Edició de «Ç»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
La '''ç''', nomenada '''ce trencada''' o '''cedeta''', és la [[C|lletra ce]] de [[alfabet valencià|l'alfabet valencià]], procedent del [[llatí]], modificada per un signe diacrític (el trenc). Se pronuncia [s] davant de ''a'', ''o'', ''u'', o a final de paraula. Se pronuncia [z] si es troba a final de paraula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o fòra de la paraula és una [[consonant]] sonora, per fonètica sintàctica. | La '''ç''', nomenada '''ce trencada''' o '''cedeta''', és la [[C|lletra ce]] de [[alfabet valencià|l'alfabet valencià]], procedent del [[llatí]], modificada per un signe diacrític (el trenc). Se pronuncia [s] davant de ''a'', ''o'', ''u'', o a final de paraula. Se pronuncia [z] si es troba a final de paraula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o fòra de la paraula és una [[consonant]] sonora, per fonètica sintàctica. | ||
| Llínea 6: | Llínea 5: | ||
És una lletra originada durant l'[[edat mija]] en el [[castellà]] antic per arquejament superior de la [[z|zeta]] i en un següent canvi cap avall de la posició. Els primers escrits que es coneixen a on apareix esta grafia són castellans. En el pas del temps se varen invertir els caràcters posant la ''z'' baix de la ''c'', d'ací que es nomenara chicoteta zeta o ''cedeta''. Este fenomen responia a la necessitat d'indicar que la ''c'' rebia una pronunciació diferent del llatí i més pareguda a la de la 'z'. Ademés se distinguia el sò sort de la c/ç [[Africada alveolar sorda|([ts])]] del sonor de la z ([dz]). En els primers escrits se colocava davant de qualsevol de les cinc vocals. | És una lletra originada durant l'[[edat mija]] en el [[castellà]] antic per arquejament superior de la [[z|zeta]] i en un següent canvi cap avall de la posició. Els primers escrits que es coneixen a on apareix esta grafia són castellans. En el pas del temps se varen invertir els caràcters posant la ''z'' baix de la ''c'', d'ací que es nomenara chicoteta zeta o ''cedeta''. Este fenomen responia a la necessitat d'indicar que la ''c'' rebia una pronunciació diferent del llatí i més pareguda a la de la 'z'. Ademés se distinguia el sò sort de la c/ç [[Africada alveolar sorda|([ts])]] del sonor de la z ([dz]). En els primers escrits se colocava davant de qualsevol de les cinc vocals. | ||
| − | No obstant això, hui en dia és considerada una variant de la lletra [[c]] a la qual s'afig una coma inferior. Per això mateix, si es busca una paraula en el diccionari que la continga s'ha de buscar com si tinguera una [[c]] normal i a soles se situarà despuix d'esta en cas de que siga l'únic caràcter que diferencia una paraula. El diacrític servix per a que la [[c]] adopte el so [s] que normalment ya té davant de [[e]] i [[i]] quan se troba en | + | No obstant això, hui en dia és considerada una variant de la lletra [[c]] a la qual s'afig una coma inferior. Per això mateix, si es busca una paraula en el diccionari que la continga s'ha de buscar com si tinguera una [[c]] normal i a soles se situarà despuix d'esta en cas de que siga l'únic caràcter que diferencia una paraula. El diacrític servix per a que la [[c]] adopte el so [s] que normalment ya té davant de [[e]] i [[i]] quan se troba en quansevol atra posició. En la pràctica això vol dir davant de [[a]], [[o]] i [[u]] i a final de sílaba. És interessant de vore que les úniques paraules en valencià que escomencen per esta lletra són els monosílaps ''ça'' (antiga forma adverbial en el significat d'"ací") i ''ço'' (variant antiga de "açò" i de l'artícul neutre "lo"), hui en desús. |
Quan en el [[castellà]] es varen neutralisar els sons de la ''c''/''ç'' i la ''z'', se va simplificar l'[[ortografia]], i en conseqüència l'[[alfabet]], fent desaparéixer l'us de la ''ç'' en el [[sigle XVII]]. | Quan en el [[castellà]] es varen neutralisar els sons de la ''c''/''ç'' i la ''z'', se va simplificar l'[[ortografia]], i en conseqüència l'[[alfabet]], fent desaparéixer l'us de la ''ç'' en el [[sigle XVII]]. | ||
==Nom de la lletra== | ==Nom de la lletra== | ||
| − | El nom recomanat per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] per ad esta lletra és ''ce trencada'' i és l'única forma que apareix en el diccionari.<ref> | + | El nom recomanat per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] per ad esta lletra és ''ce trencada'' i és l'única forma que apareix en el diccionari.<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=ce</ref> Popularment també és coneguda pel nom de ''cedeta'', pero esta forma no és molt comú. |
==Us de la ç en diferents llengües== | ==Us de la ç en diferents llengües== | ||
Esta lletra també és usada en l'[[occità]], el [[francés]], el [[portugués]], el [[Reintegracionisme|gallec reintegracioniste]], el [[català]], i ho era en [[castellà]] antic, [[galaicoportugués]] i en [[vasc]] prenormatiu, en una funció idèntica a la del [[valencià]]. En canvi, en el [[turc]], el [[kurt]], l'[[albanés]], el [[turcman]], el [[tàtar]], l'[[azeri]] i en alguns dialectes del [[friülés]], servix per a representar el sò de [[Ch|che]]. També és usat per a la transcripció romanisada de l'[[llengua àrap|àrap]]. En el [[turc]] és considerada una lletra de ple dret i no una variació. | Esta lletra també és usada en l'[[occità]], el [[francés]], el [[portugués]], el [[Reintegracionisme|gallec reintegracioniste]], el [[català]], i ho era en [[castellà]] antic, [[galaicoportugués]] i en [[vasc]] prenormatiu, en una funció idèntica a la del [[valencià]]. En canvi, en el [[turc]], el [[kurt]], l'[[albanés]], el [[turcman]], el [[tàtar]], l'[[azeri]] i en alguns dialectes del [[friülés]], servix per a representar el sò de [[Ch|che]]. També és usat per a la transcripció romanisada de l'[[llengua àrap|àrap]]. En el [[turc]] és considerada una lletra de ple dret i no una variació. | ||
| − | Atres llengües com l'anglés usen la ce trencada en els diccionaris per als préstams llingüístics de paraules que originàriament ne duyen, | + | Atres llengües com l'anglés usen la ce trencada en els diccionaris per als préstams llingüístics de paraules que originàriament ne duyen, tot i que està exclosa dels seus teclats. Un dels més populars seria per eixemple "façade". |
===Funcions=== | ===Funcions=== | ||
| Llínea 24: | Llínea 23: | ||
== Ortografia i pronunciació == | == Ortografia i pronunciació == | ||
| − | * Vore: [[C| | + | * Vore: [[C|ce]] |
== Vore també== | == Vore també== | ||
* [[Alfabet valencià]] | * [[Alfabet valencià]] | ||
* [[Dígraf]] | * [[Dígraf]] | ||
| + | |||
==Referències== | ==Referències== | ||
{{Referències}} | {{Referències}} | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||