Edició de «Benjamin Franklin»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{Biografia|
 
−
| nom = Benjamin Franklin
 
−
| image =
 
−
| peu =
 
−
| nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]]
 
−
| ocupació = Polític, científic i inventor.
 
−
| data_naix = [[17 de giner]] de [[1706]] 
 
−
| lloc_naix = [[Boston]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]]
 
−
| data_mort = [[17 d'abril]] de [[1790]]
 
−
| lloc_mort = [[Filadèlfia]], [[Pensilvània]], [[Estats Units]]
 
−
}}
 
 
'''Benjamin Franklin''' ([[Boston]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]], [[17 de giner]] de [[1706]] - † [[Filadèlfia]], [[Pensilvània]], [[Estats Units]], [[17 d'abril]] de [[1790]]) fon un polític, erudit, científic i inventor nortamericà. És considerat un dels Pares fundadors dels Estats Units.
 
'''Benjamin Franklin''' ([[Boston]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]], [[17 de giner]] de [[1706]] - † [[Filadèlfia]], [[Pensilvània]], [[Estats Units]], [[17 d'abril]] de [[1790]]) fon un polític, erudit, científic i inventor nortamericà. És considerat un dels Pares fundadors dels Estats Units.
  
−
== Biografia ==
+
(Secció per completar)
−
 
 
−
Franklin guanyà el títul de «El Primer Nortamericà» («The First American») per la seua primerenca i infatigable campanya per l'unitat colonial, inicialment com a autor i portaveu en Londres per a vàries colónies. Com el primer embaixador dels Estats Units en França, eixemplificà a la naixent nació americana. Franklin fon fonamental en la definició del [[ethos]] americà com un matrimoni dels valors pràctics d'aforro, treball dur, educació, esperit comunitari, institucions autogovernades i oposició a l'autoritarisme polític i religiós, en els valors científics i tolerants de l'[[Ilustració]]. En paraules de l'historiador [[Henry Steele Commager]], «En un Franklin es podien fusionar les virtuts del puritanisme sense els seus defectes, l'allumenament de l'Ilustració sense la seua calor». Per a [[Walter Isaacson]], açò fa de Franklin «El més consumat americà de la seua edat i el més influent en inventar el tipo de societat en la que els Estats Units es convertiria».
 
−
 
 
−
Franklin es va convertir en un exitós editor de periòdics i impressor en Filadèlfia, la ciutat líder en les colónies, publicant la «Gasseta de Pennsilvània» («Pennsylvania Gazette») a l'edat de 23 anys. Es feu ric publicant este periòdic i també el «Almanac del pobre Richard», del que ell era autor baix el seudònim de ''Richard Saunders''. Despuix de l'any [[1767]], fon associat en el «Pennsylvania Chronicle», un periòdic que era conegut pels seus sentiments revolucionaris i crítiques cap a la política britànica.
 
−
 
 
−
Com a científic, fon una figura important en l'Ilustració nortamericana i l'història de la física pels seus descobriments i teories sobre l'electricitat. Com a inventor, és conegut pel [[parallamps]], les lents bifocals, l'harmònica de cristal i l'estufa Franklin, entre atres invents.
 
−
 
 
−
Fundà moltes organisacions cíviques, incloent la Companyia de la Biblioteca de Filadèlfia, el primer departament de bombers de Filadèlfia i fon pioner i el primer president de l'Acadèmia i Colege de Filadèlfia, que obrí les seues portes en [[1751]] i més tart es va convertir en l'[[Universitat de Pennsilvània]].
 
−
 
 
−
Organisà i fon el primer secretari de la Societat Filosòfica Nortamericana i fon elegit president en [[1769]]. Franklin es va convertir en un héroe nacional en Amèrica com a agent de vàries colónies quan va encapçalar un esforç en Londres per a que el Parlament de Gran Bretanya derogara l'impopular llei del timbre. Un diplomàtic consumat, fon admirat extensament entre els francesos com a ministre en París i era una figura important en el desenroll de relacions positives franc-americanes. Els seus esforços varen resultar vitals per a la [[Revolució Nortamericana]] en assegurar els enviaments de municions crucials des de França.
 
−
 
 
−
Fon promogut a director general de [[correus]] per a les colónies britàniques en [[1753]], havent segut [[mestre de postes]] de Filadèlfia durant molts anys, i açò li va permetre establir la primera ret nacional de comunicacions. Durant la Revolució, es va convertir en el primer general de correus dels [[Estats Units]]. Ell era actiu en assunts de la comunitat, de política colonial i de l'Estat, aixina com assunts nacionals i internacionals. De [[1785]] a [[1788]], va servir com a governador de Pennsilvània. Al principi posseïa i tractava en [[Esclau|esclaus]], pero a partir de la década de [[1750]], es va opondre a l'[[esclavitut]] des d'una perspectiva econòmica i es va convertir en un dels abolicionistes més destacats.
 
−
 
 
−
La seua vida colorida i llegat de guanys científics i polítics, i el seu estatus com un dels Pares Fundadors més influents d'Amèrica han vist Franklin honrat més de dos sigles despuix de la seua mort en acunyament i el billet de 100 dòlars ($ 100), bucs de guerra i els noms de moltes ciutats, institucions educatives i corporacions, aixina com innumerables referències culturals.
 
−
 
 
−
== Cites ==
 
−
 
 
−
Benjamin Franklin té frases que s'han fet molt populars per la seua transcendència:
 
−
 
 
−
{{Cita|No canvies la salut per la riquea, ni la llibertat pel poder.}}
 
−
 
 
−
{{Cita|El camí cap a la riquea depén fonamentalment de dos paraules: treball i aforro.}}
 
−
 
 
−
{{Cita|Trucs i traïció són pràctiques dels necis que no tenen cervell suficient per a ser honests.}}
 
−
 
 
−
{{Cita|Les tres coses més difícils d'esta vida son: guardar un secret, perdonar un agravi i aprofitar el temps.}}
 
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Benjamin_Franklin»