Edició de «Alacant»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 13: | Llínea 13: | ||
|superfície = 201.27 km² | |superfície = 201.27 km² | ||
|altitut = 5 msnm | |altitut = 5 msnm | ||
− | |població = | + | |població = 331.577 hab. ([[INE]] [[2018]]) |
|densitat = 1602 hab./km² | |densitat = 1602 hab./km² | ||
|gentilici = Alacantí/na | |gentilici = Alacantí/na | ||
Llínea 19: | Llínea 19: | ||
|còdic_postal = 03000-03016 | |còdic_postal = 03000-03016 | ||
|festes = Del [[19 de juny|19]] al [[24 de juny]],<br />[[Fogueres de Sant Joan]] | |festes = Del [[19 de juny|19]] al [[24 de juny]],<br />[[Fogueres de Sant Joan]] | ||
− | |alcalde = | + | |alcalde = Gabriel Echávarri ([[PSPV]]) |
|web = [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant] | |web = [http://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant] | ||
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
− | '''Alacant''' (cooficialment en [[castellà]] '''Alicante''') | + | '''Alacant''' (cooficialment en [[castellà]] '''Alicante''') és la segona ciutat més important de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), en una població de 331.577 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2018]]). Situada en la costa [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]], és la capital de la [[província d'Alacant]] i de la comarca de l'[[Alacantí]]. Forma un continu urbà de més de 452.462 habitants en les localitats veïnes de [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[El Campello]]. Ademés, l'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] té uns 757.443 habitants. És una ciutat eminentment [[turisme|turística]] i de servicis. |
− | |||
− | Forma un continu urbà de més de 452.462 habitants en les localitats veïnes de [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[El Campello]]. Ademés, l'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] té uns 757.443 habitants. És una ciutat eminentment [[turisme|turística]] i de servicis. | ||
La ciutat ostenta este títul des de [[1490]], quan li fon concedit per Ferrando el Catòlic.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Manuel Martínez López|títul=Barrios de Alicante|url=https://books.google.es/books?id=Jf51CAAAQBAJ&pg=PA80&dq=alicante+ciudad+1490&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiUhZD06e_LAhXBbBoKHY6PCPsQ6AEIQTAF#v=onepage&q=alicante%20ciudad%201490&f=false|editorial=Editorial Club Universitario|lloc=Alacant|data=2013|isbn=9788499485577|llengua=castellaà}}</ref> | La ciutat ostenta este títul des de [[1490]], quan li fon concedit per Ferrando el Catòlic.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Manuel Martínez López|títul=Barrios de Alicante|url=https://books.google.es/books?id=Jf51CAAAQBAJ&pg=PA80&dq=alicante+ciudad+1490&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiUhZD06e_LAhXBbBoKHY6PCPsQ6AEIQTAF#v=onepage&q=alicante%20ciudad%201490&f=false|editorial=Editorial Club Universitario|lloc=Alacant|data=2013|isbn=9788499485577|llengua=castellaà}}</ref> | ||
Llínea 64: | Llínea 62: | ||
A causa d'una crisis dinàstica per la successió de [[Sancho IV el Brau]], l'infant Ferrando de la Porca, un aspirant illegítim a la Corona de Castella, va demanar ajuda a [[Jaume II d'Aragó]] a canvi de donar-li, en cas de conseguir la Corona, el Regne de Múrcia, segons els acorts secrets de Calatayut ([[1289]]), Ariza ([[giner]] [[1296]]) i Sària ([[febrer]] 1296). Aprofitant la situació, [[Jaume II]] va procedir a la conquista del Regne de Múrcia. | A causa d'una crisis dinàstica per la successió de [[Sancho IV el Brau]], l'infant Ferrando de la Porca, un aspirant illegítim a la Corona de Castella, va demanar ajuda a [[Jaume II d'Aragó]] a canvi de donar-li, en cas de conseguir la Corona, el Regne de Múrcia, segons els acorts secrets de Calatayut ([[1289]]), Ariza ([[giner]] [[1296]]) i Sària ([[febrer]] 1296). Aprofitant la situació, [[Jaume II]] va procedir a la conquista del Regne de Múrcia. | ||
− | Alacant va ser conquistada en [[abril]] de 1296, a pesar de la resistència de l'alcait del castell [[Nicolás Pérez]], acabant en la sobirania castellana. Aixina i tot, [[Jaume II d'Aragón|Jaume II]] va respectar els privilegis i institucions anteriors encara que adaptant-les a la nova situació política, particularment despuix de la incorporació d'Alacant, i el restant de comarques | + | Alacant va ser conquistada en [[abril]] de 1296, a pesar de la resistència de l'alcait del castell [[Nicolás Pérez]], acabant en la sobirania castellana. Aixina i tot, [[Jaume II d'Aragón|Jaume II]] va respectar els privilegis i institucions anteriors encara que adaptant-les a la nova situació política, particularment despuix de la incorporació d'Alacant, i el restant de comarques limítrofes al [[Regne de Valéncia]] per mig de la modificació d'allò que s'havia fixat en el Tractat d'Almizra ([[Sentència Arbitral de Torrelles]], [[1304]] i [[Tractat d'Elig]], [[1305]]). |
La repoblació cristiana continuà, en una velocitat i número majors, per lo que la població originàriament castellana, quedà en minoria entre la població cristiana. No obstant, fins a la primera expulsió dels moriscs, la població d'orige àrap era majoritària en comparació en els cristians. | La repoblació cristiana continuà, en una velocitat i número majors, per lo que la població originàriament castellana, quedà en minoria entre la població cristiana. No obstant, fins a la primera expulsió dels moriscs, la població d'orige àrap era majoritària en comparació en els cristians. | ||
Llínea 92: | Llínea 90: | ||
La ciutat va patir durant la guerra 71 bombardejos que causaren la mort a 481 persones i l'afonament de 705 edificis. L'atac que va causar més víctimes fon realisat per avions italians Saboya a les 11 hores del dumenge [[25 de maig]] de [[1938]] quan, darrere de soltar 90 bombes, varen morir 313 persones, en gran part dones i chiquets que se trobaven en el [[Mercat Central]]. Molts historiadors actuals sobre la Guerra Civil espanyola coincidixen a equiparar-ho en el [[Bombardeig de Guernica]]. | La ciutat va patir durant la guerra 71 bombardejos que causaren la mort a 481 persones i l'afonament de 705 edificis. L'atac que va causar més víctimes fon realisat per avions italians Saboya a les 11 hores del dumenge [[25 de maig]] de [[1938]] quan, darrere de soltar 90 bombes, varen morir 313 persones, en gran part dones i chiquets que se trobaven en el [[Mercat Central]]. Molts historiadors actuals sobre la Guerra Civil espanyola coincidixen a equiparar-ho en el [[Bombardeig de Guernica]]. | ||
− | A pesar dels bombardejos, la ciutat permaneixqué fidel a la [[Segona República Espanyola|República]] fins al final de la [[Guerra Civil|Guerra]] i per això va ser objecte de tècniques de debilitació sicològic com per eixemple el llançament de pa blanc embolicat en lemes fascistes en época de fam. Ya que Alacant fon l'última ciutat en caure en mans de les tropes [[franquisme|franquistes]], en el port se varen viure escenes dramàtiques entre els que esperaven barcos per a partir a l'exili; hi havia orde de matar tota persona que es trobara en la zona intentant fugir, els barcos estrangers no acceptaven arreplegar a ningú a causa de l'amenaça existent sobre l'afonament de qualsevol barco que arreplegara exiliats, els únics barcos que varen córrer el risc per salvar la població civil foren els [[Algèria|algerí]]. Centenars d'alacantins partiren cap a [[Orà|Orà]] creant una colònia estable i un agermanament entre les dos ciutats que encara hui persistix. En la vesprada del [[30 de març]] de [[1939]] entraven en la ciutat les unitats de la ''[[Divisió Littorio]] '', comandada pel general [[Gastone Gambara|Gambara]], en una ostentosa desfilada davant de l'Ajuntament i els principals carrers de la ciutat. La repressió conseqüent va ser gran al considerar-se la ciutat i la província com «roges». A l'acabar la Guerra, l'alcalde Luciáñez propon que la ciutat passara a cridar-se '''Alacant de José Antonio'''. A pesar d'aprovar-se mai va arribar a produir-se el canvi. | + | A pesar dels bombardejos, la ciutat permaneixqué fidel a la [[Segona República Espanyola|República]] fins al final de la [[Guerra Civil|Guerra]] i per això va ser objecte de tècniques de debilitació sicològic com per eixemple el llançament de pa blanc embolicat en lemes fascistes en época de fam. Ya que Alacant fon l'última ciutat en caure en mans de les tropes [[franquisme|franquistes]], en el port se varen viure escenes dramàtiques entre els que esperaven barcos per a partir a l'exili; hi havia orde de matar tota persona que es trobara en la zona intentant fugir, els barcos estrangers no acceptaven arreplegar a ningú a causa de l'amenaça existent sobre l'afonament de qualsevol barco que arreplegara exiliats, els únics barcos que varen córrer el risc per salvar la població civil foren els [[Algèria|algerí]]. Centenars d'alacantins partiren cap a [[Orà (Algèria)|Orà]] creant una colònia estable i un agermanament entre les dos ciutats que encara hui persistix. En la vesprada del [[30 de març]] de [[1939]] entraven en la ciutat les unitats de la ''[[Divisió Littorio]] '', comandada pel general [[Gastone Gambara|Gambara]], en una ostentosa desfilada davant de l'Ajuntament i els principals carrers de la ciutat. La repressió conseqüent va ser gran al considerar-se la ciutat i la província com «roges». A l'acabar la Guerra, l'alcalde Luciáñez propon que la ciutat passara a cridar-se '''Alacant de José Antonio'''. A pesar d'aprovar-se mai va arribar a produir-se el canvi. |
[[Archiu:Alicante(30-09-1997).jpg|thumb|right|200px|Carrer Arquitecte Morell d'Alacant durant les inundacions de l'any [[1997]]]] | [[Archiu:Alicante(30-09-1997).jpg|thumb|right|200px|Carrer Arquitecte Morell d'Alacant durant les inundacions de l'any [[1997]]]] | ||
La [[anys 1970|década dels xixanta]] portà el desenroll econòmic i el creiximent demogràfic que continuà en les décades següents. L'economia evolucionà cap al sector servicis, especialment cap al [[turisme]], i es va produir el major desenroll urbanístic de la ciutat, en el naiximent de nous barris en les afores. | La [[anys 1970|década dels xixanta]] portà el desenroll econòmic i el creiximent demogràfic que continuà en les décades següents. L'economia evolucionà cap al sector servicis, especialment cap al [[turisme]], i es va produir el major desenroll urbanístic de la ciutat, en el naiximent de nous barris en les afores. | ||
Llínea 106: | Llínea 104: | ||
=== Ajuntament === | === Ajuntament === | ||
[[File:Alicante Stadhuis.JPG|thumb|right|250px|<center>Vista de l'Ajuntament.</center>]] | [[File:Alicante Stadhuis.JPG|thumb|right|250px|<center>Vista de l'Ajuntament.</center>]] | ||
− | Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local des de les primeres eleccions democràtiques són el PP ([[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]), el PSOE ([[Partit Socialista Obrer Espanyol]]) | + | Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local des de les primeres eleccions democràtiques són el PP ([[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]), el PSOE ([[Partit Socialista Obrer Espanyol]]) i IU ([[Esquerra Unida (Espanya)|Esquerra Unida]]). En l'actualitat, l'alcalde de la ciutat és [[Luis Díaz Alperi]], del PP, que ocupa el càrrec des de [[1995]]. Des de [[1979]] fins a eixe any, la ciutat estigué governada per alcaldes pertanyents al PSPV-PSOE (''vore [[anex:alcaldes d'Alacant|Alcaldes d'Alacant]] '' i ''[[Eleccions municipals d'Alacant]] ''). |
− | |||
− | En l'actualitat, l'alcalde de la ciutat és [[Luis | ||
− | La corporació Municipal està formada per 29 [[regidor]]s, inclòs l'alcalde. | + | La corporació Municipal està formada per 29 [[regidor]]s, inclòs l'alcalde. En les eleccions municipals del [[27 de maig]] de [[2007]], el PP va obtindre 15 regidors en un 44,08% dels vots, mentres que el PSOE va conseguir 14 en un 41,17% dels vots. Atres agrupacions polítiques com la coalició formada per EU-EV-IR-AMEE, (Esquerra Unida-Els Verts, Esquerra Republicana i Acort Municipal d'esquerres i ecologista) en un 4,93%, VA (Veïns per Alacant) en un 3,22% o C-PC (Ciutadans-Partit de la Ciutadania) en un 1,42%, varen superar els 2.000 sufragis pero no conseguiren adhesió suficient per a accedir a la representació. |
La Junta de Govern està composta per tretze membres, onze d'ells regidors, estructurant-se de la manera següent: Urbanisme; Festes, Turisme i plages; Cultura i Educació; Foment i Ocupació; Seguritat Ciutadana (excepte Policia Local), Tràfic i Transports, Estadística; Comerç, Consum i Mercats, Sanitat (excepte sanitat ambiental); Acció Social, Mig Ambient; Modernisació de les Estructures municipals; Deports; Joventut, Participació Ciutadana, Partides Rurals; Servicis i Manteniment; Recursos Humans i Plaça de Bous; i Facenda, Contractació i Patrimoni, Ocupació de via pública. L'ajuntament celebra plens ordinaris cada mes, encara que també solen celebrar-se plens extraordinaris per a debatre temes i problemes que afecten la ciutat. | La Junta de Govern està composta per tretze membres, onze d'ells regidors, estructurant-se de la manera següent: Urbanisme; Festes, Turisme i plages; Cultura i Educació; Foment i Ocupació; Seguritat Ciutadana (excepte Policia Local), Tràfic i Transports, Estadística; Comerç, Consum i Mercats, Sanitat (excepte sanitat ambiental); Acció Social, Mig Ambient; Modernisació de les Estructures municipals; Deports; Joventut, Participació Ciutadana, Partides Rurals; Servicis i Manteniment; Recursos Humans i Plaça de Bous; i Facenda, Contractació i Patrimoni, Ocupació de via pública. L'ajuntament celebra plens ordinaris cada mes, encara que també solen celebrar-se plens extraordinaris per a debatre temes i problemes que afecten la ciutat. | ||
Llínea 117: | Llínea 113: | ||
En la [[Plaça de la Montanyeta]] se troben les principals seus administratives de l'Estat, en el que se poden trobar la subsèu provincial de la [[Delegat del Govern|Delegació del Govern]] espanyol en la [[Comunitat Valenciana]] (l'actual subdelegada provincial és Encarna Llinares en substitució de [[Etelvina Andreu]]) regidora del [[PSOE]], aixina com la sèu provincial de l'Agència Tributària, o la Subsecretaria provincial del Ministeri de Justícia. | En la [[Plaça de la Montanyeta]] se troben les principals seus administratives de l'Estat, en el que se poden trobar la subsèu provincial de la [[Delegat del Govern|Delegació del Govern]] espanyol en la [[Comunitat Valenciana]] (l'actual subdelegada provincial és Encarna Llinares en substitució de [[Etelvina Andreu]]) regidora del [[PSOE]], aixina com la sèu provincial de l'Agència Tributària, o la Subsecretaria provincial del Ministeri de Justícia. | ||
− | En quant a sèus autonòmiques, destaca la Delegació provincial del ''Consell de la Generalitat'' (govern valencià) en la Torre Generalitat que està presidint la Rambla de Méndez Núñez, en el seu popular rellonge digital. Allí se celebren els plens una vegada al mes. També se troben direccions territorials de totes les ''conselleries'', destacant per la singularitat dels edificis de la [[Casa de | + | En quant a sèus autonòmiques, destaca la Delegació provincial del ''Consell de la Generalitat'' (govern valencià) en la Torre Generalitat que està presidint la Rambla de Méndez Núñez, en el seu popular rellonge digital. Allí se celebren els plens una vegada al mes. També se troben direccions territorials de totes les ''conselleries'', destacant per la singularitat dels edificis de la [[Casa de Bruges]] on se situen la Direcció Territorial de Presidència i la ''Conselleria'' de Benestar Social, el Teatre Arniches en la d'Infraestructures i Transports, o l'edifici de la ''Conselleria'' de Cultura, Educació i Deport que està en el carrer Carratalá, en el barri de [[Benalúa]] i contigua als jujats. |
=== Alcaldes de la democràcia === | === Alcaldes de la democràcia === | ||
Llínea 123: | Llínea 119: | ||
| Alcalde_1 = [[José Luis Lassaletta Cano]] | | Alcalde_1 = [[José Luis Lassaletta Cano]] | ||
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]] | | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]] | ||
− | | Alcalde_2 = José Luis Lassaletta Cano | + | | Alcalde_2 = [[José Luis Lassaletta Cano]] |
− | | Partit_2 = PSPV-PSOE | + | | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]] |
− | | Alcalde_3 = José Luis Lassaletta Cano | + | | Alcalde_3 = [[José Luis Lassaletta Cano]] |
− | | Partit_3 = PSPV-PSOE | + | | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]] |
| Alcalde_4 = [[Ángel Luna González]] | | Alcalde_4 = [[Ángel Luna González]] | ||
− | | Partit_4 = PSPV-PSOE | + | | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]] |
| Alcalde_5 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]] | | Alcalde_5 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]] | ||
| Partit_5 = [[PPCV]] | | Partit_5 = [[PPCV]] | ||
− | | Alcalde_6 = Luis Bernardo Díaz Alperi | + | | Alcalde_6 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]] |
− | | Partit_6 = PPCV | + | | Partit_6 = [[PPCV]] |
− | | Alcalde_7 = Luis Bernardo Díaz Alperi | + | | Alcalde_7 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]] |
− | | Partit_7 = PPCV | + | | Partit_7 = [[PPCV]] |
− | | Alcalde_7 = Luis Bernardo Díaz Alperi | + | | Alcalde_7 = [[Luis Díaz Alperi|Luis Bernardo Díaz Alperi]] |
| Alcalde_8 = [[Sonia Castedo Ramos]] | | Alcalde_8 = [[Sonia Castedo Ramos]] | ||
− | | Partit_8 = PPCV | + | | Partit_8 = [[PPCV]] |
− | | Alcalde_9 = Sonia Castedo Ramos<br>[[Andrés Llorens Fuster]] (interí)<br>[[Miguel Valor Peidró]] | + | | Alcalde_9 = [[Sonia Castedo Ramos]]<br>[[Andrés Llorens Fuster]] (interí)<br>[[Miguel Valor Peidró]] |
− | | Partit_9 = PPCV | + | | Partit_9 = [[PPCV]] |
| Alcalde_10 = [[Gabriel Echávarri Fernández]] | | Alcalde_10 = [[Gabriel Echávarri Fernández]] | ||
− | + | | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]}} | |
− | | Partit_10 = PSPV-PSOE | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | }} | ||
== Clima == | == Clima == | ||
Llínea 197: | Llínea 186: | ||
|- | |- | ||
|} | |} | ||
− | Segons el | + | Segons el padróde [[2010]] la ciutat conta en 334.462 habitants, sent la 11a de [[Espanya]] i 2a de la [[Comunitat Valenciana]] en població. Segons les senyes de l'Ajuntament d'Alacant a 1 de giner de [[2010]] la població de la ciutat és de 334.462 habitants, dels quals viuen en el núcleu urbà 322.331 i 6.131 en les partides rurals, sent el [[Organisació politicoadministrativa d'Alacant|barri]] més populós el de [[Carolines Altes]], en 20.235 habitants. |
En l'any [[1900]] contava en 50.495 habitants que anaren aumentant llentament fins a [[1950]], en 101.791. A partir d'eixe moment el desenroll urbanístic va ser espectacular superant els 250.000 en [[1981]]. En la democràcia el creiximent va ser més llent arribant-se a 272.432 en [[1998]]. Des de llavors l'increment de l'immigració ha causat un nou auge demogràfic que ha fet que se sobrepassen els 300.000 habitants, sent un 11,72% de la població d'atres nacionalitats, entre els que destaquen [[Colòmbia|colombians]], [[Equador|equatorians]] i [[Argentina|argentins]] (''vore taula''). | En l'any [[1900]] contava en 50.495 habitants que anaren aumentant llentament fins a [[1950]], en 101.791. A partir d'eixe moment el desenroll urbanístic va ser espectacular superant els 250.000 en [[1981]]. En la democràcia el creiximent va ser més llent arribant-se a 272.432 en [[1998]]. Des de llavors l'increment de l'immigració ha causat un nou auge demogràfic que ha fet que se sobrepassen els 300.000 habitants, sent un 11,72% de la població d'atres nacionalitats, entre els que destaquen [[Colòmbia|colombians]], [[Equador|equatorians]] i [[Argentina|argentins]] (''vore taula''). | ||
Llínea 284: | Llínea 273: | ||
|- | |- | ||
| align="center"| [[2018]] || align="right"| 331.577 | | align="center"| [[2018]] || align="right"| 331.577 | ||
− | + | ||
− | |||
|} | |} | ||
|} | |} | ||
Llínea 329: | Llínea 317: | ||
=== Fogueres de Sant Joan === | === Fogueres de Sant Joan === | ||
[[Archiu:Hoguera carolinas altas 2006 alicante.jpg|thumb|right|220px|Vista general d'una Foguera en Alacant.]] | [[Archiu:Hoguera carolinas altas 2006 alicante.jpg|thumb|right|220px|Vista general d'una Foguera en Alacant.]] | ||
− | |||
Les [[Fogueres de Sant Joan]], són les festes majors i oficials d'Alacant, declarades d'Interés Turístic Internacional des de [[1984]], sent els seus orígens molt remots ya que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguera en l'arribada del [[solstici d'estiu]], se pert en la nit dels temps. | Les [[Fogueres de Sant Joan]], són les festes majors i oficials d'Alacant, declarades d'Interés Turístic Internacional des de [[1984]], sent els seus orígens molt remots ya que el costum de cremar objectes, ballant entorn d'una foguera en l'arribada del [[solstici d'estiu]], se pert en la nit dels temps. | ||
Llínea 337: | Llínea 324: | ||
=== Semana Santa === | === Semana Santa === | ||
− | En la [[Semana Santa]] alacantina se realisen vinticinc processons en les que participen més de trenta confraries. La primera d'elles és la ''Processó de la Santa | + | En la [[Semana Santa]] alacantina se realisen vinticinc processons en les que participen més de trenta confraries. La primera d'elles és la ''Processó de la Santa Cruz'', que comença en el [[Santa Cruz (Alacant|barri de Santa Creu]] (situat en les faldes de la [[montanya Benacantil]]) |
− | La [[Semana Santa]] alacantina té més de 30 confraries que realisen les seues processons des del | + | La [[Semana Santa]] alacantina té més de 30 confraries que realisen les seues processons des del Dumenge de Rams fins al de Resurrecció. Destaquen algunes talles com la Mare de Dèu de les Angoixes (Mare de Deu de la Penya) de [[Salzillo]]. Les processons més conegudes són la del [[Dumenge de Rams]] (''La burreta'') en la que participen molts ciutadans i la de Santa Creu, en dimecres, en més de mil confrares i quatre passos, sent el més valiós el del Devallament. |
− | |||
− | |||
=== Santa Faç === | === Santa Faç === | ||
Llínea 387: | Llínea 372: | ||
* [[Toyooka]], [[Japó]] | * [[Toyooka]], [[Japó]] | ||
* [[Wenzhou]], [[China]] | * [[Wenzhou]], [[China]] | ||
− | * [[Santa Ana ( | + | * [[Santa Ana (ciutat del Salvador)|Santa Ana]], [[El Salvador]] |
* [[Aleixandria]], [[Egipte]] | * [[Aleixandria]], [[Egipte]] | ||
|} | |} | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
− | |||
* [[Escut d'Alacant]] | * [[Escut d'Alacant]] | ||
− | + | * [[Aeroport Internacional d'Alacant]] | |
− | * [[Aeroport d'Alacant]] | ||
* [[Àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] | * [[Àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] | ||
* [[Universitat d'Alacant]] | * [[Universitat d'Alacant]] | ||
* [[Institució Firal Alacantina]] | * [[Institució Firal Alacantina]] | ||
* [[TRAM Metropolità d'Alacant]] | * [[TRAM Metropolità d'Alacant]] | ||
− | |||
− | |||
* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]] | * [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references /> | <references /> | ||
− | + | {{Traduït de|es|Alicante }} | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | {{commonscat| | + | {{commonscat|Alacant}} |
* [https://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant] | * [https://www.alicante.es/ Ajuntament d'Alacant] | ||
* [https://www.alicanteturismo.com/ Turisme d'Alacant] | * [https://www.alicanteturismo.com/ Turisme d'Alacant] | ||
Llínea 427: | Llínea 398: | ||
* [https://www.hogueras.org/ Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan] | * [https://www.hogueras.org/ Comissió Gestora de les Fogueres de Sant Joan] | ||
* [http://www.alicantevivo.org/ Web sobre l'història, evolució, curiositats, i actualitat d'Alacant capital i província] | * [http://www.alicantevivo.org/ Web sobre l'història, evolució, curiositats, i actualitat d'Alacant capital i província] | ||
− | |||
+ | {{Capitals de província}} | ||
{{Municipis de l'Alacantí}} | {{Municipis de l'Alacantí}} | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]] | [[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]] | ||
[[Categoria:Alacant]] | [[Categoria:Alacant]] | ||
+ | {{Capitals comarques}} |