Edició de «Cabriel»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
<div style="line-height: 1em;">
+
El '''Cabriel''' es un [[riu]] de [[Espanya]], afluent del [[riu Xúquer]]. La seua conca medix 4.754,2 km&sup2;, el seu cabal mig es de 220,82 Hm&sup3; i te un recorregut de 220 km.
<!-- ficha riu -->{| border="0" cellpadding="4" style="background-color:#f9f9f9; border: 1px solid #aaa; float: right; margin: 0 0 1em 1em; width:250px; border-collapse: collapse; font-size: 90%; clear: right"
 
|- align=center style="vertical-align: top;"
 
|style="margin-left: inherit; font-size: medium; line-height: 2em;" colspan="2"| '''Cabriel'''
 
|-
 
| align=center colspan="2"|
 
{| style="background: none;"
 
|- align=center
 
| [[File:PLAYA BONICHES MAYO 2007.JPG|300px]]
 
|}
 
----
 
|- style="vertical-align: top;"
 
| Llongitut:
 
| 220 km.
 
|- style="vertical-align: top;"
 
| Altura del naiximent: 
 
| 1620 msnm.
 
|- style="vertical-align: top;"
 
| Cabal mig: 
 
| 20,92 m³/s
 
|- style="vertical-align: top;"
 
| Superfície conca: 
 
| 4.754,2 km²
 
|- style="vertical-align: top;"
 
| Conca hidrogràfica: 
 
| n/d
 
|- style="vertical-align: top;"
 
| Països que travessa:
 
| [[Espanya]]
 
|- style="vertical-align: top;"
 
| Desembocadura:
 
| [[Xúquer]]
 
|- style="vertical-align: top;"
 
| Ample desembocadura:
 
| 65 m.
 
|}</div>
 
<noinclude>
 
El '''Cabriel''' és un [[riu]] d'[[Espanya]], afluent del riu [[Xúquer]]. La seua conca medix 4.754,2 km&sup2;, el seu cabal mig és de 220,82 Hm&sup3; i un recorregut de 220 km.
 
  
 
== Recorregut ==
 
== Recorregut ==
Naix al peu de la [[Mola de Sant Joan]], en el [[Sistema Ibèric]], en el terme municipal d'[[Albarracín]], en la [[província de Terol]]. Passa pels térmens de [[Salvacañete]], [[Alcalá de la Vega]], [[Boniches]], [[Campillos-Paravientos]], [[Pajaroncillo]], [[Villar del Humo]], [[Cardenete]], [[Enguídanos]] i [[Mira]]. A partir d'ací el riu servix de frontera natural entre la [[província de Conca]] i la [[província de Valéncia]], fins aplegar al parage de ''Los Cárceles'', on fa de frontera entre la [[província d'Albacete]] i la [[província de Valéncia]], entrant en [[Valéncia]] per Casas del Río ([[Requena]]), i s'unix al riu [[Xúquer]] en la localitat de [[Cofrents]].  
+
Naix al peu de la [[Mola de Sant Joan]], en el [[Sistema Ibèric]], en el terme municipal de [[Albarracín]], en la [[província de Terol]]. Passa per els termes de [[Salvacañete]], [[Alcalá de la Vega]], [[Boniches]], [[Campillos-Paravientos]], [[Pajaroncillo]], [[Villar del Humo]], [[Cardenete]], [[Enguídanos]] i [[Mira]]. A partir d' ací el riu servix de frontera natural entre la [[província de Conca]] i la [[província de Valéncia]], fins aplegar al parage de Los Cárceles, on fa de frontera entre la [[província d' Albacete]] i la [[província de Valéncia]], entrant en Valéncia per Casas del Río ([[Requena]]), i s' unix al [[riu Xúquer]] en la localitat de [[Cofrents]].  
  
Els seus principals afluents per la dreta són el riu [[Laguna]] i el riu [[Guadazaón]]. Per l'esquerra el riu [[Vencherque]], el riu [[San Martín]] i el riu de [[Mira]].
+
Els seus principals afluents per la dreta son el [[riu Laguna]] i el [[riu Guadazaón]]. Per l' esquerra el [[riu Vencherque]], el [[riu San Martín]] i el [[riu de Mira]].
  
== Història ==
+
== Historia ==
El riu creua parages ara deshabitats; pero que han segut ocupats des de temps prehistòrics. Destaquen en el terme de [[Villar del Humo]] les pintures rupestres de l'abric de la finca Selva Pascuala i atres, que han mereixcut la seua declaració com [[Patrimoni de l'Humanitat]] des de [[1998]] per l'[[UNESCO]].
+
El riu creua parages ara deshabitats; pero que han sigut ocupats des de temps prehistòrics. Destaquen en el terme de [[Villar del Humo]] les pintures rupestres del abric de la finca Selva Pascuala i atres, que han mereixcut la seua declaració com [[Patrimoni de la Humanitat]] des de 1998 per la [[UNESCO]].
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
Té un pantà d'importància, el [[pantà de Contreres]], situat entre [[Minglanilla]] i [[Villargordo del Cabriel]], i un menor, la presa de [[Víllora]]. En l'afluent riu [[Guadazaón]] esta la presa de El Bujioso.
 
  
Les aigües són utilisades per al regadiu de chicotetes extensions d'hortes en [[Salvacañete]], [[Alcalá de la Vega]], [[Campillos-Paravientos]] i [[Boniches]]. Des d'ací el riu creua terrenys forestals fins aplegar a la vega de Cardenete i Víllora.  
+
Te un pantà d' importància, el [[pantà de Contreres]], situat entre [[Minglanilla]] i [[Villargordo del Cabriel]], i un menor, la presa de [[Víllora]]. En el afluent [[Riu Guadazaón|Guadazaón]] esta la presa de El Bujioso.
  
Destaca pel seu important aprofitament hidroelèctric de les seues aigües, en les centrals hidroelèctriques de Víllora, Contreres i Mirasol. Les aigües retingudes per la presa de Víllora són turbinades en la central Lucas de Urquijo (del Cabriel) i les de la presa de El Bujioso són turbinades en la mateixa central en el costat del Guadazaón. A continuació, les aigües embassades en el [[pantà de Contreres]] són turbinades en el salt de peu de la [[presa de Contreres]]. Un quilómetro més avall de la presa, les aigües són conduïdes al salt de Mirasol. Estos salts són explotats per [[Iberdrola Generación]], i en conjunt sumen una potencia punta propenca als 200 MW.
+
Les aigües son utilisades per al regadiu de chicotetes extensions d' hortes en [[Salvacañete]], [[Alcalá de la Vega]], [[Campillos-Paravientos]] i [[Boniches]]. Des d' ací el riu creua terrenys forestals fins aplegar a la vega de Cardenete i Víllora.
 +
 
 +
Destaca per el seu important aprofitament hidroelèctric de les seues aigües, en les centrals hidroelèctriques de Víllora, Contreres i Mirasol. Les aigües retingudes per la presa de Víllora son turbinades en la central Lucas de Urquijo (del Cabriel) i les de la presa de El Bujioso son turbinades en la mateixa central en el costat del Guadazaón. A continuació, les aigües embassades en el [[pantà de Contreres]] son turbinades en el salt de peu de la [[presa de Contreres]]. Un quilómetro més avall de la presa, les aigües son conduïdes al salt de Mirasol. Estos salts son explotats per [[Iberdrola Generación]], i en conjunt sumen una potencia punta propenca als 200 MW.
  
 
== Mig ambient ==
 
== Mig ambient ==
El riu Cabriel pot presumir de ser el riu que te les aigües de millor calitat d'Europa, degut al important despoblament de la seua conca i a la inexistència d'activitats econòmiques que puguen impactar sobre les aigües. En les seues netes aigües viuen el [[barp]], la [[truita]] arcoiris (introduïda), la truita comú, aixina com la [[llúdria]].  
+
El riu Cabriel pot presumir de ser el riu que te les aigües de millor calitat d' Europa, degut al important despoblament de la seua conca i a la inexistència d' activitats econòmiques que puguen impactar sobre les aigües. En les seues netes aigües viuen el [[barp]], la [[truita]] arcoiris (introduïda), la truita comú, així com la [[llúdria]].  
  
L'orografia del territori que travessa, des del seu naiximent fins a Cofrents, és espectacular, destacant ''los Cuchillos'' i ''las Hoces del Cabriel'', on se pot practicar el rafting i el piragüisme d'aigües blanques en el periodo de soltes del [[pantà de Contreres]] (des del més de juny a agost). També senyalarem com païsages destacats els del seu afluent el riu [[Laguna]] i riera de Tejadillos, des del seu orige en la serra de Valdemeca fins a la seua confluència en el Cabriel. Forma la [[Laguna del Marquesado]] en el municipi del mateix nom. El recorregut entre Pajaroncillo i Cardenete, creua lo més recòndit de la [[província de Conca]], destacant el pont espectacular de la via férrea Utiel - Conca prop de la estació d'[[Enguídanos]].
+
L' orografia del territori que travessa, des de el seu naiximent fins a Cofrents, es espectacular, destacant los Cuchillos i las Hoces del Cabriel, on se pot practicar el rafting i el piragüisme de aigües blanques en el periodo de soltes del [[pantà de Contreres]] (des de el mes de juny a agost). També senyalarem com paisages destacats els del seu afluent el [[riu Laguna]] i riera de Tejadillos, des de el seu orige en la serra de Valdemeca fins a la seua confluència ab el Cabriel. Forma la [[Laguna del Marquesado]] en el municipi del mateix nom. El recorregut entre Pajaroncillo i Cardenete, creua lo més recòndit de la [[província de Conca]], destacant el pont espectacular de la via férrea Utiel - Conca prop de la estació de [[Enguídanos]].
  
El recorregut fluvial esta propost com Lloc d'Interés Comunitari ([[LIC]]) de la Ret Natura 2000 de l'[[Unió Europea]].
+
El recorregut fluvial esta propost com Lloc d' Interés Comunitari ([[LIC]]) de la Ret Natura 2000 de la Unió Europea.
  
 
En les rodalies del riu existixen dos parages naturals: el [[Hoces del Cabriel|parc natural de las Hoces del Cabriel]], en la [[Comunitat Valenciana]], i la [[Hoces del Cabriel|reserva natural de las Hoces del Cabriel]], en [[Castella la Mancha]].
 
En les rodalies del riu existixen dos parages naturals: el [[Hoces del Cabriel|parc natural de las Hoces del Cabriel]], en la [[Comunitat Valenciana]], i la [[Hoces del Cabriel|reserva natural de las Hoces del Cabriel]], en [[Castella la Mancha]].
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
{{Traduït de|es|Río_Cabriel}}
+
* {{Traduït de|es|Río_Cabriel}}
 
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Cabriel River}}
 
  
[[Categoria:Rius d'Espanya]]
 
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
 
 
[[Categoria:Afluents del Xúquer]]
 
[[Categoria:Afluents del Xúquer]]

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: