Mary Shelley
| Mary Wollstonecraft Shelley | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Britànica | ||
| Ocupació: | Escritora. | ||
| Naiximent: | 30 d'agost de 1797 | ||
| Lloc de naiximent: | Londres, Anglaterra, Regne Unit | ||
| Defunció: | 1 de febrer de 1851 | ||
| Lloc de defunció: | Londres, Anglaterra, Regne Unit | ||
Mary Wollstonecraft Shelley, de fadrina, Godwin (Londres, Anglaterra, Regne Unit, 30 d'agost de 1797 - 1 de febrer de 1851), fon una escritora, dramaturga, ensagista i biógrafa britànica, coneguda principalment per ser l'autora de la novela gòtica Frankenstein o el modern Prometeo (1818), considerada la primera novela de ciència ficció moderna i que conseguix inaugurar el gènero. També edità i promocionà les obres del seu espós, el poeta i filòsof romàntic Percy Bysshe Shelley. Son pare fon el filòsof polític William Godwin i sa mare la filòsofa Mary Wollstonecraft, escritora del llibre fundacional del feminisme La Vindicació dels Drets de la Dòna.
En l'any 1814, Mary Godwin inicià una relació sentimental en un dels seguidors polítics del seu pare, Percy Bysshe Shelley, qui ya estava casat. Els dos, junt en la germanastra de Mary, Claire Clairmont, varen viure en França i varen viajar per Europa; a la seua tornada a Anglaterra, Mary estava embarassada. Durant els següents dos anys ella i Percy es varen enfrontar a l'ostracisme social, als deutes constants i a la desgràcia del decés de la seua filla, naixcuda prematurament. Es varen casar a finals de 1816, despuix del suïcidi de la primera esposa de Percy Shelley, Harriet.
En 1816, la parella passà un estiu en George Gordon Byron, John William Polidori i Claire Clairmont prop de Ginebra, Suïssa, a on Mary va concebre l'idea per a la seua novela Frankenstein. Els Shelley varen abandonar Gran Bretanya en 1818 i es varen mudar a Itàlia, a on el seu segon i el seu tercer fill varen morir ans que Shelley donara a llum al seu últim fill, l'únic que va sobreviure, Percy Florence. En 1822, el seu espós Percy Bysshe Shelley es va ofegar en afonar-se el seu veler, durant una tormenta en la Baïa de la Spezia. Un any despuix, Mary Shelley retornà a Anglaterra i des de llavors en avant es dedicà a l'educació del seu fill i a la seua carrera com a escritora professional. L'última década de la seua vida estigué plagada de malalties, provablement vinculades al tumor cerebral que acabaria en ella als 53 anys.
Fins a la década de 1970, Mary Shelley fon principalment reconeguda pels seus esforços per a publicar les obres de Percy Shelley i per la seua novela Frankenstein, la qual seguix sent àmpliament llegida i ha inspirat vàries adaptacions en cine i teatre.
Recentment, els historiadors han començat a estudiar més detalladament els conseguiments de Mary Shelley. Els erudits han mostrat un interés creixent en la seua producció lliterària, particularment en les seues noveles, com les noveles històriques Valperga (1823) i Perkin Warbeck (1830), la novela apocalíptica L'últim home (1826) i les seues dos últimes noveles, Lodore (1835) i Falkner (1837). Els estudis dels seus treballs menys coneguts, com el llibre de viages Caminades en Alemània i Itàlia (1844) i els seus artículs biogràfics inclós en l'obra de Dionysius Lardner Cabinet Cyclopaedia (1829-1846) recolzen el punt de vista de que Mary Shelley va continuar sent una política radical a lo llarc de la seua vida. Les obres de Mary Shelley a sovint argumenten que la cooperació i la compassió, particularment les practicades per les dònes en les seues famílies, són les formes de reformar a la societat civil. Esta visió constituí un desafiu directe al romanticisme individual promogut per Percy Shelley i a les teories polítiques educatives articulades per son pare, William Godwin.