Edició de «Asunción»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Asuncion Montage.jpg|thumb|300px]] | [[Archiu:Asuncion Montage.jpg|thumb|300px]] | ||
| − | '''Asunción''' és la capital i ciutat més poblada del [[Paraguai]], ubicada en el centre-oest de la Regió Oriental. És un municipi de primer orde administrat com a districte capital i no està integrat en cap departament. Llimita al | + | '''Asunción''' és la capital i ciutat més poblada del [[Paraguai]], ubicada en el centre-oest de la Regió Oriental. És un municipi de primer orde administrat com a districte capital i no està integrat en cap departament. Llimita al nort en el riu Paraguai que ho separa del departament de President Hayes i de la Regió Occidental; a l'est i sur en el departament Central; i a l'oest en el riu Paraguai, que ho separa de la [[República Argentina]] per lo que és una ciutat fronteriça. Fon fundada el [[15 d'agost]] de [[1537]] per Juan de Salazar d'Espinosa, lo que la fa una de les ciutats més antigues de [[Suramèrica]]. |
| − | D'acort a InSight Crime, és la tercera capital més segura d'Amèrica Llatina, darrere de [[Buenos Aires]] i [[Santiago]]. Segons estimacions de l'INE per | + | D'acort a InSight Crime, és la tercera capital més segura d'Amèrica Llatina, darrere de [[Buenos Aires]] i [[Santiago]]. Segons estimacions de l'INE per al 2022, conta en 520 917 habitants, mentres que la seua àrea metropolitana (coneguda com a Gran Asunción) supera els 2,8 millons d'habitants, convertint-la en la zona més densament poblada del Paraguai, i també la més productiva, en concentrar el 70% del PIB Nacional. Asunción és la quinta "jurisdicció" o "divisió política" més poblada del país, superada pels departaments Central, Alt Paraná, Itapúa i Caaguazú. |
És sèu dels tres poders estatals (Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial), del Centre Cultural de la República i dels distints organismes i entitats de l'Estat. També fon el principal port fluvial del país, funció que Villeta ocupa en l'actualitat. A pesar de les conjuntures a lo llarc de la seua història, Asunción continua sent el centre de les activitats nacionals i culturals. Des de la capital s'impartixen les principals resolucions i proyectes estatals, se centralisa les entitats bancàries, econòmiques, culturals, diplomàtiques, socials, gremials i industrials del país, aixina com la majoria de les principals rutes, cap a les principals ciutats del país. És sèu del Tribunal Permanent de Revisió del [[Mercosur]]. En l'àrea metropolitana d'Asunción, districte de Luque, es troba la sèu de la Confederació Suramericana de Fútbol. | És sèu dels tres poders estatals (Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial), del Centre Cultural de la República i dels distints organismes i entitats de l'Estat. També fon el principal port fluvial del país, funció que Villeta ocupa en l'actualitat. A pesar de les conjuntures a lo llarc de la seua història, Asunción continua sent el centre de les activitats nacionals i culturals. Des de la capital s'impartixen les principals resolucions i proyectes estatals, se centralisa les entitats bancàries, econòmiques, culturals, diplomàtiques, socials, gremials i industrials del país, aixina com la majoria de les principals rutes, cap a les principals ciutats del país. És sèu del Tribunal Permanent de Revisió del [[Mercosur]]. En l'àrea metropolitana d'Asunción, districte de Luque, es troba la sèu de la Confederació Suramericana de Fútbol. | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
Està ubicada en una zona estratègica per al Mercosur, en el centre-nort del Con Sur. Esta posició geogràfica li permet una relativa proximitat a ciutats com [[Buenos Aires]], [[Montevideo]], Còrdova, Rosario, Curitiba, [[São Paulo]], [[Porto Alegre]], Santa Creu de la Serra, i atres ciutats importants de la regió. Es troba a uns 1 300 km de l'[[oceà Pacífic]] i a uns 1 000 km de l'[[oceà Atlàntic]], distàncies entre els oceans relativament equidistants, un factor que propicia el creiximent econòmic i li encamina a convertir-se en una espècie d'eix per a la regió. | Està ubicada en una zona estratègica per al Mercosur, en el centre-nort del Con Sur. Esta posició geogràfica li permet una relativa proximitat a ciutats com [[Buenos Aires]], [[Montevideo]], Còrdova, Rosario, Curitiba, [[São Paulo]], [[Porto Alegre]], Santa Creu de la Serra, i atres ciutats importants de la regió. Es troba a uns 1 300 km de l'[[oceà Pacífic]] i a uns 1 000 km de l'[[oceà Atlàntic]], distàncies entre els oceans relativament equidistants, un factor que propicia el creiximent econòmic i li encamina a convertir-se en una espècie d'eix per a la regió. | ||
| − | És considerada una ciutat global de categoria «Gamma» per l'Estudi GaWC de l'any | + | És considerada una ciutat global de categoria «Gamma» per l'Estudi GaWC de l'any 2018. La ciutat s'ubica entre les capitals més barates del món, i últimament com una de les millors ciutats per a l'inversió, tant de construccions com de servicis, sent aixina una de les ciutats de la regió en més creiximent econòmic en l'actualitat. |
== Història == | == Història == | ||
[[Archiu:Estatua a juan de salazar.JPG|miniatura|Monument a [[Juan de Salazar Espinosa|Juan de Salazar i Espinosa de los Monteros]], fundador de la ciutat d'Asunción.]] | [[Archiu:Estatua a juan de salazar.JPG|miniatura|Monument a [[Juan de Salazar Espinosa|Juan de Salazar i Espinosa de los Monteros]], fundador de la ciutat d'Asunción.]] | ||
| − | [[Archiu:Page-AsuncionCabildo-1854.jpg|miniatura|Cabildo d'Asunción en l'any 1854]] | + | [[Archiu:Page-AsuncionCabildo-1854.jpg|miniatura|Cabildo d'Asunción en l'any 1854.]] |
| − | [[Archiu:Asunción del Paraguay 1892.jpg|miniatura|Centre d'Asunción en l'any 1892]] | + | [[Archiu:Asunción del Paraguay 1892.jpg|miniatura|Centre d'Asunción en l'any 1892.]] |
| − | El nom oficial de la ciutat -La Molt Noble i Lleal Ciutat de La nostra Senyora Santa Maria de l'Asunción - és el que va rebre a la seua acta de fundació, datada del | + | El nom oficial de la ciutat -La Molt Noble i Lleal Ciutat de La nostra Senyora Santa Maria de l'Asunción - és el que va rebre a la seua acta de fundació, datada del 16 de setembre del 1541. En aquell moment el seu Cabildo fon instituït pel tinent governador [[Domingo Martínez Irala]], elevant a la categoria de ciutat lo que era un fort militar, erigit en el mateix nom el [[15 d'agost]] del [[1537]] per [[Juan de Salazar Espinosa]] (natural de Medina de Pomar, Espanya).<ref>{{ref-web| url=http://www.asunciondeantano.com/historia-de-la-madre-de-ciudades|títol=Història de la mare de les ciutats}}</ref> La fundació del fort que donaria vida a la ciutat d'Asunción es dugué a terme en el territori dels [[guaranís]]-cari, poble que va fer una aliança en els conquistadors hispans. Asunción tingué el seu auge durant la segona mitat del [[sigle XVI]], i despuix decaigué a causa del seu aïllament geogràfic i l'oblit en que caigué la província paraguayana per la metròpolis. |
Durant l'época colonial, en l'any [[1731]], Asunción fon el foc principal d'una rebelió baix el comandament de José d'Antequera i Castro, en una de les primeres reaccions contra el domini colonial espanyol. Est alçament fallit es coneix com la [[Revolta dels Comuners]]. | Durant l'época colonial, en l'any [[1731]], Asunción fon el foc principal d'una rebelió baix el comandament de José d'Antequera i Castro, en una de les primeres reaccions contra el domini colonial espanyol. Est alçament fallit es coneix com la [[Revolta dels Comuners]]. | ||
| − | Els partidaris de l'independència, durant la nit del [[14 de maig]] de [[1811]] <ref>{{ref-web| url=http://www.cultura.gov.py/2011/05/1811-la-revolucion-del-14-de-mayo|títol=1811 – La Revolució del 14 de maig}}</ref> i la matinada de l'endemà, llançaren el moviment revolucionari paraguayà que fon dirigit militarment pel capità [[Pedro Juan Caballero]]. [[Vicente Ignacio Iturbe]], qui fon un dels líders del moviment, anà a la residència de [[Bernardo de Velasco]] (governador intendent del Paraguai). Este no acceptà la proposta de lliurar la plaça, tot l'armament i les claus del [[cabildo colonial]]. Llavors, els líders situaren 8 canons davant de la casa del governador, i Iturbe portà una nova proposta, imponent un terme breu a la resposta. Velasco comprengué que era inútil resistir i es rendí. En conéixer-se la rendició de Velasco es dispararen 21 canonades i es creà una bandera, la qual representaria a la nova nació. El poble, en donar-se conte de lo que havia passat, exteriorisà la seua alegria en la plaça. Esta fon l'única declaració d'independència pacífica en l'Amèrica del | + | Els partidaris de l'independència, durant la nit del [[14 de maig]] de [[1811]] <ref>{{ref-web| url=http://www.cultura.gov.py/2011/05/1811-la-revolucion-del-14-de-mayo|títol=1811 – La Revolució del 14 de maig}}</ref> i la matinada de l'endemà, llançaren el moviment revolucionari paraguayà que fon dirigit militarment pel capità [[Pedro Juan Caballero]]. [[Vicente Ignacio Iturbe]], qui fon un dels líders del moviment, anà a la residència de [[Bernardo de Velasco]] (governador intendent del Paraguai). Este no acceptà la proposta de lliurar la plaça, tot l'armament i les claus del [[cabildo colonial]]. Llavors, els líders situaren 8 canons davant de la casa del governador, i Iturbe portà una nova proposta, imponent un terme breu a la resposta. Velasco comprengué que era inútil resistir i es rendí. En conéixer-se la rendició de Velasco es dispararen 21 canonades i es creà una bandera, la qual representaria a la nova nació. El poble, en donar-se conte de lo que havia passat, exteriorisà la seua alegria en la plaça. Esta fon l'única declaració d'independència pacífica en l'Amèrica del sigle XIX; la veritat és que els espanyols es veren impossibilitats d'atacar, ya que les [[Províncies Unides del Riu de la Plata]], en qui estaven en guerra impedien tot alvanç dels espanyols cap al Paraguai.<ref>{{ref-web| url=http://www.laguia2000.com/paraguay/la-independencia-de-paraguay|títol=La independència del Paraguai}}</ref> |
| − | Ya en l'época independent, durant el govern de [[José Gaspar Rodríguez de Francia]], la major part del centre fon demolida per a refer la planta urbana en forma de quadrícula. Despuix de la [[Guerra de la Triple Aliança]] (1865-1870), Asunción fon ocupada per tropes brasileres i aliades des del giner de l'any [[1869]] (fet conegut com [[Saqueig d'Asunción]]) fins al [[1876]].<ref>{{ref-web| url=http://www.taringa.net/posts/apuntes-y-monografias/19008943/El-saqueo-de-Asuncion-del-Paraguay---1869.html|títol=El saqueig d'Asunción del Paraguai - (1869)}}</ref> En acabar la Guerra de la Triple Aliança, Asunción inicià la seua trista reconstrucció. A la fi del sigle XIX, aixina com en els escomençaments del [[sigle XX]], arribà un fluix considerable d'immigrants procedents d'Europa i de l'Imperi Otomà, la qual cosa va permetre a la ciutat un canvi important en el seu panorama urbà; es construïren numeroses edificacions i Asunción tornà a viure una época de prosperitat que no coneixia des d'abans de la guerra. | + | Ya en l'época independent, durant el govern de [[José Gaspar Rodríguez de Francia]], la major part del centre fon demolida per a refer la planta urbana en forma de quadrícula. Despuix de la [[Guerra de la Triple Aliança]] (1865-1870), Asunción fon ocupada per tropes brasileres i aliades des del giner de l'any [[1869]] (fet conegut com [[Saqueig d'Asunción]]) fins al [[1876]].<ref>{{ref-web| url=http://www.taringa.net/posts/apuntes-y-monografias/19008943/El-saqueo-de-Asuncion-del-Paraguay---1869.html|títol=El saqueig d'Asunción del Paraguai - (1869)}}</ref> En acabar la Guerra de la Triple Aliança, Asunción inicià la seua trista reconstrucció. A la fi del [[sigle XIX]], aixina com en els escomençaments del [[sigle XX]], arribà un fluix considerable d'immigrants procedents d'Europa i de l'Imperi Otomà, la qual cosa va permetre a la ciutat un canvi important en el seu panorama urbà; es construïren numeroses edificacions i Asunción tornà a viure una época de prosperitat que no coneixia des d'abans de la guerra. |
Entre els anys [[1932]] i [[1935]] el Paraguai s'enfrontà en un conflicte bèlic en [[Bolívia]] en la [[Guerra del Chaco]] i durant esta guerra, Asunción es convertí en un lloc de d'auxili i ajuda pels ferits de la batalla. A partir de la seua fundació la ciutat escomençà a créixer i estendre's, arribant a conformar una gran àrea metropolitana, coneguda com a Gran Asunción, la qual posseïx més de dos millons d'habitants, sobre un total d'uns sis millons del país.<ref>{{ref-web| url=http://www.asuncion.com/asuncion_paraguay_detail_1458_historia_de_asuncion.html| títol=Historia d'Asunción| consulta=2017-04-24| arxiuurl=https://web.archive.org/web/20101004165727/http://www.asuncion.com/asuncion_paraguay_detail_1458_historia_de_asuncion.html| arxiudata=2010-10-04}}</ref> | Entre els anys [[1932]] i [[1935]] el Paraguai s'enfrontà en un conflicte bèlic en [[Bolívia]] en la [[Guerra del Chaco]] i durant esta guerra, Asunción es convertí en un lloc de d'auxili i ajuda pels ferits de la batalla. A partir de la seua fundació la ciutat escomençà a créixer i estendre's, arribant a conformar una gran àrea metropolitana, coneguda com a Gran Asunción, la qual posseïx més de dos millons d'habitants, sobre un total d'uns sis millons del país.<ref>{{ref-web| url=http://www.asuncion.com/asuncion_paraguay_detail_1458_historia_de_asuncion.html| títol=Historia d'Asunción| consulta=2017-04-24| arxiuurl=https://web.archive.org/web/20101004165727/http://www.asuncion.com/asuncion_paraguay_detail_1458_historia_de_asuncion.html| arxiudata=2010-10-04}}</ref> | ||