Edició de «Astre»

[[Archiu:Comet-Hale-Bopp-29-03-1997 hires adj.jpg|thumb|250px|El [[cometa Hale-Bopp]]]]
Un '''astre''' és un cos celest en forma definida. Existixen infinitat d'astres en l'[[univers]], dels quals els astrònoms han categorisat diversos tipos i grandàries.

== Satèlits ==
Se denomina '''satèlit natural''' o '''lluna''' a qualsevol objecte que [[òrbita|orbita]] a l'entorn d'un [[planeta]]. Generalment el satèlit és molt més chicotet i acompanya al planeta en la seua evolució a l'entorn del [[Sol]] (etc.)

Per extensió, se diuen '''llunes''' als satèlits d'atres planetes. Se diu ''els quatre satèlits de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]'', pero també, ''les quatre llunes de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]''. També, per extensió, se diu '''satèlit natural''' o '''lluna''' a qualsevol cos natural que gira a l'entorn d'un cos celest, encara que no siga un [[planeta]], com és el cas de la [[lluna asteroidal]] Dactyl que gira a l'entorn de l'[[asteroide]] [[(243) Ida]], etc.

En el cas de la [[Lluna]], té una massa tan similar a la massa de la [[Terra]] que podria considerar-se un sistema de dos [[planeta|planetes]] que giren junts ('''planeta doble'''). Tal és el cas de [[Plutó]] i el seu satèlit [[Caront (satèlit)|Caront]]. Si dos objectes posseïxen masses similars, se sol parlar de [[estels binaris|sistema binari]] i no d'un objecte primari i d'un satèlit, etc.

== Estels ==
Els '''estels''' (del [[llatí]] ''stella'' i del [[Idioma grec|grec]] ''kometes'', 'cabellera'), juntament en els [[asteroide]]s, [[planeta|planetes]] i [[satèlit natural|satèlits]], formen part del [[Sistema Solar]]. La majoria d'estos cossos celests descriuen òrbites elíptiques de gran excentricitat, lo qual produïx el seu acostament al [[Sol]] en un periodo considerable etc.

A diferència dels asteroides, els estels són cossos sòlits composts de materials que es [[sublimació|sublimen]] en les rodalies del Sol. A gran distància (a partir de 5-10UA) desenrollen una [[atmòsfera]] que rodeja el núcleu, nomenada [[Coma (astronomia)|''coma'']]. Esta coma està formada per gas i pols. Conforme el cometa s'atraca al Sol, el [[vent solar]] assota la coma i es genera la coa o cabellera característica. La coa està formada per pols i el gas de la coma ionisada.

Fon despuix de l'invent del [[telescopi]] quan els astrònoms varen començar a estudiar els estels en més detall, advertint llavors de que la majoria d'estos tenen aparicions periòdiques. [[Edmund Halley]] fon el primer a donar-se conte d'açò i va pronosticar l'aparició del cometa en [[1758]], pel qual va calcular que tenia un periodo de 76 anys. Desafortunadament, va morir abans de comprovar la seua predicció. A causa de la seua chicoteta grandària i òrbita molt allargada, a soles podem vore els estels quan estan prop del Sol i per un periodo curt de temps.

== Meteors ==
Un '''[[meteor (astronomia)|meteor]]''' és un fenomen atmosfèric, que pot ser aéreu (com els vents), aquós (com la pluja o la neu), lluminós i elèctric (com el raig i el fòc de Santelmo).

La paraula ''meteor'' se reserva per a distinguir el fenomen lluminós que es produïx en travessar un [[meteoroide]] a la nostra [[atmòsfera]]. És sinònim de ''estel fugaç'', terme que és impropi, puix no es tracta de [[estel]]s que es desprenguen de la [[esfera celest|volta celest]]. 

Els térmens ''[[estel fugaç]]'', ''[[bòlit]]'' i ''[[aerolito]]'' són bastant imprecisos i es presten a confusió. La terminologia adoptada en l'actualitat és senzilla i precisa, i a soles comprén: '''[[meteoroide]]s''', '''[[meteor (astronomia)|meteors]]''' i '''[[meteorit]]s''', a on:
* [[Meteoroide]]: Partícules de pols que es troben en l'espai producte del pas d'algun cometa;
* Meteor: Els meteoroides interceptats per l'òrbita de la Terra i que entren en la nostra atmòsfera, i produïxen incandescència;
* Meteorit: Meteors que conseguixen la superfície de la Terra a causa de que no arriben a desintegrar-se en l'atmòsfera.

== Vore també ==
* [[Asteroide]]
* [[Planeta nano]]
* [[Planetoide]]

== Enllaços externs ==
{{DGLV|Astre}}

[[Categoria:Astronomia]]