Edició de «Acadèmia dels Nocturns»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Durant tres cursos, entre | + | Durant tres cursos, entre [[1591]] i [[1594]], es va reunir esta acadèmia, un total de 88 sessions acadèmiques, en elles predomina el vers, va haver-hi prosa, i es varen tractar temes científics.<ref>[http://www.valenciahui.Com/opinió/opinió.php/2008/01/17/los_temas_de_los_nocturnos Temes dels Nocturns [[Vicente Luis Simó Santonja]]]</ref> |
== Estructura == | == Estructura == | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Contava en els càrrecs de president, consiliari, secretari i porter; el primer fixava els temes i el secretari arreplegava i llegia els escrits; es reunien tots els dimecres a boqueta nit en casa del citat Bernardo Catalá, que detenia el càrrec de president; l'acte començava en una conferència sobre el tema propost que servia de base a una àmplia discussió posterior; l'acte concloïa en la recitació dels poemes; va durar entre [[1591]] i [[1594]], agrupant-se les seues obres en tres toms, dels que [[Pere Salva]] va publicar un llibre reproduint algunes de les poesies que se conserven de les actes originals, al que va donar el nom de ''Cançoner''. Ya a principis del [[sigle XX]], [[Francesc Martí Grajales]] va publicar una segona i tercera part del referit ''Cançoner de l'Acadèmia dels Nocturns de Valéncia''. La segona part comprén l'índex complet dels treballs de la mencionada Acadèmia, una colecció de poesies copiades de les seues actes i. com a apèndixs, les biografies dels poetes i autors dramàtics [[Gaspar Aguilar]] i [[Guillem de Castro]]. | Contava en els càrrecs de president, consiliari, secretari i porter; el primer fixava els temes i el secretari arreplegava i llegia els escrits; es reunien tots els dimecres a boqueta nit en casa del citat Bernardo Catalá, que detenia el càrrec de president; l'acte començava en una conferència sobre el tema propost que servia de base a una àmplia discussió posterior; l'acte concloïa en la recitació dels poemes; va durar entre [[1591]] i [[1594]], agrupant-se les seues obres en tres toms, dels que [[Pere Salva]] va publicar un llibre reproduint algunes de les poesies que se conserven de les actes originals, al que va donar el nom de ''Cançoner''. Ya a principis del [[sigle XX]], [[Francesc Martí Grajales]] va publicar una segona i tercera part del referit ''Cançoner de l'Acadèmia dels Nocturns de Valéncia''. La segona part comprén l'índex complet dels treballs de la mencionada Acadèmia, una colecció de poesies copiades de les seues actes i. com a apèndixs, les biografies dels poetes i autors dramàtics [[Gaspar Aguilar]] i [[Guillem de Castro]]. | ||
| − | Fon este últim, nomenat autor dramàtic, qui va voler resucitar l'acadèmia en | + | Fon este últim, nomenat autor dramàtic, qui va voler resucitar l'acadèmia en 1616 en el nom de [[Montanyesos del Parnàs]]. |
== Components == | == Components == | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
{{cita|Un noble aragonés,/cuyos aceros,/de armados escuadrones/no se espantan,/se opone a reprimir/los que quebrantan/del Summo Dios los/soberanos fueros./Y entre martyrios/ásperos y fieros/sus fuerças más enteras/se levantan, qu’en muerte/y en prisiones se adelantan/en Aragón los nobles/verdaderos./Y como por ser noble/no podía morir a manos/del verdugo ayrado,/entre flores quedó/Vicente muerto./Primero, rosa blanca/parecía, pero después/teñida de encarnado,/del huerto humano/sube al mejor huerto. 17ª sesión la Academia de los Nocturnos. Don Bernardo Guillem Catalá de Valeriola y Vives de Cañamás.(Un noble aragonés,/els acers del qual,/d'armats esquadrons/no s'espanten,/s'opon a reprimir/els que trenquen/del Sum Deu els/sobirans furs./I entre martiris/aspres i feroços/els seues forces més sanceres/s'alcen, que en mort/i en presons s'alvancen/a Aragó els nobles/verdaders./I com per ser noble/no podia morir a les mans/del botí aïrat,/entre flors va quedar/Vicent mort./Primer, rosa blanca/pareixia, pero despuix/tenyida d'encarnat,/de l'hort humà/puja al millor hort. 17a sessió l'Acadèmia dels Nocturns. El senyor Bernardo Guillem Catalá de Valeriola i Vives de Cañamás<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/vicente-simo.php/2008/01/22/soneto_a_san_vicente_martir [[Vicente Luis Simó Santonja]]]</ref>}} | {{cita|Un noble aragonés,/cuyos aceros,/de armados escuadrones/no se espantan,/se opone a reprimir/los que quebrantan/del Summo Dios los/soberanos fueros./Y entre martyrios/ásperos y fieros/sus fuerças más enteras/se levantan, qu’en muerte/y en prisiones se adelantan/en Aragón los nobles/verdaderos./Y como por ser noble/no podía morir a manos/del verdugo ayrado,/entre flores quedó/Vicente muerto./Primero, rosa blanca/parecía, pero después/teñida de encarnado,/del huerto humano/sube al mejor huerto. 17ª sesión la Academia de los Nocturnos. Don Bernardo Guillem Catalá de Valeriola y Vives de Cañamás.(Un noble aragonés,/els acers del qual,/d'armats esquadrons/no s'espanten,/s'opon a reprimir/els que trenquen/del Sum Deu els/sobirans furs./I entre martiris/aspres i feroços/els seues forces més sanceres/s'alcen, que en mort/i en presons s'alvancen/a Aragó els nobles/verdaders./I com per ser noble/no podia morir a les mans/del botí aïrat,/entre flors va quedar/Vicent mort./Primer, rosa blanca/pareixia, pero despuix/tenyida d'encarnat,/de l'hort humà/puja al millor hort. 17a sessió l'Acadèmia dels Nocturns. El senyor Bernardo Guillem Catalá de Valeriola i Vives de Cañamás<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/vicente-simo.php/2008/01/22/soneto_a_san_vicente_martir [[Vicente Luis Simó Santonja]]]</ref>}} | ||
| − | == | + | == Notes == |
{{reflist}} | {{reflist}} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* VV. AA., ''Diccionario de lliteratura española''. Madrit: Revista de Occidente, 1964, 3a ed. | * VV. AA., ''Diccionario de lliteratura española''. Madrit: Revista de Occidente, 1964, 3a ed. | ||
* ''Cançoner de l'Acadèmia dels Nocturns de Valéncia'', edició de [[Pedro Salva]] (Valéncia, 1869). Fon re-imprés ampliat i en notes per [[Francisco Martí Grajales]] (Valéncia, 1905-1912). | * ''Cançoner de l'Acadèmia dels Nocturns de Valéncia'', edició de [[Pedro Salva]] (Valéncia, 1869). Fon re-imprés ampliat i en notes per [[Francisco Martí Grajales]] (Valéncia, 1905-1912). | ||
| − | * ''Actes de l'Acadèmia dels Nocturns'' estudi introductori, edició crítica i notes de José Luis Canet, Evangelina Rodríguez, Josep Lluís Sirera. Valéncia: | + | * ''Actes de l'Acadèmia dels Nocturns'' estudi introductori, edició crítica i notes de José Luis Canet, Evangelina Rodríguez, Josep Lluís Sirera. Valéncia: Alfons el Magnànim, 1987- 2000. Han aparegut fins ara tres dels sis volums de l'edició completa. |
* Jose Maria Ferri coll, ''La poesia de l'Acadèmia dels Nocturns''. Alacant: U. L'Alacant, 2001. | * Jose Maria Ferri coll, ''La poesia de l'Acadèmia dels Nocturns''. Alacant: U. L'Alacant, 2001. | ||
* [[Pasqual Mas i Usó]], ''Academias y justas literarias en la Valencia Barroca: Teoria y pràctica'', Kassel, Reichenberger, 1996. | * [[Pasqual Mas i Usó]], ''Academias y justas literarias en la Valencia Barroca: Teoria y pràctica'', Kassel, Reichenberger, 1996. | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
*[http://simosantonja.com/ Web de Simó Santonja] | *[http://simosantonja.com/ Web de Simó Santonja] | ||
| − | == | + | == Referencies == |
{{Traduït de|es|Academia_de_los_Nocturnos}} | {{Traduït de|es|Academia_de_los_Nocturnos}} | ||