Edició de «Big Band»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Bergen Big Band 1.jpg|thumb|Big Band de Bergen ( | + | [[Archiu:Bergen Big Band 1.jpg|thumb|Big Band de Bergen (Noruega)]] |
| − | Una '''Big Band''' és una agrupació musical pròpia de la música de [[jazz]], que es va popularisar en l'época dorada del ''swing'' (les | + | Una '''Big Band''' és una agrupació musical pròpia de la música de [[jazz]], que es va popularisar en l'época dorada del ''swing'' (les décades dels 30 i 40 del [[sigle XX]]). |
| − | El seu nom prové de l' | + | El seu nom prové de l'anglés i lliteralment significa 'gran banda'. Atres noms que s'utilisen són ''jazz band'', ''stage band'' o ''jazz orchestra''. Encara que s'usa poc, el terme valencià més apropiat seria ''orquesta de jazz''. |
| − | La ''big band'' típica està composta aproximadament per una quinzena de músics i conté | + | La ''big band'' típica està composta aproximadament per una quinzena de músics i conté saxos, trompetes, trombons i secció rítmica (habitualment piano, contrabaix i bateria). |
Les ''big band'' dels anys del ''swing'' se classifiquen habitualment en ''swing bands'' o ''hot bands'' (que destaquen els aspectes rítmics i la improvisació dels solistes, com les de Count Basie i Duke Ellington), i les ''sweet bands'' (que reduïxen els aspectes característics de les anteriors, com les orquestres de Benny Goodman, Glenn Miller, Freddy Martin i Guy Lombardo). | Les ''big band'' dels anys del ''swing'' se classifiquen habitualment en ''swing bands'' o ''hot bands'' (que destaquen els aspectes rítmics i la improvisació dels solistes, com les de Count Basie i Duke Ellington), i les ''sweet bands'' (que reduïxen els aspectes característics de les anteriors, com les orquestres de Benny Goodman, Glenn Miller, Freddy Martin i Guy Lombardo). | ||