Edició de «Antic convent del Carme (Valéncia)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | [[Image:Frontera Convent Carme.JPG|thumb|rigth|<center>Frontera Convent Carme</center>]] |
− | [[ | + | [[Image:Frontera Convent del Carme valencia.2.JPG|right|thumb|<center>Frontera Convent Carme</center>]] |
− | [[ | + | [[Image:Cupula convent del carme valencia.JPG|right|thumb|<center>Cupula</center>]] |
− | [[ | + | [[Image:Trorre i frontera convent del carme valencia.JPG|right|thumb|<center>Torre.</center>]] |
− | [[ | + | [[Image:Claustre1 c.carme valencia.JPG|right|thumb|<center>Claustre gòtic.</center>]] |
− | [[ | + | [[Image:Claustre2 c.carme valencia.JPG|right|thumb|<center>Claustre gòtic.</center>]] |
− | [[ | + | [[Image:Claustre3 c.carme valencia.JPG|right|thumb|<center>Claustre gòtic.</center>]] |
− | [[ | + | [[Image:Sarcofac c.carme valencia.JPG|right|thumb|Sarcofac de Blasco Ibañez fet per Benlliure]] |
− | + | [[Image:P1010993.JPG|right|thumb|Taulets d'homenage a la Confraria.]] | |
− | [[ | ||
− | |||
− | |||
− | Este edifici està compost per diversos núcleus com la capella | + | L''''antic convent del Carme''' està situat en el carrer Museu de la ciutat de [[Valéncia]] ([[Espanya]]). El conjunt monumental d'este antic convent ilustra des de la seua complexitat cronològica i diversitat d'estils artístics, importants etapes de l'història de l'arquitectura en la ciutat de [[Valéncia]]. |
+ | |||
+ | Este edifici està compost per diversos núcleus com la capella medieval, el claustre [[gòtic]], el claustre renaixentiste i l'iglésia nova, hui [[parròquia de Santa Creu]], esta última en elements tardogótics i renaixentistes, capella de Comunió, frontera i campanar barroc, ademés de valiosos exponents neoclàssics com la capella de la [[Tercera Orde]]. | ||
Abans de l'exclaustració en el [[sigle XIX]] formava conjunt en l'actual [[iglésia de la Santa Creu (Valéncia)|Iglésia de la Santa Creu]]. | Abans de l'exclaustració en el [[sigle XIX]] formava conjunt en l'actual [[iglésia de la Santa Creu (Valéncia)|Iglésia de la Santa Creu]]. | ||
− | En l'actualitat, alberga el [[Museu del Carme|Museu del Sigle XIX]]. | + | En l'actualitat, que alberga el [[Museu del Carme|Museu del Sigle XIX]]. |
== Història == | == Història == | ||
− | Les més antigues senyes cronològiques d'este convent, nos venen a dir que l'[[Orde del Carme]] es va establir en [[Valéncia]] en | + | Les més antigues senyes cronològiques d'este convent, nos venen a dir que l'[[Orde del Carme]] es va establir en [[Valéncia]] en [[1280]] i un any despuix el rei [[Pere III]] d'Aragó, concedia facultat als pares carmelites per a erigir el seu primer monasteri en la ciutat. |
La part més antiga del conjunt la constituïx lo que fon el cos de la primitiva iglésia, de planta rectangular en cinc trams separats per quatre [[arcs perpinyaneses apuntats]] sostenint el [[trespol pla]]. | La part més antiga del conjunt la constituïx lo que fon el cos de la primitiva iglésia, de planta rectangular en cinc trams separats per quatre [[arcs perpinyaneses apuntats]] sostenint el [[trespol pla]]. | ||
− | + | Després de la [[desamortisació]] l'edifici va patir grans reformes per a convertir-ho, en seu del [[Museu de Pintures]] i de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]], i encara despuix de la [[guerra civil]] passaria a ser [[Escola de Belles Arts]]. | |
== Iglésia, claustre i capelles == | == Iglésia, claustre i capelles == | ||
Llínea 32: | Llínea 31: | ||
Quant en la nova iglésia s'observa, a pesar d'aditaments posteriors, que va començar la seua construcció en estil gòtic, proyectant-se d'una sola nau en capelles entre [[contraforts]], segons l'esquema més freqüent en la [[arquitectura valenciana]] del moment. | Quant en la nova iglésia s'observa, a pesar d'aditaments posteriors, que va començar la seua construcció en estil gòtic, proyectant-se d'una sola nau en capelles entre [[contraforts]], segons l'esquema més freqüent en la [[arquitectura valenciana]] del moment. | ||
− | Esta obra quedaria interrompuda quan | + | Esta obra quedaria interrompuda quan tan sols s'havia construït la capella major, de [[testera]] poligonal de tres costats, i un tram de la nau en les seues corresponents capelles laterals, separat tot més tart de el restant per mig d'un [[arc toral]]. Les capelles immediates del següent tram quedarien tan sols plantejades. |
==== Segon claustre ==== | ==== Segon claustre ==== | ||
− | + | Després de la interrupció del temple, i seguint un orde cronològic en la construcció de l'edifici, a mig del [[sigle XVI]] va haver de planejar-se l'obra del segon claustre, en la part oest del convent, conegut en el nom de "[[claustre del Renaiximent]]" per ser este el seu estil característic. | |
D'amplis costats i planta quadrada, encara que llaugerament irregular, es compon de dos cossos: l'inferior en huit arcs sobre columnes en cada [[panda]] i el superior en setze arquets més chicotets. Desproveït de tota decoració escultòrica, presenta com a únic element decoratiu un sever [[entaulament]] en resalts que baixen en senzilles [[ròtules]] a manera de [[mènsules]] entre les eixutes de les arcades inferiors. | D'amplis costats i planta quadrada, encara que llaugerament irregular, es compon de dos cossos: l'inferior en huit arcs sobre columnes en cada [[panda]] i el superior en setze arquets més chicotets. Desproveït de tota decoració escultòrica, presenta com a únic element decoratiu un sever [[entaulament]] en resalts que baixen en senzilles [[ròtules]] a manera de [[mènsules]] entre les eixutes de les arcades inferiors. | ||
==== La nau ==== | ==== La nau ==== | ||
− | L'obra de la nau del temple, també va recórrer a solucions be modernes. L'obra va consistir, d'una banda, a embolicar l'exterior de la capçalera poligonal gòtica, anexant els espais que mediaven entre els contraforts, per a incorporar en ells el [[tras-sagrari]] i sales contigües, de la mateixa manera que s'havia fet en atres [[iglésies valencianes]], com l'[[Iglésia dels Sants Joans]] o la de [[Sant Martí]]. Es va completar afegint-li set trams més, en les seues capelles laterals, si be els dos últims trams dels peus es | + | L'obra de la nau del temple, també va recórrer a solucions be modernes. L'obra va consistir, d'una banda, a embolicar l'exterior de la capçalera poligonal gòtica, anexant els espais que mediaven entre els contraforts, per a incorporar en ells el [[tras-sagrari]] i sales contigües, de la mateixa manera que s'havia fet en atres [[iglésies valencianes]], com l'[[Iglésia dels Sants Joans]] o la de [[Sant Martí]]. Es va completar afegint-li set trams més, en les seues capelles laterals, si be els dos últims trams dels peus es van unificar per a servir d'embocadura a dos grans arcades per costat. |
En alçat també supon novetat la continuació de la nau en un nou criteri que, prescindint del pla inicial gòtic de la capçalera, articularia les noves capelles en esvelts [[arcs de mig]] punt separats per pilastres. Per a conseguir un efecte unitari entre la nova obra i la part gòtica antiga, es va recórrer, en data imprecisa, a un revestiment de pilastres en [[capitells corintis]] i al dissimulació del perfil apuntat de les arcades gòtiques. Per a accedir al tras-sagrari i sens dubte per a coadjuvar la renovació estilística es varen llaurar als costats del retaule major dos portades. | En alçat també supon novetat la continuació de la nau en un nou criteri que, prescindint del pla inicial gòtic de la capçalera, articularia les noves capelles en esvelts [[arcs de mig]] punt separats per pilastres. Per a conseguir un efecte unitari entre la nova obra i la part gòtica antiga, es va recórrer, en data imprecisa, a un revestiment de pilastres en [[capitells corintis]] i al dissimulació del perfil apuntat de les arcades gòtiques. Per a accedir al tras-sagrari i sens dubte per a coadjuvar la renovació estilística es varen llaurar als costats del retaule major dos portades. | ||
Llínea 49: | Llínea 48: | ||
En l'any [[1778]] es va dotar a la frontera del convent d'una portada neoclàssica per a comunicar el claustre gòtic en el carrer, fent-se constar en el seu [[llindar]] la data de construcció. Composta de dos [[pilastres]] en [[pedestal]], [[entaulament dòric]] i [[frontó]] corp de gran vol, esta portada destaca per l'elegància de les seues llínies, contrastant en el senzill mur de la frontera. | En l'any [[1778]] es va dotar a la frontera del convent d'una portada neoclàssica per a comunicar el claustre gòtic en el carrer, fent-se constar en el seu [[llindar]] la data de construcció. Composta de dos [[pilastres]] en [[pedestal]], [[entaulament dòric]] i [[frontó]] corp de gran vol, esta portada destaca per l'elegància de les seues llínies, contrastant en el senzill mur de la frontera. | ||
− | === | + | |
+ | === la torre === | ||
A l'esquerra de la frontera s'alça la torre campanar, comunicada en el temple a través d'un pas de planta trapezoidal que va formar l'antiga capella de [[Sant Elies]]. | A l'esquerra de la frontera s'alça la torre campanar, comunicada en el temple a través d'un pas de planta trapezoidal que va formar l'antiga capella de [[Sant Elies]]. | ||
− | === | + | === atres elements === |
Destacada és la capella de [[Comunió]], que de forma anexa es va construir paralelament a la nau en data ben primerenca. | Destacada és la capella de [[Comunió]], que de forma anexa es va construir paralelament a la nau en data ben primerenca. | ||
− | Cal destacar també en el conjunt conventual del Carme l'escala principal del convent, situada en la [[corsia]] que unix els dos claustres, coberta en [[cúpula de mija taronja]]. L'escala és de quatre tirs i en la part alta d'ella destaca una portada interior de disseny [[tardomanierista]], de cap a | + | Cal destacar també en el conjunt conventual del Carme l'escala principal del convent, situada en la [[corsia]] que unix els dos claustres, coberta en [[cúpula de mija taronja]]. L'escala és de quatre tirs i en la part alta d'ella destaca una portada interior de disseny [[tardomanierista]], de cap a [[1650]], composta per [[fusts acanalats]] que arrematen en [[mútilos denticulats]], [[entaulament dòric]], [[frontó partit]] en [[edícul]] central i arrematades apiramidats als costats. |
− | La calcigada més important que la sensibilitat neoclàssica va deixar en el conjunt del Carme la trobem en la capella de la [[Tercera Orde]] que fon construïda de nova planta, junt en l'entrada de l'iglésia conventual, ocupant l'àrea d'una atra capella anterior, de la mateixa advocació, que es va derrocar per a construir esta des dels seus fonaments. | + | La calcigada més important que la sensibilitat neoclàssica va deixar en el conjunt del Carme la trobem en la capella de la [[Tercera Orde]] que fon construïda de nova planta, junt en l'entrada de l'iglésia conventual, ocupant l'àrea d'una atra capella anterior, de la mateixa advocació, que es va derrocar per a construir esta des dels seus fonaments. |
== Usos == | == Usos == | ||
Llínea 63: | Llínea 63: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
− | |||
* [[Acadèmia de Belles Arts de Santa Bàrbara]] | * [[Acadèmia de Belles Arts de Santa Bàrbara]] | ||
* [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] | * [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]] | ||
Llínea 69: | Llínea 68: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
− | + | *[http://www.fvmp.es/fvmp3 Este artícul incorpora material procedent de la pàgina web de la Federació Valenciana de Municipis y Provincies, que mediant una autorisació va permetre agregar contingut i imàgens i publicar-los baix llicencia GFDL a Wikipedia.] | |
− | |||
− | * [http://www.fvmp.es/fvmp3 Este artícul incorpora material procedent de la pàgina web de la Federació Valenciana de Municipis y Provincies, que mediant una autorisació va permetre agregar contingut i imàgens i publicar-los baix llicencia GFDL a Wikipedia | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | |||
− | |||
* [http://www.cult.gva.es/mbav/data/es0302.Htm El convent del Carme. Primera seu del Museu de Belles Arts de Valéncia]. | * [http://www.cult.gva.es/mbav/data/es0302.Htm El convent del Carme. Primera seu del Museu de Belles Arts de Valéncia]. | ||
* [http://www.masdearte.com/noticia.cfm?noticiaId=6776 El convent d'El Carmen. Una història del sigle XVI al sigle XXI] | * [http://www.masdearte.com/noticia.cfm?noticiaId=6776 El convent d'El Carmen. Una història del sigle XVI al sigle XXI] | ||
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090604/vida-ocio/tesoro-carmen-20090604.Html Artícul sobre el convent] | * [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090604/vida-ocio/tesoro-carmen-20090604.Html Artícul sobre el convent] | ||
− | + | {{Traduït de|es|Antiguo_Convento_del_Carmen_(Valencia)}} | |
+ | |||
[[Categoria:Arquitectura de Valéncia (ciutat)]] | [[Categoria:Arquitectura de Valéncia (ciutat)]] | ||
− | [[Categoria: | + | [[Categoria:Benes d'interés cultural de la província de Valéncia]] |
+ | [[Categoria:Convents de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]] |