Edició de «Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | |||
− | |||
[[File:Mare de Déu dels Desemparats P1130833.jpg|thumb|rigth|300px|Image de la Basilica de la Mare de Deu en la Seu al costat, en la plaça de la Verge]] | [[File:Mare de Déu dels Desemparats P1130833.jpg|thumb|rigth|300px|Image de la Basilica de la Mare de Deu en la Seu al costat, en la plaça de la Verge]] | ||
La '''Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats''' és una de les 12 basíliques que hi ha repartides per tota la [[Comunitat Valenciana]]. | La '''Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats''' és una de les 12 basíliques que hi ha repartides per tota la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
− | D'entre totes, destaca esta, la de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], per ser el santuari de la patrona de [[Valéncia]] i de tot lo [[Regne de Valéncia]]. Ostenta la dignitat basilical mercé al breu pontifici firmat pel [[Papa]] [[ | + | D'entre totes, destaca esta, la de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], per ser el santuari de la patrona de [[Valéncia]] i de tot lo [[Regne de Valéncia]]. Ostenta la dignitat basilical mercé al breu pontifici firmat pel [[Papa]] [[Pius XII]] el 21 d'[[abril]] de [[1948]]. |
És el temple per antonomàsia al que comunament mos referim els valencians quan diem la [[Basílica|basílica]]. Originàriament el vocable grec ''basiliké stoa'' designava la sèu administrativa del juge ''Archon Basileus''; també una estància règia, palau o casa ..digna d'un rei. | És el temple per antonomàsia al que comunament mos referim els valencians quan diem la [[Basílica|basílica]]. Originàriament el vocable grec ''basiliké stoa'' designava la sèu administrativa del juge ''Archon Basileus''; també una estància règia, palau o casa ..digna d'un rei. | ||
Llínea 15: | Llínea 13: | ||
La basílica de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] esta fonamentada sobre l'enllosat del [[fòrum romà]], forma junt en la seua plaça el punt neuràlgic de la [[Valéncia|ciutat]]. | La basílica de la [[Mare de Deu dels Desamparats]] esta fonamentada sobre l'enllosat del [[fòrum romà]], forma junt en la seua plaça el punt neuràlgic de la [[Valéncia|ciutat]]. | ||
− | Arquitectònicament és una peça trapezoidal construïda tota ella en un esplèndit barroc grecorromà entre els anys [[1652]]-[[1667]]. L'espai central ovalat guarda, devall la volta pintada al fresc per [[Palomino]], la singular image gòtica de la Mare de Deu dels Desamparats. Esta magnífica talla en fusta i maçoneria és com un llibre obert | + | Arquitectònicament és una peça trapezoidal construïda tota ella en un esplèndit barroc grecorromà entre els anys [[1652]]-[[1667]]. L'espai central ovalat guarda, devall la volta pintada al fresc per [[Palomino]], la singular image gòtica de la Mare de Deu dels Desamparats. Esta magnífica talla en fusta i maçoneria és com un llibre obert on queda escrita, a manera de pregària, la nostra història local i personal; per això s'ha convertit en un dels signes d'identitat del nostre poble. |
==Atres basíliques valencianes== | ==Atres basíliques valencianes== | ||
Llínea 22: | Llínea 20: | ||
En la ciutat de [[Valéncia]] existixen també atres temples en esta distinció la [[Real Capella de la Mare de Deu dels Desamparats]] i l'[[Iglésia de Sant Vicent Ferrer|iglésia Conventual de Sant Vicent Ferrer]]. En la mateixa archidiòcesis, l'[[Iglésia Colegial de Xàtiva|iglésia Colegial de Xàtiva]] i la [[Iglésia Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí|Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí]]. En la diòcesis segobricense estan decorades en el títul i privilegis de basílica, l'[[Ermitori de la Mare de Deu del Lledó]] de [[Castelló]] i l'iglésia sepulcral de [[Iglésia de Sant Pascual de Vilarreal|San Pascual en Vilarreal]]. En l'oriolana, és també basílica la [[Iglésia de l'Assunció d'Elig|Parroquial de l'Assunció d'Elig]]. Dins dels nostres llímits civils, pero pertanyent a la diòcesis de Tortosa, ho és l'[[Iglésia Archiprestal de Santa Maria de Morella]]. | En la ciutat de [[Valéncia]] existixen també atres temples en esta distinció la [[Real Capella de la Mare de Deu dels Desamparats]] i l'[[Iglésia de Sant Vicent Ferrer|iglésia Conventual de Sant Vicent Ferrer]]. En la mateixa archidiòcesis, l'[[Iglésia Colegial de Xàtiva|iglésia Colegial de Xàtiva]] i la [[Iglésia Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí|Parroquial de Sant Jaume d'Algemesí]]. En la diòcesis segobricense estan decorades en el títul i privilegis de basílica, l'[[Ermitori de la Mare de Deu del Lledó]] de [[Castelló]] i l'iglésia sepulcral de [[Iglésia de Sant Pascual de Vilarreal|San Pascual en Vilarreal]]. En l'oriolana, és també basílica la [[Iglésia de l'Assunció d'Elig|Parroquial de l'Assunció d'Elig]]. Dins dels nostres llímits civils, pero pertanyent a la diòcesis de Tortosa, ho és l'[[Iglésia Archiprestal de Santa Maria de Morella]]. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
{{Monuments de Valéncia}} | {{Monuments de Valéncia}} | ||
Llínea 50: | Llínea 27: | ||
[[Categoria:Arquitectura valenciana]] | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
[[Categoria:Religió]] | [[Categoria:Religió]] | ||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Basíliques de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Basíliques de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]] | ||
− | |||
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] |