Edició de «Alí»

{{Biografia|

| image = [[Archiu:Investiture of Ali Edinburgh codex.jpg|miniaturadeimagen]]

| lloc_naix = [[La Meca]]

| data_mort = [[27 de giner]] del [[661]]

'''Alí ibn Abi-Tàlib''' ([[La Meca]], [[23 d'octubre]] de [[598]] o [[600]] o [[17 de març]] de [[599]] o 600 - † [[Kufa]], [[27 de giner]] de l'any [[661]]) fon un dels [[sahaba|primers musulmans]] quan a soles tenia deu u onze anys. En círculs religiosos es discutix si fon el segon en adoptar la fe, despuix de [[Khadija bint Khuwàylid]], o el tercer, despuix de Khadija i [[Abu-Bakr as-Siddiq|Abu-Bakr]], i fon el quart [[califa]] de l'[[Islam]] ([[656]]-[[659]]). Els musulmans [[chiisme|chiïtes]] el consideren el primer i únic llegítim [[imam]]. Fon filld'Abu-Tàlib i cosí del profeta Muhàmmad, qui l'educà i l'adoptà com a fill i el casà en la seua filla [[Fàtima az-Zahrà]]. Quan l'[[Hègira]], Alí hauria ocupat el lloc del Profeta al seu llit, quan els que pretenien assessinar el Profeta varen entrar a sa casa per a matar-lo.

Naixqué cap a l'any 598. Quan tenia sis anys va deixar la casa del seu pare i es va posar baix la protecció de [[Mahoma]]. El seu parentesc en el Profeta incloïa la condició de cosí, fill adoptiu i gendre, pel seu casament en l'any [[622]] en [[Fàtima az-Zahrà|Fàtima]], filla de Mahoma i la seua primera dona [[Khadija bint Khuwàylid]]).

Va participar en totes les expedicions del Profeta, com porta estandart i dos vegades com a general, en [[Fadak]] en [[627]]/[[628]] ial [[Iemen]] en l'any [[632]]. Va lluitar en la [[Batalla de Badr]] en l'any [[624]],<ref>{{citar llibre |cognom=Davis |nom=Paul K. |títol=100Decisive Battles: From Ancient Times to the Present |llengua=anglès|editorial=Oxford University Press |data=2001 |pàgines=p.97-98|isbn=0195143663}}</ref> en la [[campanya deKhàybar]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nadvī |nom=Abūlḥasan ʻAlī|títol=Muhammad the Last Prophet: A Model for All Time|url=http://books.google.es/books?id=dgjc3xAzuY4C&pg=PA130&lpg=PA130&dq=Ali+ibn+Abi+Talib+khaybar&source=bl&ots=lIzvccoINw&sig=HZrnXLPNTo98L4ydEInn4OWvdQg&hl=ca&sa=X&ei=rMdOUKmVN46DhQfzxYDoCw&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=Ali%20ibn%20Abi%20Talib%20khaybar&f=false|llengua=anglès |editorial=Islamic Books |data=1993 |pàgines=p.130 |isbn=1872531105}}</ref>i en la [[batalla d'Hunayn]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze|nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World: A HistoricalEncyclopedia |url=http://books.google.es/books?id=jBBYD2J2oE4C&pg=PA84&lpg=PA84&dq=Al%C3%AD+ibn+Abi-T%C3%A0lib+hunayn&source=bl&ots=MF7HR65AtJ&sig=AkQe9zdxJGEQH3PFH_LT5ehBgEk&hl=ca&sa=X&ei=Jd9QUJyAKI2LhQeh04HYBA&ved=0CEUQ6AEwBA#v=onepage&q=Al%C3%AD%20ibn%20Abi-T%C3%A0lib%20hunayn&f=false|llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.84|isbn=1598843370}}</ref> en l'any [[630]], de manera destacada. Despuix de la mort del Profeta ya no va tornar a lluitar, fins a les [[batalla delCamell|batalles del Camell]] en [[656]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jaques|nom=Tony |títol=Dictionary of Battles and Sieges: A-E|url=http://books.google.es/books?id=3amnMPTPP5MC&pg=PA190&lpg=PA190&dq=Battle+of+the+Camel&source=bl&ots=b1dv9tQF7d&sig=U143HaRjUQvxCNlD2vpWL0hjcnc&hl=ca&sa=X&ei=YKBLUPa5Due_0QWR_YGACA&ved=0CEMQ6AEwAw#v=onepage&q=Battle%20of%20the%20Camel&f=false|llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=2007 |pàgines=p.190|isbn=0313335370}}</ref> i [[batalla de Siffín|Siffín]] en l'any [[657]].<ref name=Mikaberidze>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze|nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World: A HistoricalEncyclopedia|url=http://books.google.es/books?id=jBBYD2J2oE4C&pg=PA836&lpg=PA836&dq=malik+siffin&source=bl&ots=MF7HS47BrI&sig=VjZQnuROvyscllD5ycc_aTJxUDc&hl=ca&sa=X&ei=xB9SUJ7xNMixhAed_oDwBQ&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=malik%20siffin&f=false|llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.836|isbn=1598843370}}</ref>

 

Al ser elegit com a califa [[Abu-Bakr as-Siddiq]], va refusar reconéixer-lo com a califa durant sis mesos. Despuix en Fonconseller, aixina com ho Fon d'[[Umar ibn al-Khattab]] sense tindre cap càrrec excepte el de lloctinent en [[Medina]] durant el viage d'Umar a [[Síria]] i [[Palestina]]. A l'arribar al poder [[Uthman ibn Affan]] el va acusar diverses vegades d'ignorar l'[[Alcorà]]. Assessinat Uthman els omeies varen fugir de Medina i l'oposició va quedar mestressa de la situació. Es va demanar a Ali d'acceptar el califat que supostament va rebre el [[18 de juny]] de l'any [[656]] per lo que va ser el quart califa de l'Islam (656-[[659]]). Al acceptar el nomenament de part d'algunes de les persones que havien participat en la mort de Uthman, va ser acusat de participació al crim, especialment per [[Muawiya I|Muàwiya]], governador de Síria i cosí d'Uthman.  

 

La revolta d'[[Àïxa bint Abi-Bakr]], [[Talha]] i [[Az-Zubayribn al-Awwam]] el va obligar a combatre, esclatant la [[primera guerra civil islàmica]]. Els tres caps rebels en uns centenars d'hòmens varen marchar cap a[[Irac]] a on esperaven trobar soports i diners. Varen ocupar [[Bàssora]], pero Alí va reunir tropes en [[Kufa]] i va alvançar cap a Bàssora; hi va haver negociacions pero finalment va esclatar la batalla coneguda per [[batalla del Camell]] el [[9 de decembre]] de l'any [[656]] durant la que Talha i Az-Zubayr varen ser morts i Àïxa obligada a residir en Medina.

 

Va intentar fer entrar en raó a Muàwiya, que encara nos'havia declarat obertament en rebelió, pero no el reconeixia. El governadorde Síria va exigir el lliurament dels assassins d'Uthman per tal d'exercir la vengança establida a favor dels parents pròxims per l'Alcorà sobre aquells que maten a algú injustament, pero Alí va declarar que la mort d'Uthman havia segut justa per les seues arbitrarietats. Això va produir el trencament, de forma que els dos grups, en llurs eixèrcits, es varen concentrar en la plana de [[Siffin]] i es varen produir lluites parcials pero en juny o juliol de l'any [[657]] es va acordar una treua; finalment [[Batalla de Siffin|el combat]] es va produir el [[28 de juliol]] de l'any [[657]]. Muàwi ya portava la pijor part, i ya havien mort uns setanta mil hòmens, quan Fonaconsellat per [[Amr ibn al-As]] de penjar fulles de l'Alcorà en les llances dels seus soldats, lo que fon considerat com una invitació a resoldre el conflicte consultant el llibre sant; la qüestió fon somesa a arbitrage. El nomenament d'àrbitres va recaure en [[Abu-Mussaal-Aixarí]] per part d'Alí i en Amr ibn al-As per part de Muàwiya (agost de l'any [[657]]). Es jutjava si els actes d'Uthman podien ser considerats arbitraris i per tant la seua mort justa, o no. Un arbitrage encarregat a persones tenia molta oposició perqué alguns versos de l'Alcorà encarreguen esta amena dedecisions a Déu. Els que es varen oposar a l'arbitrage en el bàndol d'Alí es varen dir harurites perqué es varen quedar en [[Harura]], prop de Kufa. Alí en va convèncer a una part pero el restant, units a atres opositors de [[Bàssora]], es varen reagrupar a [[An-Nahrawan]] i foren nomenats ''khawàrij''([[kharigites]]).

En [[febrer]] de l'any [[658]] s'havia d'anunciar el resultat del'arbitrage a un lloc incert entre Irac i Síria. Sembla que en realitat hi va haver dos reunions, una en [[Dúmat al-Jafal]] (moderna [[Djof]]) el febrer del[[658]] i una posterior a [[Adhruh]], entre [[Maan]] i [[Petrad'Aràbia|Petra]], en giner de l'any [[659]]. El veredicte em la primera trobada no fon fet públic encara que sí que fon comunicat a les dos parts i, pels que sabem dels esdeveniments posteriors, fon evidentment desfavorable a Alí.  

 

En la reunió d'Adhruh, en giner de l'any [[659]], es va fer públic el veredicte: Uthman havia segut assessinat injustament. Se sugeria l'elecció d'un nou califa sense plantejar ni tan sols la continuïtat d'Alí. Llavors els àrbitres propongueren descartar per al califat a Alí i Muàwiya i deixar l'elecció a una comissió, ara be, en la pràctica, es va donar soport a Muàwiya. Este va enviar expedicions a [[Khurasan]] i la part oriental de conquestes àraps i islàmiques, pero foren rebujades; una revolta pro omeya, és dir a favor de Muàwiya, a [[Fars]], Fon reprimida pel governador, [[Ziyad ibn Abihi]], que era fidel a Alí ([[659]]). En [[660]] [[Medina]] i [[la Meca]] foren ocupades pel general omeya [[Buixr ibn Artat]], que va seguir alvançant cap al [[Iemen]].

 

Un kharigita de nom [[Abd-ar-Rahman ibn Múljamal-Muradí]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hoyland |nom=Robert G.|títol=Theophilus of Edessa's Chronicle: The Circulation of HistoricalKnowledge in Late Antiquity and Early Islam|url=http://books.google.es/books?id=o1379rbkgssC&pg=PA358&lpg=PA358&dq=Abd-al-Rahman+ibn+Muljam&source=bl&ots=Ab5of6l00q&sig=67eTUAyCU9oXs08lX615jTPtJLY&hl=ca&sa=X&ei=XcBTUJ6CMIrLhAfPoYHICQ&ved=0CEEQ6AEwAw#v=onepage&q=Abd-al-Rahman%20ibn%20Muljam&f=false|llengua=anglès |editorial=Liverpool University Press |data=2011 |pàgines=p.148|isbn=1846316987}}</ref> en vengança per la [[Batallad'An-Nahrawan|matança d'An-Nahrawan]], va ferir a Alí en una espasa enverinada en la porta d'una mesquita en [[Kufa]], residència del califa, el [[25 de giner]] de l'any [[661]]. Alí va sobreviure a l'atac dos dies més i va morir als 62 o 63 anys. Fon enterrat en un lloc secret que, en temps d'[[Harun ar-Raixid]], fon identificat com un llogaret pròxim a Kufa a on va sorgir un santuari que va donar orige a la ciutat de [[Najaf]] o An-Najaf.

Alí fruïx de gran popularitat en el món musulmà, especialment entre els chiïtes, que el consideren el primer [[imam]]. El seu mausoleu, objecte de gran veneració en els peregrinages chiïtes, se troba en la ciutat de Najaf.

 

== Vore també ==

== Referències ==

{{Reflist}}

 

 

== Enllaços externs ==

{{Commonscat|Ali}}

 

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Islam]]

[[Categoria:Islamisme]]