Edició de «Anteproyecte d'Estatut d'Autonomia de la Regió Valenciana de 1931»

L''''Anteproyecte d'Estatut d'Autonomia de la Regió Valenciana de 1931''' va ser un anteproyecte d'[[Estatut d'Autonomia|Estatut d'autonomia]] per a la [[Comunitat Valenciana]] publicat en [[juliol]] de [[1931]],<ref>[https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2672348 Les institucions polítiques del País Valencià segons l'avant-projecte d'Estatut d'Autonomia d'onze de juliol del 1931], Isidre Molas, ''Primer Congrés d'Història del País Valencià'', 1974, Vol. 4, ISBN 84-600-5660-0, pàgs. 691-700.</ref><ref>[https://ojs.uv.es/index.php/saitabi/article/download/6120/5877 Anteproyecte de l'Estatut valencià en la Constitució de 1931 i reacció dels partits polítics valencians davant el fet estatutari], Mancebo Alonso, 2000.</ref> moment en el qual es va intentar dotar per primera volta en l'història recent al poble valencià d'autonomia.

== Desenroll ==
[[Archiu:Alzira 1932 Manifestació pro estatut autonomia Valencià País Valencià.jpg|thumb|Manifestació en Alzira en 1932 en soport de l'Estatut d'autonomia.]]

L'anteproyecte va ser desenrollat per una comissió promoguda per l'[[Ajuntament de Valéncia]] (l'alcalde era [[Agustín Trigo]]) baix iniciativa del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA) i de la [[Dreta Regional Valenciana]] (DRV), pero en el qual  va participar també el [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Centre de Cultura Valenciana]]. Redactat en [[valencià]] constava de 28 artículs i una disposició transitòria. Concedia una gran importància als municipis, reconeixia les províncies i era prou moderat en les seues pretensions. Pero els núcleus del PURA de [[Castelló]] i [[Alacant]] es varen negar a secundar-ho per ser massa conservador, cosa que va provocar enfrontaments entre la Conjunció Pro-Estatut, que agrupava als [[Nacionalisme valencià|valencianistes]] de l'[[Agrupació Valencianista Republicana]] (AVR) i l'esquerra republicana, i la DRV i el PURA.

Despuix de la seua presentació l'[[11 de juliol]] de 1931, l'[[1 de novembre]] de [[1932]] es va celebrar l'Assamblea d'Alcaldes de Valéncia, en la qual 229 municipis de 263 varen votar a favor del text. El [[27 de novembre]] la Conjunció Pro-Estatut va organisar un mítin multitudinari en [[Alzira]] en favor de l'autonomia. L'oposició de les forces hegemòniques en les institucions i la victòria de la [[Confederació Espanyola de Dretes Autònomes|CEDA]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1933|eleccions generals espanyoles de 1933]] va parar la campanya a favor de l'estatut durant el [[segon bieni de la Segona República Espanyola]]. 

El treball es va iniciar de nou en febrer de [[1936]], despuix de la victòria del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en les [[Eleccions generals d'Espanya de 1936|eleccions generals d'eixe any]], i en respal de les tres diputacions i dels principals ajuntaments. En [[abril]] de 1936, [[Angelí Castenyer]], membre del [[Partit Valencianista d'Esquerra]] i tinent alcalde de Valéncia va iniciar de nou conversacions en els alcaldes de Castellón de la Plana i d'Alacant; el 16 de juliol, es va constituir en Castelló una Comissió pro Estatut, que va proyectar realisar un referèndum per a setembre. El debat sobre l'Estatut va ser interromput per la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] i els acontenyiments revolucionaris vixcuts en tot el país.
  
== Vore també ==

* [[Estatut de Benicàssim|Proyecte d'Estatut d'Autonomia del País Valencià (1981)]]

== Referències ==

{{listaref|2}}

== Enllaços externs ==

{{wikisource|Anteproyecte d'Estatut d'Autonomia de la Regió Valenciana (1931)}}

[[Categoria:Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Institucions i lleis de la Segona República Espanyola]]
[[Categoria:Política en 1931]]