Edició de «Alcàntera»

D'orige islàmic (de fet el topònim ''Alcàntera'' té el seu orige en l'àrap ''al qántara'', que significa el pont, l'aqüeducte i inclús el dic), provablement fon incorporat pel rei [[Jaume I d'Aragó]] al recentment creat [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1244]], despuix de la conquista de [[Xàtiva]]. A pesar d'açò, la població musulmana se mantingué, conservant la seua llengua, la seua religió i els seus costums, fins a la seua [[expulsió dels moriscs|expulsió]] definitiva en l'any [[1609]]. Se'ls coneixerà com mudéixars, i, despuix de la seua conversió forçosa al cristianisme en l'any [[1525]], com moriscs. Alcàntera va pertànyer tal vegada durant cert temps a la Corona, estant bona part dels sigles XIV i XV en mans de distints llinages (Ripoll, Maça de Liçana, Montagut,...) fins a que a finals del [[sigle XV]] fon adquirit junt en els veïns llocs de Beneixida i el Ràfol per Joan Despuig. Despuix de pertànyer algun temps a Alons Sanoguera, a principis del [[sigle XVIII]] passà a mans dels Sorell, comtes d'Albalat, que ostentaren la titularitat del senyoriu fins a la dissolució del règim senyorial, ya en el [[sigle XIX]]. En l'any [[1611]], Cristòfol Despuig, a conseqüència de l'expulsió dels moriscs, hagué d'otorgar carta pobla a favor de nous vassalls. Este document regulava aspectes com la cantitat de terra de que dispondria cada nou poblador, l'obligació dels nous pobladors de residir per adquirir la propietat útil de la terra, els censos en diners i els censos en espècie de casi la totalitat de les collites o la supervisió i control generalisat de nomenament i actuació dels carrecs directius locals.