Edició de «Àtom»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 53: | Llínea 53: | ||
El següent alvanç significatiu no es realisà fins que en l'any [[1773]] el químic francés [[Antoine-Laurent de Lavoisier]] va postular el seu enunciat: ''"La matèria no es crea ni es destruïx, simplement es transforma."''; demostrat més tart pels experiments del químic anglés [[John Dalton]] qui en l'any [[1804]], despuix de medir la massa dels reactius i productes d'una reacció, i va concloure que les substàncies estan compostes d'àtoms esfèrics idèntics per a cada element, pero diferents d'un element a un atre.<ref>[http://www.uv.es/bertomeu/revquim/persona/1.HTM Protagonistes de la revolució:Lavoisier, A.L.]</ref> | El següent alvanç significatiu no es realisà fins que en l'any [[1773]] el químic francés [[Antoine-Laurent de Lavoisier]] va postular el seu enunciat: ''"La matèria no es crea ni es destruïx, simplement es transforma."''; demostrat més tart pels experiments del químic anglés [[John Dalton]] qui en l'any [[1804]], despuix de medir la massa dels reactius i productes d'una reacció, i va concloure que les substàncies estan compostes d'àtoms esfèrics idèntics per a cada element, pero diferents d'un element a un atre.<ref>[http://www.uv.es/bertomeu/revquim/persona/1.HTM Protagonistes de la revolució:Lavoisier, A.L.]</ref> | ||
− | + | Després en l'any [[1811]] [[Amedeo Avogadro]], físic italià, va postular que a una temperatura, pressió i volum donats, un gas conté sempre el mateix número de partícules, siguen àtoms o molècules, independentment de la naturalea del gas, fent al mateix temps l'hipòtesis de que els gasos són [[molècula|molècules]] poliatòmiques en lo que es va començar a distinguir entre àtoms i molècules.<ref>[http://www.ildiogene.it/EncyPages/Ency=Avogadro.Html Amedeo Avogadro] (en italià)</ref> | |
El químic rus [[Dimitri Mendeleyev|Dmítri Ivánovich Mendeléyev]] creà en [[1869]] una classificació dels elements químics en orde creixent de la seua massa atòmica, remarcant que existia una periodicitat en les propietats químiques. Este treball fon el precursor de la [[taula periòdica]] dels elements com la coneixem actualment.<ref>[http://web.lemoyne.edu/~giunta/EA/MENDELEEVann.HTML Elements and Atoms: Chapter 12: Mendeleev's First Periodic Table] (en anglés)</ref> | El químic rus [[Dimitri Mendeleyev|Dmítri Ivánovich Mendeléyev]] creà en [[1869]] una classificació dels elements químics en orde creixent de la seua massa atòmica, remarcant que existia una periodicitat en les propietats químiques. Este treball fon el precursor de la [[taula periòdica]] dels elements com la coneixem actualment.<ref>[http://web.lemoyne.edu/~giunta/EA/MENDELEEVann.HTML Elements and Atoms: Chapter 12: Mendeleev's First Periodic Table] (en anglés)</ref> | ||
Llínea 62: | Llínea 62: | ||
[[File:Elementos basicos materia.png|thumb|200px|Els elements bàsics de la matèria són tres.]] | [[File:Elementos basicos materia.png|thumb|200px|Els elements bàsics de la matèria són tres.]] | ||
[[File:Cuadro general partículas.png|thumb|200px|Quadro general de les partícules, quarks i leptons.]] | [[File:Cuadro general partículas.png|thumb|200px|Quadro general de les partícules, quarks i leptons.]] | ||
− | [[ | + | [[Image:800px-Bariones mesones.png|thumb|left|200px|Diferencia entre els barions i els mesons.]] |
− | [[ | + | [[Image:785px-Fermiones bosones svg.png|thumb|left|200px|Diferencia entre fermions i bosons.]] |
− | [[ | + | [[Image:TAMAA ~1.PNG|thumb|200px|Tamany relatiu de les diferents partícules atòmiques]] |
La concepció de l'àtom que s'ha tengut a lo llarc de l'història ha variat d'acort en els descobriments realisats en el camp de la física i la química. A continuació es farà una exposició dels models atòmics proposts pels científics de diferents époques. Alguns d'ells són completament obsolets per a explicar els fenòmens observats actualment, pero s'inclouen a manera de resenya històrica. | La concepció de l'àtom que s'ha tengut a lo llarc de l'història ha variat d'acort en els descobriments realisats en el camp de la física i la química. A continuació es farà una exposició dels models atòmics proposts pels científics de diferents époques. Alguns d'ells són completament obsolets per a explicar els fenòmens observats actualment, pero s'inclouen a manera de resenya històrica. | ||
Llínea 72: | Llínea 72: | ||
Fon el primer model atòmic en bases científiques, fon formulat en l'any [[1808]] per [[John Dalton]], qui imaginava als àtoms com a diminutes esferes.<ref>Racó Arce, Alvaro (1983) ABC de Química Primer Curs, Editorial Herrero, Mèxic, ISBN: 968-420-294-6.</ref> Este primer model atòmic postulava: | Fon el primer model atòmic en bases científiques, fon formulat en l'any [[1808]] per [[John Dalton]], qui imaginava als àtoms com a diminutes esferes.<ref>Racó Arce, Alvaro (1983) ABC de Química Primer Curs, Editorial Herrero, Mèxic, ISBN: 968-420-294-6.</ref> Este primer model atòmic postulava: | ||
− | * La matèria està formada per partícules molt chicotetes | + | * La matèria està formada per partícules molt chicotetes cridades àtoms, que són indivisibles i no es poden destruir. |
* Els àtoms d'un mateix element són iguals entre si, tenen el seu propi pes i calitats pròpies. Els àtoms dels diversos elements tenen pesos diferents. | * Els àtoms d'un mateix element són iguals entre si, tenen el seu propi pes i calitats pròpies. Els àtoms dels diversos elements tenen pesos diferents. | ||
* Els àtoms permaneixen sense divisió, encara que es combinen en les reaccions químiques. | * Els àtoms permaneixen sense divisió, encara que es combinen en les reaccions químiques. | ||
Llínea 82: | Llínea 82: | ||
=== Model de Thomson === | === Model de Thomson === | ||
− | [[ | + | [[Image:601px-The Modern Atom Model.png|thumbnail|200px|<center>Model atòmic modern</center>]] |
− | [[ | + | [[Image:800px-AOs-1s-2pz.png|thumbnail|200px|Funcions d'ona dels primers orbitals atòmics]] |
+ | [[Image:348px-Plum pudding atom svg.png|thumbnail|200px|<center>Model atòmic de Thomson</center>]] | ||
− | + | Després del descobriment de l'electró en l'any [[1897]] per [[Joseph John Thomson]], es determinà que la matèria es componia de dos parts, una negativa i una positiva. La part negativa estava constituïda per electrons, els quals es trobaven segons este model immersos en una massa de càrrega positiva a manera de panses en un pastiç (de l'analogia de l'anglés ''plum-pudding model'') o raïm en gelatina. Posteriorment [[Jean Perrin]] va propondre un model modificat a partir del de Thompson a on les "panses" (electrons) se situaven en la part exterior del "pastiç" (la càrrega positiva). | |
Llínea 96: | Llínea 97: | ||
=== Model de Rutherford === | === Model de Rutherford === | ||
− | [[ | + | [[Image:500px-Rutherford atom svg.png|thumbnail|left|170px|<center>Modelo atòmic de Rutherford</center>]] |
{{AP|Modelo atòmic de Rutherford}} | {{AP|Modelo atòmic de Rutherford}} | ||
Llínea 110: | Llínea 111: | ||
=== Model de Bohr === | === Model de Bohr === | ||
− | [[ | + | [[Image:Modelo de Bohr.png|thumbnail|200px|right|<center>Model atòmic de Bohr</center>]] |
Este model és estrictament un model de l'àtom d'hidrogen prenent com a punt de partida el model de Rutherford, [[Niels Bohr]] tracta d'incorporar els fenòmens d'absorció i emissió dels gasos, aixina com la nova [[mecànica quàntica|teoria de la quantisació de l'energia]] desenrollada per [[Max Planck]] i el fenomen de l'[[efecte fotoelèctric]] observat per [[Albert Einstein]]. | Este model és estrictament un model de l'àtom d'hidrogen prenent com a punt de partida el model de Rutherford, [[Niels Bohr]] tracta d'incorporar els fenòmens d'absorció i emissió dels gasos, aixina com la nova [[mecànica quàntica|teoria de la quantisació de l'energia]] desenrollada per [[Max Planck]] i el fenomen de l'[[efecte fotoelèctric]] observat per [[Albert Einstein]]. | ||
Llínea 126: | Llínea 127: | ||
=== Model de Schrödinger: model actual === | === Model de Schrödinger: model actual === | ||
− | [[ | + | [[Image:HAtomOrbitals.png|thumb|left|Densitat de provabilitat d'ubicació d'un electró per als primers nivells d'energia.]] |
− | + | Després que [[Louis-Victor de Broglie]] va propondre la [[Dualitat ona-corpúscul|naturalea ondulatòria de la matèria]] en l'any [[1924]], la qual fon generalisada per [[Erwin Schrödinger]] en [[1926]], es va actualisar novament el model de l'àtom. | |
En el model de Schrödinger s'abandona la concepció dels electrons com a esferes diminutes en càrrega que giren entorn del núcleu, que és una extrapolació de l'experiència a nivell macroscòpic cap a les diminutes dimensions de l'àtom. En conte d'açò, Schrödinger descriu als electrons per mig d'una [[funció d'ona]], el quadrat de la qual representa la ''provabilitat de presència'' en una regió delimitada de l'espai. Esta zona de provabilitat es coneix com [[orbital atòmic|orbital]]. La gràfica següent mostra els orbitals per als primers nivells d'energia disponibles en l'àtom d'hidrogen. | En el model de Schrödinger s'abandona la concepció dels electrons com a esferes diminutes en càrrega que giren entorn del núcleu, que és una extrapolació de l'experiència a nivell macroscòpic cap a les diminutes dimensions de l'àtom. En conte d'açò, Schrödinger descriu als electrons per mig d'una [[funció d'ona]], el quadrat de la qual representa la ''provabilitat de presència'' en una regió delimitada de l'espai. Esta zona de provabilitat es coneix com [[orbital atòmic|orbital]]. La gràfica següent mostra els orbitals per als primers nivells d'energia disponibles en l'àtom d'hidrogen. | ||
Llínea 147: | Llínea 148: | ||
}}. | }}. | ||
* [http://public.web.cern.ch/public/Content/Chapters/AboutCERN/WhyStudyPrtcles/UniverseBricks/UniverseBricks-en.Html Bricks of the Universe: the Building Blocks of Matter] (material divulgatiu del [[CERN]]). | * [http://public.web.cern.ch/public/Content/Chapters/AboutCERN/WhyStudyPrtcles/UniverseBricks/UniverseBricks-en.Html Bricks of the Universe: the Building Blocks of Matter] (material divulgatiu del [[CERN]]). | ||
− | + | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Llínea 161: | Llínea 162: | ||
*[http://www.energia.4d2.net/ Energia nuclear: el poder de l'àtom] | *[http://www.energia.4d2.net/ Energia nuclear: el poder de l'àtom] | ||
− | == | + | == Referencies== |
{{Traduït de|es|Átomo}} | {{Traduït de|es|Átomo}} | ||
[[Categoria:Física]] | [[Categoria:Física]] | ||
[[Categoria:Química]] | [[Categoria:Química]] |