen, són els [[Radical lliure|radicals]] o grups [[substituent]]s (com el [[metil]], -CH<sub>3</sub>; [[etil]], -CH<sub>2</sub>-CH<sub>3</sub>...)i els [[grup funcional|grups funcionals]] (com el grup [[alcohol]], -OH).

== Isomeria de cadena ==
{{AP|Isomeria}}
L'existència de dos o més composts que posseïxen la mateixa fòrmula empírica pero diferent forma de la cadena és un dels casos d'isomeria estructural, nomenada '''isomeria de cadena'''. És el cas del n-butà (de cadena recta) i del isobutà o metilpropà (de cadena ramificada), abdós de fòrmula C<sub>4</sub>H<sub>10</sub>.

== Vore també ==
* [[Nomenclatura química de composts orgànics]]

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
* [http://web.archive.org/web/http://members.fortunecity.es/biblioman/bib/500/540/quimica/petroleo/cadenas.htm Cadenas carbonadas]
* [http://www.alonsoformula.com/organica/conceptos.htm#Cadea%20carbonada Cadena carbonada y tipos]

[[Categoria:Química]]
[[Categoria:Química orgànica]]

{{Traduït de|es|Cadena carbonada}}
Revisió actual		El teu text
Llínea 31:		Llínea 31:


−	Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan a soles posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també ~~nomenats~~ [[confòrmer]]s.	+	Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan a soles posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també cridats [[confòrmer]]s.

	La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels [[alquè\|alquens]] o els [[Àcit gras insaturat\|àcits grassos insaturats]].		La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels [[alquè\|alquens]] o els [[Àcit gras insaturat\|àcits grassos insaturats]].