Edició de «Beneixama»

{{Infobox_pobles
|image_país = [[File:Localització de l'Alt Vinalopó respecte del País Valencià.png      |165px]]
|image_província = [[File:Benejama-Mapa del Alto Vinalopó.svg|165px]]
|nom = Beneixama
|image_escut = [[File:Escut de Beneixama.svg|65px]]
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província d'Alacant]]
|comarca = [[L'Alt Vinalopó]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Villena]]
|coor = 38°42′0″N 0°46′2″O
|superfície = 34,89 km²
|altitut = 592 msnm
|població = 1.707 (2021)
|densitat = 51,91 hab./km²
|gentilici = beneixamenc, beneixamenca.
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 03460
|festes = 
|alcalde = Amparo Barceló Segura ([[PSPV]])
|web = [https://beneixama.es Web oficial de Beneixama]
|notes = 
}}
'''Beneixama''' (en [[castellà]] ''Benejama''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en l'interior de la [[província d'Alacant]], en la [[comarca]] de [[Alt Vinalopó|l'Alt Vinalopó]], subcomarca de la [[Vall de Biar]].

== Toponímia ==
No hi ha un estudi sério i rigorós sobre l'orige del topònim Beneixama, encara que és clarament [[idioma àrap|àrap]]. [[Joan Coromines]] i [[Carmen Barceló]] coincidixen que provablement procedixca de بني الشحمي (''banī aŝ-Ŝaḩmī'') o بن الشحمي  (''ben aŝ-Ŝaḩmī''), que significaria "fill(s) de les terres fèrtils".<ref>{{cita web|url=http://www.beneixama.es/webs/historia_2.htm|título=Beneixama en els seus orígens. Época antiga i sigles migevals|obra=Ajuntament de Beneixama|fechaacceso=1 de febrer de 2010|idioma=español}}</ref>

== Geografia ==
Al nort del terme, servint de frontera natural en [[Fontanars dels Alforins]], s'alça la [[Serra de Beneixama]], en altures que superen els 900 m, destacant el pic de l'Ascensió (1.004 m) i el del Carrascalet (955 m). Esta part del terme és de sol pedregós, cobert per [[pi]]ns, algunes [[carrasca|carrasques]] i principalment [[matoll]].<ref name=beneenci/> de la serra cap al sur es desenrolla un piedemonte cobert de [[olivera|oliveres]], [[armeler]]s i alguna [[raïm|vinya]], que acaba en la Vega del [[riu Vinalopó]], a on es troben les millors terres de cultiu i s'assenta la població.<ref name=beneenci/>

Encara que per motius històrics i llingüístics alguns sectors de la població promouen l'inclusió de Beneixama en la comarca de la [[Foya d'Alcoy]], geogràficament pertany a l'[[Alt Vinalopó]], com reconeix la [[Generalitat Valenciana]] en el seu [[comarques de la Comunitat Valenciana|proposta de comarcalisació]].

<center>
''Localitats llimítrofes''
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse;" width="60%" align="center"
|-
| width="35%" align="center"|&nbsp;
| width="30%" align="center"|'''Nort:''' [[Fontanars dels Alforins]]
| width="35%" align="center"|&nbsp;
|-
| width="35%" align="center"|'''Oest:''' [[El Campet de Mirra]]
| width="30%" align="center"|'''Beneixama'''
| width="35%" align="center"|'''Est:''' [[Banyeres]]
|-
| width="35%" align="center"|&nbsp;
| width="30%" align="center"|'''Sur:''' [[Biar]]
| width="35%" align="center"|&nbsp;
|}
</center>

==== Barris i pedanies ====
En el terme municipal de Beneixama es troba també el núcleu de població de '''[[El Salse]] '''.

== Història ==
[[Image:Iqlim Bilyana sXII.JPG|thumb|250px|Extensió aproximada del ''[[iqlim]] '' de [[Bilyana]] (Villena) en el [[sigle XII]].]]
La primera senyal de població es troba en el jaciment [[neolític]] del ''Molí Roig''. Hi ha restos d'un possible poblat de l'[[Edat de Bronze]] en el ''Blanquinal'', i es varen trobar troballes d'época romana en ''Casa Baltasar.<ref name=beneenci/>

La vila actual té els seus orígens en una antiga [[alqueria]] musulmana pertanyent primer al terme de [[Almizra]] ([[1258]]) i despuix al de [[Biar]].<ref name=beneenci/> Fon integrada en la [[Corona d'Aragó]] pel rei [[Jaume I]] a través del pacte de l'any [[1245]]. En [[1248]] es menciona a Beneixama en el [[Llibre del Repartiment]] indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En [[1276]], el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el [[sigle XV]] es va vore molt afectada per les guerres en el [[Regne de Castella]]. En l'any [[1448]], el rei [[Alfons el Magnànim]] li va otorgar el títul de vila. 

En el [[sigle XVII]], es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la [[Guerra de Successió espanyola|Guerra de Successió]]. 

En l'any [[1777]] conseguix l'independència eclesiàstica de [[Biar]] i el [[14 de decembre]] de [[1795]] l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,<ref name=beneenci/> per decret de [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]]. 

El nou municipi incloïa a [[El Campet de Mirra]] i [[La Canyada (Alacant)|La Canyada]], que van ser segregats de Beneixama en [[1836]].<ref name=beneenci>{{cita llibre |editorial= Editorial Prensa Valenciana|editor= |otros= |título= Gran Enciclopèdia Temàtica de la Comunitat Valenciana|año= 2009|volumen = Geografia|capítul = Beneixama}}</ref>

== Demografia ==
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2021]], conta en una població de 1.707 habitants.

El primer cens oficial de Beneixama, en l'any [[1857]], donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en [[1887]] i a 2.534 en [[1910]]. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a [[Villena]] i [[Alacant]], que a soles va començar a principis del [[sigle XXI]].<ref name=beneenci/>

{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|
Evolució demogràfica de Beneixama<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
|-
! !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2018]] 
|-
| Població || align=center| 2.529 || align=center| 2.622 || align=center| 2.328 || align=center| 2.197 || align=center| 2.073 || align=center| 2.183 || align=center| 2.252 || align=center| 2.078 || align=center| 1.895 || align=center| 1.866 || align=center| 1.795  || align=center| 1.802 || align=center| 1.828 || align=center| 1.703
|}

== Economia ==
[[Image:Beneixama vinyers.JPG|thumb|250px|Vinyes de Beneixama, en el núcleu urbà al final, presidit per la seua iglésia.]]
L'[[agricultura]] contínua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En l'any [[1908]] els principals productes agrícoles eren [[blat]], [[ordi]], [[avena]], [[dacsa]], [[ségol]], [[hortalices]], [[oli]] i [[vi]].<ref>{{cita llibre |otros= |título= Guia pràctica d'Alacant i el seu provincia|url= http://es.wikisource.org/wiki/Gu%C3%ADa_pr%C3%A1ctica_de_Alicante_y_su_provincia/Villena|formato= html|fechaacceso= 7 de febrer de 2010|edición= 1ª|fecha= 1908|editorial=Guías Arc |ubicación= Madrit|idioma=espanyol |capítulo= Villena|}}</ref> La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i el restant de secà.<ref name=beneenci/> 

L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del [[riu Vinalopó]] servia ya a mitat del [[sigle XIX]] per a moure un molí de paper, cinc d'[[oli]] i cinc de [[farina]], ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el [[sigle XX]], al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.<ref name=beneenci/>

== Patrimoni ==
[[File:Beneixama. Torre Talaia 1.JPG|thumb|259px|Torre Talaia]]
* '''Torre Talaia'''. Data del [[sigle XII]] o [[sigle XIII|XIII]]. Només s'observen restes d'edificació fins als 4 m d'altura, per lo que es desconeix l'altura real que va poder tindre. És de planta quadrada en 10 m de costat. En el costat sur hi ha un buit esgarrat fins al sol, provablement la porta original. Fon declarada [[Bé d'Interés Cultural]] en [[1985]].<ref name=atalaya>{{cita web |url= http://www.Cult.Gva.es/dgpa/documentació/intern/813.pdf|formato=pdf|título= Torre Atalaya|obra= Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià|fechaacceso=12 d'agost del 2009 |autor= |fecha= |editor= |idioma= espanyol|cita= }}</ref>

* '''Torre del ''Negret'''''. Situada en terreny pla, fon provablement exenta en un principi, encara que hui està integrada en atres edificacions de caràcter agrícola i residencial. És una peça prismàtica d'uns 10 m de costat, l'altura de la qual està possiblement retallada respecte a l'original. La coberta és hui a dos aigües i l'interior està molt alterat. Fon declarada Be d'Interés Cultural en 1985.<ref name=negret>{{cita web |url= http://www.cult.gva.es/dgpa/documentacion/interno/814.pdf|formato=pdf|título= Torre Negret|obra= Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià|fechaacceso=12 d'agost del 2009 |autor= |fecha= |editor= |idioma= espanyol|cita= }}</ref>

* '''[[Iglésia de Sant Joan Batiste (Beneixama)|Iglésia de Sant Joan Batiste]] '''. D'estil neoclàssic, es va inaugurar en 1841. Té dos campanars bessons i una cúpula central de teula blava. La seua construcció fon promoguda per [[Miguel Payá i Rico]] i es va construir en ajuda de tota la població.

* '''[[ermita de la Divina Aurora]] ''': Es va alçar en el [[sigle XVIII]] sobre l'antiga iglésia parroquial. Conté l'image de la patrona de '''Beneixama''' i es va restaurar recentment.

* '''[[ermita de Sant Isidre de Beneixama]] ''': de mitan [[sigle XX]], no té un alt valor arquitectònic, pero està situada en un parage en vista panoràmiques a tota la vall de Beneixama.

== Urbanisme ==
El núcleu urbà de '''Beneixama''' va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (''carrer de la Séquia'', posteriorment ''Cardenal Payá''), on es trobava la primera iglésia parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en [[1777]].<ref name=beneenci/> 

El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (''carrer Major'', ''carrer Nou'', ''Santa Peronella'') i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Iglésia, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat. 

La carretera [[CV-81]], construïda cap a [[1870]] es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.<ref name=beneenci/>

== Cultura ==
=== Museus ===
* '''Museu Poeta Pastor Aicart''': Dedicat a la memòria del poeta local [[Joan Batiste Pastor Aicart]].<ref name=beneenci/>

* '''Museu Etnogràfic'''. Un antic Llavador, a on es mostra al públic objectes antics d'us quotidià.

== Festes ==
* '''Festes Patronals'''. Celebra estes festes a partir del [[6 de setembre]] en honor de la Divina Aurora. Tenen lloc entrades de [[Moros i Cristians]] i en elles participen més de 60 bandes de música.

* '''Festa de [[Sant Antoni Abat]]'''. Al voltant dels dies 20 i 21 de giner se celebra la festivitat d'este Sant. El dia 20 a la vesprada fan una subasta i el dia 21, al matí, la bendició d'animals en el repartiment de bambes dolços. I a la nit, es repartixen entrepans de derivat del porc, en una foguera en el centre de la plaça de l'Iglésia.

* '''Festa de Sant Isidre Llaurador'''. Al voltant del 15 de maig (fi de de semana pròxim) es celebra en la zona de la Talaeta activitats en honor a Sant Isidre i la Comparsa de Llauradors.
* '''Festa de Sant Joan Batiste'''. Festa dedicada al patró de Beneixama [[Sant Joan Batiste]], els dies 23 i 24 de juny. El dia 23 es Du a terme la nominació de capitans per a les Festes de Moros i Cristians.

== Política ==
Les municipals del [[2007]] van donar 4 regidors al [[PP]], 3 al [[PSPV-PSOE]] i 2 a [[AEJPB]].
{{Alcaldes_Espanya
   | Alcalde_1 = Manuel Aynat Juan
   | Partit_1 = [[Unió de Centre Democràtic (Espanya)|UCD]]
   | Alcalde_2 = Juan Isard Sanjuán
   | Partit_2 = [[CDS]]
   | Alcalde_3 = José Payá Valdés
   | Partit_3 = [[AP]]
   | Alcalde_4 = Manuel Felipe Sánchez Sandaza
   | Partit_4 = [[PSOE]]
   | Alcalde_5 = Vicente Payá Gràcia
   | Partit_5 = [[PSOE]]
   | Alcalde_6 = Antonio Teodoro Valdés Vidal 
   | Partit_6 = [[PP]]
   | Alcalde_7 = Antonio Teodoro Valdés Vidal
   | Partit_7 = [[PP]]
   | Alcalde_8= Amparo Barceló Segura
   | Partit_8 = [[PSOE]]
}}

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]

== Referències ==
{{listaref}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Beneixama}}
* [https://www.beneixama.es Ajuntament de Beneixama]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu [https://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias consentiment].

{{Municipis de L'Alt Vinalopó}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]