Edició de «Época ibèrica en la Comunitat Valenciana»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Dama d'Elig.jpg|thumb|350px|right|[[Dama d'Elig]], obra mestra de l'[[art ibèric]]]] |
| − | L''''época ibèrica en la Comunitat Valenciana''' correspon, aproximadament, al periodo 5000-[[ | + | L''''época ibèrica en la Comunitat Valenciana''' correspon, aproximadament, al periodo 5000-[[segle III aC]] de la [[prehistòria]], quan els [[ibers]] eren el poble predominant en les costes de la [[Península Ibèrica]]. |
==Época preibèrica== | ==Época preibèrica== | ||
| − | Els primers vestigis de població que es tenen en la [[Comunitat Valenciana]], daten de l'época [[paleolític|paleolítica]] i estan constituïts per alguns esquelets i pintures prehistòriques que han segut trobades en algunes coves del país. Aixina, en [[Xàtiva]] en la | + | Els primers vestigis de població que es tenen en la [[Comunitat Valenciana]], daten de l'época [[paleolític|paleolítica]] i estan constituïts per alguns esquelets i pintures prehistòriques que han segut trobades en algunes coves del país. Aixina, en [[Xàtiva]] en la Cova Negra s'han trobat algunes deixalles humanes de tipo [[neandertal]] que fan pensar que esta cova estava habitada en temps remots. També són característics d'esta época les pintures prehistòriques de [[Bicorp]], [[Ares del Maestrat]], [[Barranc de la Valltorta|Valltorta]], [[Morella]], La Serreta ([[Alcoy]]), la Cova del Parpalló ([[Gandia]]), etc.. |
Totes estes pintures conformen lo que se nomena l'Escola Llevantina i es caracterisen per representar escenes costumistes dels seus habitants, i segurament també devien tindre un significat màgic. | Totes estes pintures conformen lo que se nomena l'Escola Llevantina i es caracterisen per representar escenes costumistes dels seus habitants, i segurament també devien tindre un significat màgic. | ||
==Els ibers== | ==Els ibers== | ||
| − | |||
Segons algunes teories, els ibers tindrien el mateix orige que els [[vasc]]s primitius, i s'haurien estés des d'un lloc pròxim als [[Pirineus]] per tota [[Europa]], fa uns 30.000 anys. De fet els mots ibèric, o [[Ebre]], ''Ivry'', i Ebers podrien tindre el mateix orige, i el seu significat seria el d'un lloc relacionat en un curs d'[[aigua]]. | Segons algunes teories, els ibers tindrien el mateix orige que els [[vasc]]s primitius, i s'haurien estés des d'un lloc pròxim als [[Pirineus]] per tota [[Europa]], fa uns 30.000 anys. De fet els mots ibèric, o [[Ebre]], ''Ivry'', i Ebers podrien tindre el mateix orige, i el seu significat seria el d'un lloc relacionat en un curs d'[[aigua]]. | ||
Estos pobles a pesar de les seues característiques culturals comuns constituïren tribus separades i per tant, formaven una série de poblacions cadascuna d'elles més o menys independent de les atres pero dins d'una mateixa cultura. | Estos pobles a pesar de les seues característiques culturals comuns constituïren tribus separades i per tant, formaven una série de poblacions cadascuna d'elles més o menys independent de les atres pero dins d'una mateixa cultura. | ||
Les ciutats ibèriques més importants governaven sobre les d'una mateixa zona constituint una mena de chicotets regnes en la població més important com a "capital". | Les ciutats ibèriques més importants governaven sobre les d'una mateixa zona constituint una mena de chicotets regnes en la població més important com a "capital". | ||
| − | En la Comunitat Valenciana, les característiques geogràfiques diferents a les de l'época actual feren que les principals poblacions ibèriques estigueren situades fora de la zona de la planura a on actualment se situa la [[Ciutat de Valéncia]], ya que en aquella época, la llacuna de l'[[Albufera de Valéncia|Albufera]] era molt més gran i pràcticament unia el riu [[Túria]] en el [[Xúquer]]. Això fea de la zona de la planura un lloc pantanós i pràcticament inhabitable a on | + | En la Comunitat Valenciana, les característiques geogràfiques diferents a les de l'época actual feren que les principals poblacions ibèriques estigueren situades fora de la zona de la planura a on actualment se situa la [[Ciutat de Valéncia]], ya que en aquella época, la llacuna de l'[[Albufera de Valéncia|Albufera]] era molt més gran i pràcticament unia el riu [[Túria]] en el [[Xúquer]]. Això fea de la zona de la planura un lloc pantanós i pràcticament inhabitable a on només anaven els caçadors d'aus de tant en tant. |
Aixina puix els poblats més importants estaven situats en llocs més alts vorejant les zones d'aiguamolls i ficant-se a tossals en "terra ferma" que feen possible una millor defensa i donaven un terreny més ferm a on construir alluntat de les zones pantanoses infestades de [[mosquit]]s. | Aixina puix els poblats més importants estaven situats en llocs més alts vorejant les zones d'aiguamolls i ficant-se a tossals en "terra ferma" que feen possible una millor defensa i donaven un terreny més ferm a on construir alluntat de les zones pantanoses infestades de [[mosquit]]s. | ||
| Llínea 22: | Llínea 21: | ||
Els ibers deixaren en la Comunitat Valenciana clares mostres del seu art, la més coneguda de totes és la [[Dama d'Elig]], un bust de pedra que representa a una dona noble dels ilicitans. En el monyo arreplegat en un complicat pentinat, en el seu rostro es poden apreciar clarament les característiques típiques de la dona valenciana i és sense dubte la més important representació d'art ibèric del món. | Els ibers deixaren en la Comunitat Valenciana clares mostres del seu art, la més coneguda de totes és la [[Dama d'Elig]], un bust de pedra que representa a una dona noble dels ilicitans. En el monyo arreplegat en un complicat pentinat, en el seu rostro es poden apreciar clarament les característiques típiques de la dona valenciana i és sense dubte la més important representació d'art ibèric del món. | ||
| − | |||
Una atra de les mostres més representatives de l'art ibèric trobades en la Comunitat Valenciana, és el famós [[Guerrer de Moixent]], i que trobat en la localitat del mateix nom, representa un guerrer ibèric nu damunt un [[cavall]] en la [[falcata]] i preparat per a entrar en combat. Esta estàtua de [[plom]] està molt be conservada i una rèplica de la mateixa es pot vore a l'entrada de Moixent sobre un pilar de pedra. | Una atra de les mostres més representatives de l'art ibèric trobades en la Comunitat Valenciana, és el famós [[Guerrer de Moixent]], i que trobat en la localitat del mateix nom, representa un guerrer ibèric nu damunt un [[cavall]] en la [[falcata]] i preparat per a entrar en combat. Esta estàtua de [[plom]] està molt be conservada i una rèplica de la mateixa es pot vore a l'entrada de Moixent sobre un pilar de pedra. | ||
També han estat trobades moltes peces de ceràmica, [[moneda|monedes]], etc., en diferents punts de la geografia valenciana les quals conformen un tesor de riquea incalculable sobre el nostre passat. | També han estat trobades moltes peces de ceràmica, [[moneda|monedes]], etc., en diferents punts de la geografia valenciana les quals conformen un tesor de riquea incalculable sobre el nostre passat. | ||
| Llínea 31: | Llínea 29: | ||
Els [[grecs]], no tardaren de fer-li la competència als fenicis i fundaren diverses colònies comercials a la costa contestana com [[Hemeroskopeion]] ([[Dénia]]) i entraren en un clar conflicte en els fenicis que s'anà resolent poc a poc fins que la definitiva decadència dels fenicis deixà als grecs una certa época de primacia. | Els [[grecs]], no tardaren de fer-li la competència als fenicis i fundaren diverses colònies comercials a la costa contestana com [[Hemeroskopeion]] ([[Dénia]]) i entraren en un clar conflicte en els fenicis que s'anà resolent poc a poc fins que la definitiva decadència dels fenicis deixà als grecs una certa época de primacia. | ||
| − | Esta época durà ben poc, ya que els [[Cartago|cartaginesos]], descendents dels fenicis, aplegaren al marchar els fenicis i | + | Esta época durà ben poc, ya que els [[Cartago|cartaginesos]], descendents dels fenicis, aplegaren al marchar els fenicis i després d'entrar en conflicte en els grecs derrotaren a estos a la batalla naval d'Alalia wn l'any 535 AC, fent-se en el control de tota la [[Península Ibèrica|península]]. |
| − | + | A pesar de tot, estos pobles mai eixerciren un control dominant sobre els pobles autòctons i es dedicaren només a establir contactes comercials i a fundar factories per tal de negociar en els [[ibèrics]], sense intervindre més de lo que els era indispensable pels seus assunts comercials. | |
| − | A pesar de tot, estos pobles mai eixerciren un control dominant sobre els pobles autòctons i es dedicaren | ||
== Les guerres púniques == | == Les guerres púniques == | ||
| Llínea 39: | Llínea 36: | ||
Mentres els cartaginesos anaven desenrollant el seu imperi marítim, una atra potència havia sorgit en el [[Mediterràneu]]. [[República romana|Roma]], una chicoteta ciutat a la vora del [[Tíber]] s'havia desenrollat fins a arribar a ser un gran imperi comercial i ara li disputava a Cartago el domini de l'illa de [[Sicília]]. | Mentres els cartaginesos anaven desenrollant el seu imperi marítim, una atra potència havia sorgit en el [[Mediterràneu]]. [[República romana|Roma]], una chicoteta ciutat a la vora del [[Tíber]] s'havia desenrollat fins a arribar a ser un gran imperi comercial i ara li disputava a Cartago el domini de l'illa de [[Sicília]]. | ||
| − | Els cartaginesos varen reclutar soldats dels poblats ibèrics, i aixina molts infants i ginets edetans varen combatre del costat de Cartago en la [[Primera Guerra Púnica]]. Aquella fon una guerra llarga que durà més d'una década i a on els cartaginesos, | + | Els cartaginesos varen reclutar soldats dels poblats ibèrics, i aixina molts infants i ginets edetans varen combatre del costat de Cartago en la [[Primera Guerra Púnica]]. Aquella fon una guerra llarga que durà més d'una década i a on els cartaginesos, després de fracassar al no poder prendre la ciutat de [[Siracusa]] foren forçats a signar una pau que els deixava la [[Península Ibèrica]] com l'única eixida per mantindre el seu imperi comercial pero [[Amílcar Barca]] era atacat per un rei ibèric de la [[Comunitat Valenciana]] i morí ofegat al [[Vinalopó]] durant la [[Batalla d'Ilici]] el [[228 aC]]. |
| − | En la [[Segona Guerra Púnica]], el general [[Aníbal Barca]] al qual el seu pare havia fet jurar revancha contra [[Antiga Roma|Roma]], atacà la ciutat d'[[Arse]], aliada de Roma, desencadenant els acontenyiments abans que els romans estigueren preparats. Els saguntins [[Sege d'Arse|feren una defensa molt forta]] de la seua ciutat, i | + | En la [[Segona Guerra Púnica]], el general [[Aníbal Barca]] al qual el seu pare havia fet jurar revancha contra [[Antiga Roma|Roma]], atacà la ciutat d'[[Arse]], aliada de Roma, desencadenant els acontenyiments abans que els romans estigueren preparats. Els saguntins [[Sege d'Arse|feren una defensa molt forta]] de la seua ciutat, i després de huit mesos de lluita molts preferiren suïcidar-se. Després de la presa de Sagunt, Aníbal reclutà molts guerrers edetans per a creuar els [[Pirineus]] i els [[Alps]] per enfrontar-se als romans al seu propi territori. |
| − | Sense la llogística proporcionada pel seu germà, Aníbal anà perdent existències i no pogué obtindre els equips necessaris per prendre Roma, lo que l'obligà a retirar-se de territori [[Península Itàlica|italià]]. | + | Sense la llogística proporcionada pel seu germà, Aníbal anà perdent existències i no pogué obtindre els equips necessaris per prendre Roma, lo que l'obligà a retirar-se de territori [[Península Itàlica|italià]]. Després del fracàs en Itàlia hagué d'enfrontar-se en [[Publi Corneli Escipió Africà Major|Publi Corneli Escipió]] el qual havia desembarcat en la costa llevantina conquerint molt de territori cartaginés en lo que comença l'[[época romana en la Comunitat Valenciana]] i en la Península. Finalment, Aníbal fon derrotat en la costa africana. |
| − | == | + | ==Pàgines que s'hi relacionen== |
* [[Història de la Comunitat Valenciana]] | * [[Història de la Comunitat Valenciana]] | ||
* [[Comunitat Valenciana]] | * [[Comunitat Valenciana]] | ||
* [[Ibers]] | * [[Ibers]] | ||
| − | |||
| − | |||
* [[Hispània]] | * [[Hispània]] | ||
* [[Conquesta romana d'Hispània]] | * [[Conquesta romana d'Hispània]] | ||