Edició de «Basílica de Santa Maria d'Elig»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | + | L'Archiprestal i Insigne '''Basílica de Santa Maria''' o Iglésia Archiprestal de La nostra Senyora de l'Asunció, està ubicada en la plaça del Congrés Eucarístic de la ciutat d'[[Elig]] ([[Comunitat Valenciana]], Espanya) i construïda en estil barroc entre [[1672]] i [[1784]] i en ella varen participar varis arquitectes entre els que es trobava el castellonenc Jaime Bort i Meliá, autor de la frontera barroca de la catedral de [[Múrcia]]. | |
− | + | Les obres es varen iniciar en 1672 baix la direcció de Francisco Vert, succeint-li Pedro Quintana i Ferrán Fouquet. És un bon eixemple del barroc espanyol. | |
− | |||
− | Les obres es varen iniciar en | ||
Este edifici presenta distints estils arquitectònics, des del [[barroc]] italianisant de la portada principal, el [[rococó]] de les atres portades i la girola, el [[neoclàssic]] de l'interior, fins a les reminiscències migevals. | Este edifici presenta distints estils arquitectònics, des del [[barroc]] italianisant de la portada principal, el [[rococó]] de les atres portades i la girola, el [[neoclàssic]] de l'interior, fins a les reminiscències migevals. | ||
Llínea 11: | Llínea 9: | ||
== Història == | == Història == | ||
− | Varis edificis religiosos s'han succeït en el mateix solar que actualment ocupa l'Iglésia de Santa Maria. El més antic és la mesquita de la ciutat musulmana consagrada a l'Asunció de Maria per orde de [[Jaume I]] el Conquistador, en | + | Varis edificis religiosos s'han succeït en el mateix solar que actualment ocupa l'Iglésia de Santa Maria. El més antic és la mesquita de la ciutat musulmana consagrada a l'Asunció de Maria per orde de [[Jaume I]] el Conquistador, en 1265 despuix d'entrar en la ciutat. Dita consagració va ser portada a efecte per Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona que acompanyava a les tropes del monarca aragonés. |
− | La mesquita transformada en iglésia cristiana es va mantindre en peu, fins a | + | La mesquita transformada en iglésia cristiana es va mantindre en peu, fins a 1334 en que va ser derrocada i alçat un nou temple d'estil [[gòtic]] i planta de creu que va existir fins a 1492. Entre 1492 i 1566 es va alçar la tercera de les iglésies de Santa Maria. Les seues dimensions devien ser alguna cosa menors que les de l'edifici actual ya que ocupava, aproximadament, la nau central de l'iglésia que hui coneixem. El seu altar major estava dedicat a la Verge Maria i contava en diverses capelles laterals en les que es trobaven els soterraments d'algunes famílies ilicitanes. |
− | En | + | En 1672, a causa dels forts i continus arruixades que varen caure sobre [[Elig]] i la seua comarca durant varis mesos, el temple de Santa Maria es va vore sériament afectat i es varen detectar solsides de sellars en l'interior de l'edifici. Consultat l'arquitecte Francesc Vert, va sugerir el tancament, l'enderrocament i la construcció d'un atre temple de nova planta. |
− | == | + | == Enllaços externs == |
− | |||
− | |||
− | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica_Menor_de_Santa_Mar%C3%ADa_de_Elche] | |
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Religió]] | [[Categoria:Religió]] |