Edició de «Alcanalí»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | '''Alcanalí''', oficialment '''Alcalalí''', és una població de la [[Vall de Pop]], en la comarca de la [[Marina Alta]] ([[Comunitat Valenciana]]). | |
| − | |||
| − | ''' | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
Alcanalí és una població situada al territori d'[[Aixa (Marina Alta)|Aixa]], travessat pel riu [[Xaló-Gorgos]]. Un dels seus afluents és el [[el Barranc de Passula|barranc de Passula]], que separa el terme municipal d'Alcanalí del de [[Xaló]]. La documentació històrica acredita l'existència d'una antiga alqueria denominada ''Alquellelin'' en temps dels àraps, que és l'orige de l'actual població d'Alcanalí. Dins del terme municipal hi ha l'[[entitat local menor]] de [[la Llosa de Camacho]], les partides de [[Passula]], la Barranquera i la Vereda, la chicoteta serra [[Seguili]] i el [[coll de Rates]], una de les entrades a la [[Marina Alta]] des de la [[Marina Baixa]]. El seu terme és de 14,4 km<sup>2</sup>. | Alcanalí és una població situada al territori d'[[Aixa (Marina Alta)|Aixa]], travessat pel riu [[Xaló-Gorgos]]. Un dels seus afluents és el [[el Barranc de Passula|barranc de Passula]], que separa el terme municipal d'Alcanalí del de [[Xaló]]. La documentació històrica acredita l'existència d'una antiga alqueria denominada ''Alquellelin'' en temps dels àraps, que és l'orige de l'actual població d'Alcanalí. Dins del terme municipal hi ha l'[[entitat local menor]] de [[la Llosa de Camacho]], les partides de [[Passula]], la Barranquera i la Vereda, la chicoteta serra [[Seguili]] i el [[coll de Rates]], una de les entrades a la [[Marina Alta]] des de la [[Marina Baixa]]. El seu terme és de 14,4 km<sup>2</sup>. | ||
| − | + | === Núcleus === | |
* Alcanalí | * Alcanalí | ||
* [[Llosa de Camacho]] | * [[Llosa de Camacho]] | ||
| − | === | + | === Llímits === |
El terme municipal d'Alcanalí llimita en els de [[Benidoleig]], [[Xaló]], [[Llíber]], [[Murla]], [[Orba]], [[Parcent]] i [[Pedreguer]] (en la mateixa comarca); i també en el terme de [[Tàrbena]] (en la comarca de la [[Marina Baixa]]). | El terme municipal d'Alcanalí llimita en els de [[Benidoleig]], [[Xaló]], [[Llíber]], [[Murla]], [[Orba]], [[Parcent]] i [[Pedreguer]] (en la mateixa comarca); i també en el terme de [[Tàrbena]] (en la comarca de la [[Marina Baixa]]). | ||
| − | + | === Accés === | |
S'accedix eixint per l'eixida 62 de l'autopista [[AP-7]]. Existixen dos possibles alternatives que ixen de Pedreguer: prenent la carretera CV-720 que passa pel la Llosa de Camacho, o la carretera CV-731 que passa pels municipis de Benidoleig i Orba. | S'accedix eixint per l'eixida 62 de l'autopista [[AP-7]]. Existixen dos possibles alternatives que ixen de Pedreguer: prenent la carretera CV-720 que passa pel la Llosa de Camacho, o la carretera CV-731 que passa pels municipis de Benidoleig i Orba. | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | [[Jaume I]] prengué Alcanalí en | + | [[Jaume I]] prengué Alcanalí en [[1245]] i li'l donà a na [[Berenguela Alonso de Molina]] en l'any [[1268]]. En [[1325]] l'adquirí n'[[Hugo de Cardona]]. Fins a l'any [[1408]] en [[Pere de Castellví]] fon senyor d'Alcanalí i Mosquera. L'any [[1409]] se li otorgà l'independència jurídica. En [[1599]] [[Eximén Pérez Roiç de Lihori]] el comprà a [[Martí d'Alagó]]. Quedà despoblat en [[1609]] a causa de l'[[expulsió dels moriscs]] i en [[1610]] se'ls otorgà carta pobla als nous veïns, majoritàriament de procedència illenca. En [[1616]], es creà la baronia d'Alcanalí, en esta població i el despoblat de [[Mosquera]]. L'últim baró fon [[José Roiç de Lihori]]. El títul passà als barons de Llaurí. En el [[sigle XVIII]] produïa [[cereals]], [[seda]], [[garrofa (ceratonia)|garrofes]], [[oli]], [[almela|almeles]], [[pansa|panses]], [[moscatell]] i [[figa|figues]]. Manté una torre del [[sigle XIV]]. |
| − | |||
| − | Quedà despoblat en | ||
| − | |||
| − | En el [[sigle XVIII]] produïa [[cereals]], [[seda]], [[garrofa (ceratonia)|garrofes]], [[oli]], [[almela|almeles]], [[pansa|panses]], [[moscatell]] i [[figa|figues]]. Manté una torre del [[sigle XIV]]. | ||
== Demografia i economia == | == Demografia i economia == | ||
| − | + | És remarcable l'evolució demogràfica: en [[1572]] tenia 36 famílies; en [[1787]] n'eren 369 habitants; en [[1845]], 450; en [[1900]], 1.118; i ya més recentment, en [[1986]], 649, i en [[2002]] pujà fins als 1.081, sense dubte a causa de l'emigració de lux europea. En [[2007]] ya n'eren 1.395 habitants. | |
| − | |||
| − | És remarcable l'evolució demogràfica: en | ||
La principal activitat econòmica dels seus habitants és la producció de [[raïm]] i [[taronja|taronges]] en les seues fèrtils terres. | La principal activitat econòmica dels seus habitants és la producció de [[raïm]] i [[taronja|taronges]] en les seues fèrtils terres. | ||
| − | {| align="center" | + | {| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999" |
| − | + | |+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica | |
| − | |||
| − | ![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007 | + | ![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2007]] |
|- | |- | ||
| − | | align=center| 1.118 || align=center| 925 || align=center| 909 || align=center| 1.010 || align=center| 961 || align=center| 831 || align=center| 731 || align=center| 685 || align=center| 611 || align=center| 855 || align=center| 981 || align=center| 1.352 || align=center| 1.395 | + | | align=center| 1.118 || align=center| 925 || align=center| 909 || align=center| 1.010 || align=center| 961 || align=center| 831 || align=center| 731 || align=center| 685 || align=center| 611 || align=center| 855 || align=center| 981 || align=center| 1.352 || align=center| 1.395 |
|} | |} | ||
| Llínea 46: | Llínea 37: | ||
* '''Iglésia de la Nativitat'''. Edifici d'estil [[neoclàssic]] del [[sigle XVIII]]. | * '''Iglésia de la Nativitat'''. Edifici d'estil [[neoclàssic]] del [[sigle XVIII]]. | ||
* '''Ermita de Sant Joan de Mosquera'''. Del [[sigle XVIII]] | * '''Ermita de Sant Joan de Mosquera'''. Del [[sigle XVIII]] | ||
| − | * '''Ermita del Calvari'''. Construïda entre | + | * '''Ermita del Calvari'''. Construïda entre [[1952]] i [[1954]]. |
== Cultura == | == Cultura == | ||
=== Museus === | === Museus === | ||
| − | * '''Museu de la Pansa'''. Situat en la Torre Migeval, propietat de l'Ajuntament des de | + | * '''Museu de la Pansa'''. Situat en la Torre Migeval, propietat de l'Ajuntament des de 1992. Este museu mostra el procés de producció de la pansa a través de texts, documents gràfics, utensilis i instruments. La pansa és un cultiu de caràcter tradicional que ha impregnat la cultura de la Marina Alta durant més de quatre sigles (del XVI fins a l'últim terç del XX) constituint una important activitat econòmica per a tota la regió. |
* '''Museu Etnològic'''. L'antiga Almàssera fon adquirida per l'Ajuntament en [[2007]], i es va procedir a la seua reforma i rehabilitació per a ser utilisada com a Museu Etnològic. Esta mostra el procés d'elaboració de l'oli i del vi. | * '''Museu Etnològic'''. L'antiga Almàssera fon adquirida per l'Ajuntament en [[2007]], i es va procedir a la seua reforma i rehabilitació per a ser utilisada com a Museu Etnològic. Esta mostra el procés d'elaboració de l'oli i del vi. | ||
=== Deports === | === Deports === | ||
| − | Alcanalí, al igual que els pobles veïns de la [[Vall de Pop]], és un dels pocs llocs que encara conserva intacta una de les pràctiques deportives més antigues del poble valencià: la [[Pilota Valenciana]]. Molts dissabtes per la vesprada es pot fruir d'una partida de pilota. La modalitat que més es practica són les [[llargues]] que | + | Alcanalí, al igual que els pobles veïns de la [[Vall de Pop]], és un dels pocs llocs que encara conserva intacta una de les pràctiques deportives més antigues del poble valencià: la [[Pilota Valenciana]]. Molts dissabtes per la vesprada es pot fruir d'una partida de pilota. La modalitat que més es practica són les [[llargues]] que només permet la seua pràctica al carrer. |
=== Gastronomia === | === Gastronomia === | ||
| Llínea 63: | Llínea 54: | ||
* '''Festes de Sant Miquel'''. Tradicionalment es celebraven el [[29 de setembre]], pero darrerament s'ha traslladat la festa a l'últim fi de semana d'[[agost]]. Se celebren misses, processons, sopars populars, reveles, etc. | * '''Festes de Sant Miquel'''. Tradicionalment es celebraven el [[29 de setembre]], pero darrerament s'ha traslladat la festa a l'últim fi de semana d'[[agost]]. Se celebren misses, processons, sopars populars, reveles, etc. | ||
| − | == | + | == Referències == |
| − | + | {{referències}} | |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | + | * [http://www.alcalali.es/ Ajuntament d'Alcanalí.] | |
| − | * [ | + | * [http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]. |
* [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. | * [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. | ||