Edició de «Adolf Gil i Morte»

[[Image:drgil.jpg|thumb|right|200px|Dr. Gil i Morte]]

'''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[30 de juliol]] de [[1860]] - [[Valéncia]], [[7 de juny]] de [[1929]]) fon un mege i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En [[1881]] es llicencià en medicina i ciències en l'Universitat de [[Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia en [[1889]].

Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosi, raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Reial Acadèmia Nacional de Medicina]]. Milità en el Partit Republicà Centralista de [[Nicolás Salmerón]] i posteriorment ingressà en Unió Republicana.

Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia càrrec que va desempenyar entre [[1898]] i [[1904]].

El [[1892]] fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de [[Chiva]] - [[Bunyol]] - [[Carlet]], diputat pel de [[Sueca]] a les eleccions generals espanyoles de [[1903]] i pel de [[Valéncia]] a les de [[1907]] pero en [[1908]] dimití i cedí l'esca a [[Fèlix Azzati i Descalci]].

En les eleccions generals espanyoles de [[1918]], com a membre del Partido Reformista i dins l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per [[Sueca]].

Va ser nomenat fill predilecte de la ciutat de Valéncia en [[1920]] i actualment te un carrer dedicat en el seu nom en Valéncia.

[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Meges valencians]]
[[Categoria:Polítics Valencians]]
@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Gilymorte.jpg|thumb|right|250px|Dr. Gil i Morte]]
+[[Image:drgil.jpg|thumb|right|200px|Dr. Gil i Morte]]
-'''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[30 de juliol]] de [[1860]] - † [[Valéncia]], [[7 de juny]] de [[1929]]) fon un mege i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En l'any [[1881]] es llicencià en medicina i ciències en l'[[Universitat de Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia en l'any [[1889]].
+'''Adolf Gil i Morte''' ([[Soneja]], [[30 de juliol]] de [[1860]] - [[Valéncia]], [[7 de juny]] de [[1929]]) fon un mege i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]]. En [[1881]] es llicencià en medicina i ciències en l'Universitat de [[Valéncia]], i arribà a ser catedràtic de fisiologia en [[1889]].
-Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la [[Tuberculosis|tuberculosis]], raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Reial Acadèmia Nacional de Medicina]]. Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia, càrrec que va desempenyar entre [[1898]] i [[1904]]. Durant els anys de la [[I Guerra Mundial]] pertany al Comité permanent internacional de Segurs Socials.
+Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosi, raó per la qual fon nomenat president del [[Colege de Meges de Valéncia]], de l'[[Institut Mèdic]] i de la [[Reial Acadèmia Nacional de Medicina]]. Milità en el Partit Republicà Centralista de [[Nicolás Salmerón]] i posteriorment ingressà en Unió Republicana.
-== Trayectòria política ==
+Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia càrrec que va desempenyar entre [[1898]] i [[1904]].
-En l'any [[1892]] fon escollit membre de la [[Diputació de Valéncia|Diputació provincial]] pel districte de [[Chiva]] - [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] - [[Carlet]]. Milità en el Partit Republicà Centraliste de [[Nicolás Salmerón]] i posteriorment ingressà en [[Unió Republicana]]. Procedent del republicanisme de centre, fon triat diputat provincial i diputat en Corts per [[Sueca]] en [[1903]] i per Valéncia en [[1907]] dins de la candidatura pero en [[1908]] dimití i cedí l'escan a [[Félix Azzati|Fèlix Azzati i Descalci]], [[Blasquisme|blasquiste]].
+El [[1892]] fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de [[Chiva]] - [[Bunyol]] - [[Carlet]], diputat pel de [[Sueca]] a les eleccions generals espanyoles de [[1903]] i pel de [[Valéncia]] a les de [[1907]] pero en [[1908]] dimití i cedí l'esca a [[Fèlix Azzati i Descalci]].
-A raïl de la separació en l'any [[1908]] entre el blasquisme i el sector republicà de Salmerón representat per "El Mercantil" s'adherí al Partit Reformiste de Melquiades Álvarez i Azcárate i obtingué en l'any [[1918]] el banc de diputat.
+En les eleccions generals espanyoles de [[1918]], com a membre del Partido Reformista i dins l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per [[Sueca]].
-En les eleccions generals espanyoles de [[1918]], com a membre del [[Partit Reformiste|Partido Reformista]] i dins de l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per [[Sueca]].
+Va ser nomenat fill predilecte de la ciutat de Valéncia en [[1920]] i actualment te un carrer dedicat en el seu nom en Valéncia.
-Fon nomenat fill predilecte de la [[ciutat de Valéncia]] en l'any [[1920]] i actualment té un carrer dedicat en el seu nom en [[Valéncia]].
-== Obres ==
-* Vías de penetración del agua en el organismo (1888)
-* Fisiología humana (Valencia, 1899)
-* Tratado de fisiología humana y fisiología comparada (1902 y 1903)
-== Distincions ==
-El Dr. Gil i Morte, ademés d'haver eixercitat diversos càrrecs polítics i de direcció en distints camps, va ser guardonat en l'any [[1920]] en ser nomenat per l'ajuntament com a Fill Predilecte de Valéncia.
-Per un atre costat, en el seu honor, l'Ajuntament de Valéncia té registrada una fundació sense fins de lucre en el nom Gil i Morte, la qual té per objectiu fonamental el foment de l'investigació científica i l'arraïlada cultural en Valéncia. No obstant, en l'any [[2011]] es va obrir un periodo d'informació prèvia en relació en l'inici del procediment de regularisació o d'extinció de la Fundació Adolfo Gil i Morte.
-Un carrer de la ciutat de Valéncia du el seu nom.
-== Referències ==
-* Barona Vilar, José José Puche Álvarez: ''Historia de un compromiso''
-* Colegio de Médicos de Valencia. ''Valencia Médica''
-* González Rebollo, Ana ''Las Juntas Directivas''
-* Perales Birlanga, Germán (2011). Universitat de Valéncia, ed. Católicos y liberales: ''El movimiento estudiantil en la Universidad de Valencia (1875-1939)''. p. 35. ISBN 9788437083100
-[[Categoria:Biografies]]
 [[Categoria:Valencians]]
-[[Categoria:Meges]]
 [[Categoria:Meges valencians]]
-[[Categoria:Polítics]]
 [[Categoria:Polítics Valencians]]