Edició de «Burkina Faso»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
| lema_nacional =''Unité, Progrès, Justice'' ([[Idioma valencià|valencià]]: ''«Unitat, Progrés, Justícia»'') | | lema_nacional =''Unité, Progrès, Justice'' ([[Idioma valencià|valencià]]: ''«Unitat, Progrés, Justícia»'') | ||
| himne_nacional =''[[Une Seule Nuit]] '' | | himne_nacional =''[[Une Seule Nuit]] '' | ||
− | | capital =[[ | + | | capital =[[Uagadugú]] |
| capital_població =1.119.775 ([[2006]]) | | capital_població =1.119.775 ([[2006]]) | ||
| capital_coord. = 12_22_N_1_31_O_ 12°22′ N 1°31′ O | | capital_coord. = 12_22_N_1_31_O_ 12°22′ N 1°31′ O | ||
− | | ciutat_principal =[[ | + | | ciutat_principal =[[Uagadugú]] |
| festa_nacional= | | festa_nacional= | ||
| idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]] | | idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]] | ||
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
| fundació = [[Independència]] | | fundació = [[Independència]] | ||
| fundació_hites = • Fecha | | fundació_hites = • Fecha | ||
− | | fundació_dates =De [[França]]<br />[[5 | + | | fundació_dates =De [[França]]<br />[[5 de agost]] de [[1960]] |
| superfície =274.200 | | superfície =274.200 | ||
| superfície_lloc =73 | | superfície_lloc =73 | ||
Llínea 50: | Llínea 50: | ||
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]] | | membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]] | ||
| nota1 = | | nota1 = | ||
+ | |||
}} | }} | ||
− | |||
− | |||
− | Burkina Fasso s'independisa de [[França]] en [[1960]]. L'inestabilitat governamental durant les décades de [[1970]] i [[1980]] fon seguida d'eleccions multipartidaries a principis de la [[anys 1990|década de 1990]]. Varis centenars de mils de treballadors rurals emigren cada any a [[Costa | + | '''Burkina Faso''' és un país d'[[Àfrica]] occidental que llimita al noroest en [[Malí]], al nordest en [[Níger]], al sur en [[Costa de Marfil]], [[Ghana]], [[Togo]] i [[Bènin]]. Burkina Faso [[Estat sense litoral|no posseïx accés al mar]]. |
+ | |||
+ | Antigament cridat ''República de l'[[Alt Volta]] '', el país fon renomenat el [[4 d'agost]] de [[1984]] pel president [[Thomas Sankara]] a ''Burkina Faso''. El seu nom significa "la pàtria dels hòmens íntegres" en la llengua local [[mossi]] (''Burkina'' significa íntegre) i en l'atra llengua local [[dyula]] (''fasso'' es traduïx com a pàtria). | ||
+ | |||
+ | Burkina Fasso s'independisa de [[França]] en [[1960]]. L'inestabilitat governamental durant les décades de [[1970]] i [[1980]] fon seguida d'eleccions multipartidaries a principis de la [[anys 1990|década de 1990]]. Varis centenars de mils de treballadors rurals emigren cada any a [[Costa de Marfil]] i [[Ghana]] a la busca de treball. Els habitants de Burkina Fasso són denominats ''Burkinabé'' o ''Burkinabè'' ([[International Phonetic Alphabet|pronunciat]] {{IPA|[burki?N?'be?]}}). | ||
== Història == | == Història == | ||
Llínea 65: | Llínea 68: | ||
S'han trobat relíquies dels [[dogassos]] en les zones central, nort i noroest. Pero este poble abandonà la regió cap a l'any 1500 aC, per a assentar-se en els escalonats de Bandiagara. | S'han trobat relíquies dels [[dogassos]] en les zones central, nort i noroest. Pero este poble abandonà la regió cap a l'any 1500 aC, per a assentar-se en els escalonats de Bandiagara. | ||
− | En el suroest de Burkina Faso (com també en [[Costa | + | En el suroest de Burkina Faso (com també en [[Costa de Marfil]]), es troben recialles de parets elevades, pero encara no ha segut identificat el poble que les va construir. |
Durant l'[[Imperi Songhai]] entre els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], la regió ocupada per Burkina Fasso conseguí rellevància com a centre de desenroll comercial i econòmic. | Durant l'[[Imperi Songhai]] entre els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], la regió ocupada per Burkina Fasso conseguí rellevància com a centre de desenroll comercial i econòmic. | ||
Llínea 75: | Llínea 78: | ||
En la zona oest la lluita contra les forces del poderós rei Samori Ture complicava la situació, i la zona est recent acabà de poder ser ocupada pels francesos en [[1897]] despuix de diverses campanyes militars. Per a l'any [[1898]], la majoria del territori hui corresponent a Burkina Fasso havia segut conquistat encara que siga en forma nominal, sent precari el control d'unes quantes regions. La convenció firmada entre [[França]] i [[Gran Bretanya]] el [[14 de juny]] de [[1898]], permeté finalisar la disputa entre les dos potències colonials, i traçar les fronteres entre els seus territoris. Els francesos varen continuar per cinc anys una guerra de conquista contra les comunitats locals. En [[1904]] es produïx una gran reorganisació de l'imperi colonial francés en l'oest d'Àfrica, i els territoris de la conca del [[Riu Volta|Volta]] en la colònia d' ''Alt Senegal i Níger'' (en francés: ''Haut-Sénégal et Níger'') d'[[Àfrica Occidental Francesa]]. La capital de la colònia era [[Bamako]]. | En la zona oest la lluita contra les forces del poderós rei Samori Ture complicava la situació, i la zona est recent acabà de poder ser ocupada pels francesos en [[1897]] despuix de diverses campanyes militars. Per a l'any [[1898]], la majoria del territori hui corresponent a Burkina Fasso havia segut conquistat encara que siga en forma nominal, sent precari el control d'unes quantes regions. La convenció firmada entre [[França]] i [[Gran Bretanya]] el [[14 de juny]] de [[1898]], permeté finalisar la disputa entre les dos potències colonials, i traçar les fronteres entre els seus territoris. Els francesos varen continuar per cinc anys una guerra de conquista contra les comunitats locals. En [[1904]] es produïx una gran reorganisació de l'imperi colonial francés en l'oest d'Àfrica, i els territoris de la conca del [[Riu Volta|Volta]] en la colònia d' ''Alt Senegal i Níger'' (en francés: ''Haut-Sénégal et Níger'') d'[[Àfrica Occidental Francesa]]. La capital de la colònia era [[Bamako]]. | ||
− | Reclutes del territori participaren en Europa de la [[Primera Guerra Mundial]] com a part dels batallons d'[[Infanteria senegalesa]] (''Tirailleurs sénégalais''). Durant [[1915]] i [[1916]] els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de | + | Reclutes del territori participaren en Europa de la [[Primera Guerra Mundial]] com a part dels batallons d'[[Infanteria senegalesa]] (''Tirailleurs sénégalais''). Durant [[1915]] i [[1916]] els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de Malí varen ser escenari d'una molt important resistència armada al govern colonial (en lo que es va conéixer com la [[guerra de Volta-Bani]]). Finalment el govern francés conseguí sofocar l'alçament, no sense abans patir diverses derrotes i ser forçat a armar la major força expedicionària en la seua història colonial per a fer-los front. En el nort en Sahelia, els Tuareg i grups aliats de la regió de [[Dori]] també escomençaren una oposició armada. Al finalisar la [[Primera Guerra Mundial]], el [[1 de març]] de [[1919]], i davant de la possibilitat de repetició dels alçaments armats i atres consideracions econòmiques el govern colonial decidix separar el territori de Burkina Faso del d'Alt Senegal i Níger en la finalitat de reforçar la seua administració. La nova colònia és crida [[Alt Volta]] i François Charles Alexis Édouard Hesling fon el seu primer governador. Hesling comença un ambiciós programa de construcció de carreteres i promou el cultiu de cotó per a exportació. El pla de desenroll del cotó fracassà en la consegüent caiguda d'ingressos. La colònia fon desmantellada el [[5 de setembre]] de [[1932]], i el seu territori es va dividir entre Costa de Marfil, Malí i Nigèria. La major part del territori i de la població incloent les ciutats d'Ouagadougou i Bobo-Diulaso fon cedit a Costa de Marfil. |
La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]] i el [[4 de setembre]] de [[1947]] l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en [[1932]]. El [[11 de decembre]] de [[1958]], conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en [[1960]]. En [[1966]] es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en [[1978]]. | La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]] i el [[4 de setembre]] de [[1947]] l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en [[1932]]. El [[11 de decembre]] de [[1958]], conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en [[1960]]. En [[1966]] es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en [[1978]]. | ||
Llínea 116: | Llínea 119: | ||
=== Hidrografia === | === Hidrografia === | ||
− | El nom original del país (Alt Volta), es va originar en els tres rius que el travessen: el riu Mouhoun (antigament | + | El nom original del país (Alt Volta), es va originar en els tres rius que el travessen: el riu Mouhoun (antigament cridat [[Volta Negre]]), el riu Nakambé (el [[Volta Blanc]]) i el riu Nazinon (el [[Volta Roig]]). El Mouhoun, juntament en el Comoé que fluïx cap al suroest, són els únics rius que posseïxen cabal a lo llarc de tot l'any. |
Si be el [[riu Níger]] no travessa Burkina Faso, la tercera part de la superfície del país es troba en la seua conca de tributaris. Els seus [[afluent]]s (el Béli, el Gorouol, el Goudébo i el Dargol) són [[rius estacionals]], i a pesar que a soles posseïxen aigua 4 a 6 mesos per any són capaços de produir grans inundacions. | Si be el [[riu Níger]] no travessa Burkina Faso, la tercera part de la superfície del país es troba en la seua conca de tributaris. Els seus [[afluent]]s (el Béli, el Gorouol, el Goudébo i el Dargol) són [[rius estacionals]], i a pesar que a soles posseïxen aigua 4 a 6 mesos per any són capaços de produir grans inundacions. | ||
Llínea 127: | Llínea 130: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
[[File:Ouagadougou place nations unies.JPG|thumb|250px|left|<center>Ougadougou, capital de Burkina Faso</center>]] | [[File:Ouagadougou place nations unies.JPG|thumb|250px|left|<center>Ougadougou, capital de Burkina Faso</center>]] | ||
− | Burkina Faso és un dels països més pobres del món, en un ingrés brut per càpita | + | Burkina Faso és un dels països més pobres del món, en un ingrés brut per càpita de a soles 1.200 dólars anuals. Esta sifra l'ubica com la nació que fa vintisset més pobra del món, junt en atres nacions com la [[República del Congo]] i [[Taykistan]].<ref>{{cita web | título=CIA World Factbook, GDP Per Capita Rank Order | url=https://www.Cia.gov/cia/publications/factbook/rankorder/2004rank.Html }} |
</ref> El seu alt índex de creiximent poblacional junt en secor del la seua terra són factors que influïxen en forma rellevant en el seu índex de pobrea. L'[[agricultura]] representa el 32% del seu producte brut intern i dona treball al 80% de la seua població treballadora. Es destaca l'atenció del ganado, i especialment en el sur i el suroest el cultiu de [[melca]], [[mill]], [[dacsa]], [[cacauet]], [[arròs]] i [[cotó]]. | </ref> El seu alt índex de creiximent poblacional junt en secor del la seua terra són factors que influïxen en forma rellevant en el seu índex de pobrea. L'[[agricultura]] representa el 32% del seu producte brut intern i dona treball al 80% de la seua població treballadora. Es destaca l'atenció del ganado, i especialment en el sur i el suroest el cultiu de [[melca]], [[mill]], [[dacsa]], [[cacauet]], [[arròs]] i [[cotó]]. | ||
− | La falta de treball causa una molt alta taxa d'emigració: per eixemple, hi ha tres millons de persones natives de Burkina Faso que viuen en [[Costa | + | La falta de treball causa una molt alta taxa d'emigració: per eixemple, hi ha tres millons de persones natives de Burkina Faso que viuen en [[Costa de Marfil]]. D'acort en informació del Banc Central dels Estats del de l'Àfrica Occidental, estos emigrants envien per any diverses decenes de mils de millons de [[franc CFA|francs CFA]] a Burkina Faso. Des que es produí una expulsió d'immigrants de [[Ghana]] en [[1967]], esta situació ha provocat tensions en els països receptors de immigrants. La crisis més recent va ocórrer en el [[2003]] en [[Costa de Marfil]], i donà lloc a la tornada de 300.000 emigrants. |
Una gran proporció de l'activitat econòmica del país esta finançada per ajuda internacional. | Una gran proporció de l'activitat econòmica del país esta finançada per ajuda internacional. | ||
Llínea 155: | Llínea 158: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Listaref}} | {{Listaref}} | ||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | * [http://www.thomassankara.net/wiki/ Burkina Faso Wikipedia] (en francés) | |
+ | * [http://www.helge.at/photos/burkina2003/ Fotos de Burkina Faso] | ||
+ | * [http://marchecyber.com/ Propietats immobiliàries Burkina Faso] | ||
{{Països d'Àfrica}} | {{Països d'Àfrica}} | ||
+ | |||
+ | {{Traduït de|es|Burkina_Faso}} | ||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Àfrica]] | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | ||
− |