Edició de «Basílica»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''Basílica''' del [[grec]] ''basiliké stoa'' | + | '''Basílica''' del [[grec]] ''basiliké stoa'' En el seu orige, el vocable grec dessignava la seu administrativa del juge Archon Basileus; també una estada règia, palau o casa ... digna d'un rei. El vocable ha anat evolucionant a la seua actual accepció. |
− | Varen ser els romans els que varen estendre esta accepció primitiva a aquells edificis públics que feyen servir indistintament com a tribunal o com a lloc de reunió i contractació, a l'estil del que serien sigles | + | Varen ser els romans els que varen estendre esta accepció primitiva a aquells edificis públics que feyen servir indistintament com a tribunal o com a lloc de reunió i contractació, a l'estil del que serien sigles després les llonges medievals. |
==Arquitectura== | ==Arquitectura== | ||
Llínea 9: | Llínea 9: | ||
==Creiximent de les basíliques== | ==Creiximent de les basíliques== | ||
− | En el | + | En el s.IV, en l'adveniment de la [[Pau Constantina|pau Constantina]], l'Església rep, per donació imperial, alguns d'estos recints socio-comercials que adaptarà fàcilment per al seu us llitúrgic. |
El primer d'ells, el [[Palau dels Laterani|palau dels Laterani]], en Roma, a on s'ubica encara hui el [[patriarchum]] i la basílica que és mare i cap de totes les iglésies de l'Urbs i de l'orbe. | El primer d'ells, el [[Palau dels Laterani|palau dels Laterani]], en Roma, a on s'ubica encara hui el [[patriarchum]] i la basílica que és mare i cap de totes les iglésies de l'Urbs i de l'orbe. | ||
Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Junt en ella i en la mateixa ciutat, les basíliques més importants es construiran de planta sobre memorials cristians: [[Sant Pere]] en el [[Vaticà]], [[Sant Pau Extramurs]] i [[Santa Maria la Major]] en l'Esquilino. Són els temples Majors de la cristiandat. Es denominen Patriarcals i representen en occident a les quatre primeres iglésies fundades fora de [[Jerusalem]]: [[Roma]], [[Costantinoble]], [[Aleixandria]] i [[Antioquia]]. Tenen grans indulgències, privilegis com pereixemple l'altar i tro papal. | Junt en ella i en la mateixa ciutat, les basíliques més importants es construiran de planta sobre memorials cristians: [[Sant Pere]] en el [[Vaticà]], [[Sant Pau Extramurs]] i [[Santa Maria la Major]] en l'Esquilino. Són els temples Majors de la cristiandat. Es denominen Patriarcals i representen en occident a les quatre primeres iglésies fundades fora de [[Jerusalem]]: [[Roma]], [[Costantinoble]], [[Aleixandria]] i [[Antioquia]]. Tenen grans indulgències, privilegis com pereixemple l'altar i tro papal. | ||
− | Per a respectar esta prelatura, les atres basíliques reben sempre el títul de menors. Cap iglésia pot ser honrada en este títul, a no ser per concessió pontifícia o per costum immemorial. Justament per açò últim es considera com a basíliques a les antigues grans catedrals. Atres seus més recents, ho han solicitat com a signe de comunió eclesial en el | + | Per a respectar esta prelatura, les atres basíliques reben sempre el títul de menors. Cap iglésia pot ser honrada en este títul, a no ser per concessió pontifícia o per costum immemorial. Justament per açò últim es considera com a basíliques a les antigues grans catedrals. Atres seus més recents, ho han solicitat com a signe de comunió eclesial en el bisbe de Roma, Patriarca d'Occident. |
La Santa Seu otorga a perpetuïtat esta distinció, en la solicitut prèvia del bisbe del lloc, tenint en conte la rellevància històrica, magnificència artística i importància per la devoció del temple en qüestió. | La Santa Seu otorga a perpetuïtat esta distinció, en la solicitut prèvia del bisbe del lloc, tenint en conte la rellevància històrica, magnificència artística i importància per la devoció del temple en qüestió. | ||
Llínea 28: | Llínea 28: | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
− | *[http://www.basilicadesamparados.org | + | *[http://www.basilicadesamparados.org/indice.htm Basilisa de la Mare de Deu dels Desamparats] |
− | [[Categoria | + | [[Categoria.Religió]][[Categoria:Cultura]] |
− | [[Categoria:Cultura | ||
− | |||
− |