Edició de «Altura (Alt Palància)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
[[File:Ajuntament d'Altura, Alt Palància.JPG|thumb|250px|Ajuntament d'Altura]] | [[File:Ajuntament d'Altura, Alt Palància.JPG|thumb|250px|Ajuntament d'Altura]] | ||
| − | '''Altura''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[L'Alt Palància]]. Posseïx la categoria de ''Vila'' concedida pel rei [[Martí I d'Aragó|Martí I l'Humà]], en l'any [[1407]]. Està situat en el camí natural que unix [[Aragó]] en la [[Comunitat Valenciana]] | + | |
| + | '''Altura''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[L'Alt Palància]]. Posseïx la categoria de ''Vila'' concedida pel rei [[Martí I d'Aragó|Martí I l'Humà]], en l'any [[1407]]. Està situat en el camí natural que unix [[Aragó]] en la [[Comunitat Valenciana]] al sur de la [[província de Castelló]]. La població conta en 3.509 habitants segons el [[INE]] de l'any [[2018]]. | ||
La població conta en dos punts d'interés internacional: La [[Cartoixa de Vall de Crist]] i el [[Mare de Deu de la Cova Santa|Santuari de la Cova Santa]]. | La població conta en dos punts d'interés internacional: La [[Cartoixa de Vall de Crist]] i el [[Mare de Deu de la Cova Santa|Santuari de la Cova Santa]]. | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | |||
| − | També cal destacar l'importància local de l'aflorament del manantial del Berro i la formació càrstica que se configura com a atractives piscines naturals en la Rambla de Mena. També són resenyables atres parages de gran bellea i valor | + | La serenitat del la vall del Palància i els poderosos cims de la [[Serra Calderona]] definixen el païsage de l'històrica villa d'Altura. El seu terme municipal està caracterisat per una complicada orografia que s'eleva als 350 metros sobre el nivell de la mar en les proximitats del núcleu urbà fins als 1.015 m del cim del Montmayor, està guiat per rieres i rambles en els màrgens de les quals se cultiven hortalices i arbres fruiters. En la montanya, l'[[armeler]] i l'[[olivera]] de secà prenen protagonisme junt a extensos boscs de [[Pi (arbre)|pinar]] i [[carrasca]]. |
| + | |||
| + | També cal destacar l'importància local de l'aflorament del manantial del Berro i la formació càrstica que se configura com a atractives piscines naturals en la Rambla de Mena. També són resenyables atres parages de gran bellea i valor migambiental com ara la Pedra del Cantal, la Cara del Moro o el Parage Natural de la Torrecilla-Puntal de Navarrete. | ||
Eixe important llegat natural se suma al ric patrimoni històric i artístic que custodia Altura. La Cartoixa de Vall de Crist i el Santuari de la Cova Santa són dos del seus valiosos tesors, junt ad atres monuments i senyes que han forjat l'identitat del municipi, la Plaça Major, la neoclàssica Iglésia Parroquial consagrada a Sant Miquel en la que destaca un retaule del [[sigle XVI]] procedent de la cartoixa i una image de la Mare de Deu de Gràcia del [[sigle XV]]. En el núcleu urbà migeval trobem l'Iglésia Primitiva, símbol primigeni del cult cristià, edificat en estil gòtic valencià. | Eixe important llegat natural se suma al ric patrimoni històric i artístic que custodia Altura. La Cartoixa de Vall de Crist i el Santuari de la Cova Santa són dos del seus valiosos tesors, junt ad atres monuments i senyes que han forjat l'identitat del municipi, la Plaça Major, la neoclàssica Iglésia Parroquial consagrada a Sant Miquel en la que destaca un retaule del [[sigle XVI]] procedent de la cartoixa i una image de la Mare de Deu de Gràcia del [[sigle XV]]. En el núcleu urbà migeval trobem l'Iglésia Primitiva, símbol primigeni del cult cristià, edificat en estil gòtic valencià. | ||
| Llínea 18: | Llínea 19: | ||
Per atra banda estan els viaductes i aqüeductes que faciliten superar les dificultats de l'orografia donant accés a una de les més fèrtils vegues de l'Alt Palància. De tots estos destaca el Viaducte del Barranc de la Jarea, que és d'orige [[Edat Mija|migeval]]. | Per atra banda estan els viaductes i aqüeductes que faciliten superar les dificultats de l'orografia donant accés a una de les més fèrtils vegues de l'Alt Palància. De tots estos destaca el Viaducte del Barranc de la Jarea, que és d'orige [[Edat Mija|migeval]]. | ||
| − | == | + | == Llocs d'interés == |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
* '''Muralles i Portal'''. Les Muralles i el Portal d'Altura constituïxen les escasses restes visibles del recint amurallat d'Altura. El denominat ''Portalico'' és una resta arquitectònica de gran interés dins del centre. | * '''Muralles i Portal'''. Les Muralles i el Portal d'Altura constituïxen les escasses restes visibles del recint amurallat d'Altura. El denominat ''Portalico'' és una resta arquitectònica de gran interés dins del centre. | ||
* '''Iglésia Primitiva'''. En el núcleu migeval de la població es troba l'Iglésia Primitiva de cult cristià. Edificada en estil gòtic valencià, tal volta sobre l'antiga mesquita musulmana, ha segut recentment restaurada i habilitada per a sala d'exposicions. | * '''Iglésia Primitiva'''. En el núcleu migeval de la població es troba l'Iglésia Primitiva de cult cristià. Edificada en estil gòtic valencià, tal volta sobre l'antiga mesquita musulmana, ha segut recentment restaurada i habilitada per a sala d'exposicions. | ||
* '''Iglésia Parroquial'''. És una iglésia que consta de tres naus, en creuer i cúpula, clàssica i d'escassa ornamentació. La cúpula caigué l'any [[1880]] i fon reedificada en [[1884]]. Entre les obres d'art del temple se pot citar les pintures de les voltes, del sogorbí Vicente Izquierdo, de mitan [[sigle XIX]]. També destaca el retaule major procedent de la Cartoixa de Vall de Crist encara que incomplet i sense escultures i quadros originals, excepte alguns relleus obra de Juan Orliens de l'any [[1633]]. | * '''Iglésia Parroquial'''. És una iglésia que consta de tres naus, en creuer i cúpula, clàssica i d'escassa ornamentació. La cúpula caigué l'any [[1880]] i fon reedificada en [[1884]]. Entre les obres d'art del temple se pot citar les pintures de les voltes, del sogorbí Vicente Izquierdo, de mitan [[sigle XIX]]. També destaca el retaule major procedent de la Cartoixa de Vall de Crist encara que incomplet i sense escultures i quadros originals, excepte alguns relleus obra de Juan Orliens de l'any [[1633]]. | ||
| − | * '''Masos'''. En el terme municipal d'Altura podem admirar l'exterior de diversos masos d'orige migeval que gojaren de gran importància, com ara | + | * '''Masos'''. En el terme municipal d'Altura podem admirar l'exterior de diversos masos d'orige migeval que gojaren de gran importància, com ara San Juan o Sant Joan, Rivas, Batán, Cucalón, Uñoz o Abanillas. |
* '''Ermita de Santa Bàrbara'''. Fon construïda en el sigle XV sobre el tossal que presidix el poble i fon restaurada l'any [[1996]]. El temple, d'estil barroc, és d'una sola nau i planta rectangular, en una coberta de fusta en alvertent a dos aigües. | * '''Ermita de Santa Bàrbara'''. Fon construïda en el sigle XV sobre el tossal que presidix el poble i fon restaurada l'any [[1996]]. El temple, d'estil barroc, és d'una sola nau i planta rectangular, en una coberta de fusta en alvertent a dos aigües. | ||
* '''Bassons''' o '''Banys'''. La vila d'Altura dispon d'uns bassons o tolls (''pozas'', en castellà) o banys d'orige natural que permeten el bany, la diversió i el relax en un entorn únic, com és la Rambla de la Mena. | * '''Bassons''' o '''Banys'''. La vila d'Altura dispon d'uns bassons o tolls (''pozas'', en castellà) o banys d'orige natural que permeten el bany, la diversió i el relax en un entorn únic, com és la Rambla de la Mena. | ||
| + | * '''Cartoixa de Vall de Crist'''. | ||
| + | * '''Santuari de la Cova Santa'''. | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
| + | |||
La tradicional [[Olla|olla]], les carns i [[embotit|embotits]], conformen la base de la gastronomia popular de la vila d'Altura. També les típiques creïlles a lo pobre i [[Ensalada|ensalades]] preparades en hortalices fresques i amanides en excelent oli d'oliva verge de la terra, aixina com les riques frutes del lloc i postres casolans. | La tradicional [[Olla|olla]], les carns i [[embotit|embotits]], conformen la base de la gastronomia popular de la vila d'Altura. També les típiques creïlles a lo pobre i [[Ensalada|ensalades]] preparades en hortalices fresques i amanides en excelent oli d'oliva verge de la terra, aixina com les riques frutes del lloc i postres casolans. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| + | |||
* [[Cartoixa de Vall de Crist]] | * [[Cartoixa de Vall de Crist]] | ||
* [[Mare de Deu de la Cova Santa|Santuari de la Cova Santa]] | * [[Mare de Deu de la Cova Santa|Santuari de la Cova Santa]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| + | |||
* ''Altura. Villa histórica del Palancia'' (Castelló, turisme i gastronomia, nº 69, novembre 2016) Depòsit llegal: CS-262-2012 (Baix autorisació) | * ''Altura. Villa histórica del Palancia'' (Castelló, turisme i gastronomia, nº 69, novembre 2016) Depòsit llegal: CS-262-2012 (Baix autorisació) | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Altura_(Castell%C3%B3n) Altura en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Altura_(Castell%C3%B3n) Altura en Wikipedia] | ||