Edició de «Astre»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Satèlits == | == Satèlits == | ||
| − | + | Es denomina '''satèlit natural''' o '''lluna''' a qualsevol objecte que [[òrbita|orbita]] al voltant d'un [[planeta]]. Generalment el satèlit és molt més chicotet i acompanya al planeta en la seua evolució al voltant del [[Sol]] (etc.) | |
| − | Per extensió, | + | Per extensió, es diuen '''llunes''' els satèlits d'atres planetes. Es diu ''els quatre satèlits de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]'', pero també, ''les quatre llunes de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]''. També, per extensió, es diu '''satèlit natural''' o '''lluna''' a qualsevol cos natural que gira al voltant d'un cos celest, encara que no siga un [[planeta]], com és el cas de la [[lluna asteroidal]] Dactyl que gira al voltant del [[asteroide]] [[(243) Ida]], etc. |
| − | En el cas de la [[Lluna]], té una massa tan similar a la massa de la [[Terra]] que podria considerar-se un sistema de dos [[planeta | + | En el cas de la [[Lluna]], té una massa tan similar a la massa de la [[Terra]] que podria considerar-se un sistema de dos [[planeta]]s que giren junts ('''planeta doble'''). Tal és el cas de [[Plutó]] i el seu satèlit [[Caront (satèlit)|Caront]]. Si dos objectes posseïxen masses similars, se sol parlar de [[estels binaris|sistema binari]] i no d'un objecte primari i d'un satèlit, etc. |
== Estels == | == Estels == | ||
| − | Els '''estels''' (del [[llatí]] '' | + | Els '''estels''' (del [[llatí]] ''estel'' i del [[Idioma grec|grec]] ''kometes'', 'cabellera'), juntament en els [[asteroide]]s, [[planeta]]s i [[satèlit natural|satèlits]], formen part del [[Sistema Solar]]. La majoria d'estos cossos celests descriuen òrbites elíptiques de gran excentricitat, la qual cosa produïx el seu acostament al [[Sol]] en un periodo considerable etc. |
| − | A diferència dels asteroides, els estels són cossos sòlits composts de materials que es [[sublimació|sublimen]] en les rodalies del Sol. A gran distància (a partir de 5-10UA) desenrollen una [[atmòsfera]] que | + | A diferència dels asteroides, els estels són cossos sòlits composts de materials que es [[sublimació|sublimen]] en les rodalies del Sol. A gran distància (a partir de 5-10UA) desenrollen una [[atmòsfera]] que embolica al núcleu, cridada [[Coma (astronomia)|''coma'']]. Esta coma està formada per gas i pols. Conforme el cometa s'atraca al Sol, el [[vent solar]] assota la coma i es genera la coa o cabellera característica. La coa està formada per pols i el gas de la coma ionisada. |
| − | + | Va ser despuix de l'invent del [[telescopi]] quan els astrònoms varen començar a estudiar als estels en més detall, advertint llavors que la majoria d'estes tenen aparicions periòdiques. [[Edmund Halley]] va ser el primer a donar-se conte d'açò i va pronosticar l'aparició del cometa en [[1758]], pel qual va calcular que tenia un periodo de 76 anys. Desafortunadament, va morir abans de comprovar la seua predicció. A causa de la seua chicoteta grandària i òrbita molt allargada, només podem vore els estels quan estan prop del Sol i per un periodo curt de temps. | |
== Meteors == | == Meteors == | ||
| − | Un '''[[meteor (astronomia)|meteor]]''' és un fenomen atmosfèric, que pot ser aéreu (com els vents), aquós (com la pluja o la neu), lluminós i elèctric (com el raig i el | + | Un '''[[meteor (astronomia)|meteor]]''' és un fenomen atmosfèric, que pot ser aéreu (com els vents), aquós (com la pluja o la neu), lluminós i elèctric (com el raig i el foc de Santelmo). |
| − | La paraula ''meteor'' | + | La paraula ''meteor'' es reserva per distinguir el fenomen lluminós que es produïx en travessar un [[meteoroide]] a nostra [[atmòsfera]]. És sinònim de ''estel fugaç'', terme que és impropi, ja que no es tracta de [[estel]]s que es desprenguen de la [[esfera celest|volta celest]]. |
| − | Els térmens ''[[estel fugaç]]'', ''[[bòlit]]'' i ''[[aerolito]]'' són bastant imprecisos i es presten a confusió. La terminologia adoptada en l'actualitat és senzilla i precisa, i | + | Els térmens ''[[estel fugaç]]'', ''[[bòlit]]'' i ''[[aerolito]]'' són bastant imprecisos i es presten a confusió. La terminologia adoptada en l'actualitat és senzilla i precisa, i només comprén: '''[[meteoroide]]s''', '''[[meteor (astronomia)|meteors]]''' i '''[[meteorit]]s''', on: |
| − | * [[ | + | * [[meteoroide]]: partícules de pols que es troben en l'espai producte del pas d'algun cometa; |
| − | * | + | * meteor: els meteoroides interceptats per l'òrbita de la Terra i que entren en la nostra atmòsfera, i produïxen incandescència; |
| − | * | + | * meteorit: meteors que conseguixen la superfície de la Terra a causa que no arriben a desintegrar-se en l'atmòsfera. |
==Vore també== | ==Vore també== | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | {{DGLV|Astre}} | + | * {{DGLV|Astre}} |
[[Categoria:Astronomia]] | [[Categoria:Astronomia]] | ||