Edició de «Atoló»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 16: Llínea 16:
  
 
== Distribució i tamany ==
 
== Distribució i tamany ==
La major part dels principals atolons del món estan en l'oceà Pacífic (en concentracions en el [[archipèlec Tuamotu]], les [[illes Carolinas]], [[illes Marshall|Marshall]], [[illes de la Mar de Coral|Mar de Coral]], i els grups d'illa de Kiribati i Tuvalu) i [[oceà Índic]] (els atolons de les [[Maldives]], les illes [[Laquedivas]], el [[archipèlec de Chagos]] i les illes externes de les [[Seichelles]]). El [[oceà Atlàntic]] té el [[atoló de les Roques]] ubicat en [[Brasil]]. En el Carip, que pot considerar-se com una prolongació de l'Atlàntic, s'ubiquen huit atolons a l'est de Nicaragua que pertanyen al departament colombià de Sant Andrés i Providència. També Veneçuela posseïx numeroses illes coralines i l'archipèlec dels Roques constituïx un extens atoló el relleu del qual d'orige volcànic ha vengut afonant-se fins a a soles deixar vestigis rocosos, precisament en l'illa més oriental, el Gran Roque.<ref>[http://www.wikimapia.org/#lat=11.8535752&lon=-66.7553329&z=11&l=3&m=b Archipiélago de Los Roques, Venezuela.]</ref>  
+
La major part dels principals atolons del món estan en l'oceà Pacífic (en concentracions en el [[archipèlec Tuamotu]], les [[illes Carolinas]], [[illes Marshall|Marshall]], [[illes de la Mar de Coral|Mar de Coral]], i els grups d'illa de Kiribati i Tuvalu) i [[oceà Índic]] (els atolons de les [[Maldives]], les illes [[Laquedivas]], el [[archipèlec de Chagos]] i les illes externes de les [[Seychelles]]). El [[oceà Atlàntic]] té el [[atoló de les Roques]] ubicat en [[Brasil]]. En el Carip, que pot considerar-se com una prolongació de l'Atlàntic, s'ubiquen huit atolons a l'est de Nicaragua que pertanyen al departament colombià de Sant Andrés i Providència. També Veneçuela posseïx numeroses illes coralines i l'archipèlec dels Roques constituïx un extens atoló el relleu del qual d'orige volcànic ha vengut afonant-se fins a a soles deixar vestigis rocosos, precisament en l'illa més oriental, el Gran Roque.<ref>[http://www.wikimapia.org/#lat=11.8535752&lon=-66.7553329&z=11&l=3&m=b Archipiélago de Los Roques, Venezuela.]</ref>  
  
 
Com a nota, els corals que construïxen secs poden prosperar a soles en les aigües calentes tropicals i subtropicals d'oceans i mars, i per lo tant els atolons a soles són trobats en els tròpics i subtrópics. El atoló més septentrional del món és el atoló Kure, en atres atolons de les illes hawayanes del noroest. Els atolons més meridionals del món son els d'Elizabeth Reef, i propet el de Middleton el sec, en el [[mar de Tasmania]], abdós formen part del Territori de les Illes de la Mar del Coral. El següent atoló del sur és l'[[illa Ducie]] en les [[illes Pitcairn]]. Les Bermudes a voltes és identificada com «l'atoló més septentrional». En esta latitut tant elevada no es desenrollarien estos secs de coral de no ser per les aigües càlides de la [[corrent del Golf]]. No obstant, les Bermudes és nomenat un pseudoatoló perque encara que la seua forma general es sembla a la d'un atoló, té un modo molt diferent de formació. I lo mateix podríem dir dels [[Cayos de la Florida]] i, sobretot, de les Bahames, que és una espècie de combinació entre atolons i secs barrera. Mentres no hi ha cap atoló directament sobre el [[Equador]], el atoló més propenc a l'Equador és Aranuka de  Kiribati, en el seu extrem sur a solament de 128 km de l'Equador.
 
Com a nota, els corals que construïxen secs poden prosperar a soles en les aigües calentes tropicals i subtropicals d'oceans i mars, i per lo tant els atolons a soles són trobats en els tròpics i subtrópics. El atoló més septentrional del món és el atoló Kure, en atres atolons de les illes hawayanes del noroest. Els atolons més meridionals del món son els d'Elizabeth Reef, i propet el de Middleton el sec, en el [[mar de Tasmania]], abdós formen part del Territori de les Illes de la Mar del Coral. El següent atoló del sur és l'[[illa Ducie]] en les [[illes Pitcairn]]. Les Bermudes a voltes és identificada com «l'atoló més septentrional». En esta latitut tant elevada no es desenrollarien estos secs de coral de no ser per les aigües càlides de la [[corrent del Golf]]. No obstant, les Bermudes és nomenat un pseudoatoló perque encara que la seua forma general es sembla a la d'un atoló, té un modo molt diferent de formació. I lo mateix podríem dir dels [[Cayos de la Florida]] i, sobretot, de les Bahames, que és una espècie de combinació entre atolons i secs barrera. Mentres no hi ha cap atoló directament sobre el [[Equador]], el atoló més propenc a l'Equador és Aranuka de  Kiribati, en el seu extrem sur a solament de 128 km de l'Equador.
Llínea 25: Llínea 25:
  
 
== Galeria d'imàgens de secs ==
 
== Galeria d'imàgens de secs ==
Nota: Els atolons Cosmoledo i Astove formen part del grup [[Aldabra]] de les illes [[Seichelles]].
+
Nota: Els atolons Cosmoledo i Astove formen part del grup [[Aldabra]] de les illes [[Seychelles]].
  
 
<center><gallery>
 
<center><gallery>

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: