Edició de «Benjamin Franklin»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Fon promogut a director general de [[correus]] per a les colónies britàniques en [[1753]], havent segut [[mestre de postes]] de Filadèlfia durant molts anys, i açò li va permetre establir la primera ret nacional de comunicacions. Durant la Revolució, es va convertir en el primer general de correus dels [[Estats Units]]. Ell era actiu en assunts de la comunitat, de política colonial i de l'Estat, aixina com assunts nacionals i internacionals. De [[1785]] a [[1788]], va servir com a governador de Pennsilvània. Al principi posseïa i tractava en [[Esclau|esclaus]], pero a partir de la década de [[1750]], es va opondre a l'[[esclavitut]] des d'una perspectiva econòmica i es va convertir en un dels abolicionistes més destacats. | Fon promogut a director general de [[correus]] per a les colónies britàniques en [[1753]], havent segut [[mestre de postes]] de Filadèlfia durant molts anys, i açò li va permetre establir la primera ret nacional de comunicacions. Durant la Revolució, es va convertir en el primer general de correus dels [[Estats Units]]. Ell era actiu en assunts de la comunitat, de política colonial i de l'Estat, aixina com assunts nacionals i internacionals. De [[1785]] a [[1788]], va servir com a governador de Pennsilvània. Al principi posseïa i tractava en [[Esclau|esclaus]], pero a partir de la década de [[1750]], es va opondre a l'[[esclavitut]] des d'una perspectiva econòmica i es va convertir en un dels abolicionistes més destacats. | ||
| − | La seua vida colorida i llegat de guanys científics i polítics, i el seu estatus com un dels Pares Fundadors més influents d'Amèrica han vist Franklin honrat més de dos sigles despuix de la seua mort en acunyament i el billet de 100 dòlars ($ 100), bucs de guerra i els noms de moltes ciutats, institucions educatives i corporacions, aixina com innumerables referències culturals. | + | La seua vida colorida i llegat de guanys científics i polítics, i el seu estatus com un dels Pares Fundadors més influents d'Amèrica han vist Franklin honrat més de dos sigles despuix de la seua mort en acunyament i el billet de 100 dòlars ($ 100), bucs de guerra i els noms de moltes ciutats, institucions educatives i corporacions, aixina com innumerables referències culturals. |
== Cites == | == Cites == | ||